El fantasma de la inflació galopant recorre l’Amèrica Llatina

El titular del Banc Mundial, David Malpass, va calcular que «per cada punt percentual d’augment en els preus dels aliments, s’espera que 10 milions de persones caiguin en la pobresa extrema». La predicció se sent en carn pròpia i gairebé tot s’equilibra cap avall: la classe mitjana corre el risc de convertir-se en classe mitjana baixa, la classe mitjana baixa passa a formar part de l’univers de pobres.

Fa 15 anys que l’Amèrica Llatina no enfronta un trastorn d’aquesta naturalesa. La inflació general podria perforar el sostre de l’11,2% el 2022, davant un 9,8% de l’any precedent. L’augment del cost de la vida és desigual als països. Durant els últims 12 mesos, la inflació del Brasil ha sigut del 12%, davant un 9,4% de l’Uruguai i Xile, una xifra desconeguda des del 2008; un 8,5% a Colòmbia, 7,4% a Mèxic, 6,8% al Perú.

Els efectes de la guerra a Ucraïna

Allò de l’Argentina, Cuba i Veneçuela és d’un altre nivell de gravetat: 59,2%, 77,3% i 284%, respectivament. El Govern argentí ha de tornar a pactar les seves metes inflacionàries amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Els termes de l’acord que li va permetre refinançar 45.000 milions de dòlars contrets durant l’Administració del president Mauricio Macri, el 2018, van esclatar en l’aire a partir de la invasió russa d’Ucraïna i el daltabaix en els preus internacionals de l’energia i els aliments.

Segons l’FMI, aquesta nova realitat obliga a corregir les perspectives de creixement regional. El 2022, tancaria, si els problemes no s’agreugen, amb una pujada del PIB del 2,5%, un número insuficient per treure milions de llatinoamericans de la postració social. L’organisme va reconèixer que la inflació es devora a un ritme trepidant el poder de compra, en especial dels sectors més vulnerables. L’FMI va considerar que, per «garantir la cohesió social i reduir el risc de tensió» els governs haurien de proporcionar recolzament focalitzat i temporal a les llars vulnerables i de baixos ingressos mentre que els preus interns s’ajusten «en funció dels preus internacionals». Els ortodoxos tècnics de l’FMI admeten que la despesa pública és, en aquest context, una arma de doble tall: allunya la possibilitat d’una convulsió, però a un alt cost per al fisc.

Una dificultat que supera les ideologies

El Govern d’ultradreta del Brasil vol incrementar l’auxili a milions de famílies pobres, en l’actualitat de 75 euros mensuals. Més enllà de les raons electorals –a l’octubre Jair Bolsonaro es juga el seu somni de mantenir el poder–, el cert és que aquests diners ja no tenen la mateixa utilitat que mesos enrere. A l’Argentina, el president peronista Alberto Fernández va decidir que s’augmenti un 50% l’ajuda alimentària que, a través d’una targeta, permet a 4,1 milions de persones comptar amb 96 euros cada mes. Al seu torn, els sindicats i la patronal s’han vist obligats a renegociar les pautes d’augments salarials que havien pactat. Res s’assembla al que s’havia previst.

Notícies relacionades

Una vaga dels camioners desafia el Govern xilè

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: Últimes notícies hora en directe

Les autoritats econòmiques xilenes busquen per la seva part reajustar en 56 euros el salari mínim, perquè arribi als 427 euros. En cas que la inflació acumulada aquest any superi el 7%, l’escala més baixa de la mensualitat es portarà a 458 euros.

L’excepció que confirma la regla

El cost de la vida acumulat a Bolívia durant el primer trimestre és de 0,4%. El país andí, que el 1985 va arribar a patir una hiperinflació de 60.000%, i acumula un profús historial de situacions similars, va tenir en els últims 12 mesos un augment dels preus del 0,77%. Des dels anys d’Evo Morales (2006-2019), i a partir dels recursos generats amb la nacionalització parcial dels hidrocarburs, va poder mantenir a ratlla el dòlar i el valor dels productes de la cistella bàsica. Alguns especialistes es pregunten fins quan duraran els dies d’equilibri.