Draghi suggereix utilitzar els fons anticrisi per pal·liar el cost de la guerra a Ucraïna

Itàlia és un dels països amb l’economia més exposada a les importacions del gas de Rússia, d’on arriba el 40% del que consumeixen. Una dependència «una mica imprudent» des del punt de vista econòmic i «perillosa» des del punt de vista geopolític, segons ha admès aquest dimarts, el primer ministre italià, Mario Draghi, amb la que defensa acabar. Per fer-ho i reduir els diners que envia cada dia la UE a Moscou proposa, entre altres mesures, posar un límit europeu al preu del gas que paguen a Rússia i l’ús de deute conjunt que permetin finançar el cost de la crisi energètica que s’ha vist agreujada per la guerra de Rússia a Ucraïna, país sobre el qual recolza l’adhesió a la UE. 

«Rússia ven gairebé dos terços del gas natural a Europa, majoritàriament a través de gasoductes que no poden redirigir-se cap a altres compradors. La nostra proposta serviria per reduir els costos exorbitants a què s’enfronten les nostres economies i alhora permetria reduir les quantitats que cada dia enviem al president [Vladímir] Putin i que inevitablement estan finançant la seva campanya militar», ha dit davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg en una intervenció en la qual ha tancat files amb les sancions imposades per la UE a Rússia, incloent-hi les del sector energètic. «Hem donat suport a les sancions que ha decidit imposar la UE a Rússia, també les del sector energètic, i continuarem fent-ho amb la mateixa convicció en el futur», ha garantit.

En matèria energètica, Draghi ha recolzat la revisió estructural del mecanisme de fixació de preus del mercat elèctric per desvincular el preu del gas de l’electricitat, tal com defensen Espanya i França. Considera «desproporcionada» la diferència de preus i augura que aquest problema sistèmic «empitjorarà amb el temps» perquè amb l’augment de la quota de renovables en el mix energètic, el preu de producció del qual s’ha mantingut baix, hi haurà costos cada vegada menys representatius del cost de la generació. «Cal trencar el vincle del preu del gas i l’electricitat. Calen decisions fortes i immediates que beneficiïn tots els ciutadans europeus», ha defensat apuntant el pròxim Consell Europeu de finals de maig.

Costos de la guerra

I no només decisions europees fortes en matèria de preus, sinó també per afrontar els costos de la guerra a Ucraïna que ha arribat a un moment en què Europa ja tenia unes necessitats de despesa enormes que «cap pressupost nacional» pot fer front en solitari. Costos «asimètrics» que afecten de manera diferent una part i una altra de la població i que requeriran mesures compensatòries diferents. «Està en joc la pau social del nostre continent, la nostra capacitat de suportar sancions, especialment en aquells països que per raons històriques són més dependents de Rússia», i «la Unió Europea ja ha ideat algunes eines útils per gestionar aquests desafiaments», ha explicat.

Per exemple, el fons SURE, que ha permès finançar els expedients de regulació d’ocupació durant la pandèmia, i que segons Draghi podria ser una eina de suport temporal «per mitigar els riscos d’atur en una emergència» com l’actual. «L’ús d’un mecanisme de préstec com SURE permetria evitar l’ús de subvencions a fons perdut per pagar mesures de despesa corrent nacional. Alhora, en una fase de tipus d’interès a l’alça, proporcionaria als estats membre amb les finances públiques més fràgils una alternativa més barata al deute de mercat. 

D’aquesta manera, podríem ampliar l’abast de les intervencions de suport i, alhora, limitar el risc d’inestabilitat financera, ha indicat el dirigent italià, que considera que «la Unió Europea hauria d’ampliar el seu abast, per proporcionar als països que ho sol·licitin nous fons per mitigar l’impacte dels augments d’energia. «Em refereixo a mesures per reduir les factures, però també a un recolzament temporal per als salaris més baixos amb mesures de reducció fiscal», perquè d’aquesta manera es protegiria «el poder adquisitiu de les llars, especialment les més fràgils». Per finançar les inversions a llarg termini en defensa, transició energètica o seguretat alimentària i industrial, en canvi, proposa utilitzar el fons Next Generation EU.

«Federalisme pragmàtic»

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora en directe

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El primer ministre italià també ha defensat en la seva intervenció una integració europea més ràpida i reformes, perquè «les institucions europees que van construir els nostres predecessors en les últimes dècades han servit bé els ciutadans europeus, però són inadequades per a la realitat que es manifesta avui». Per a això, la UE s’ha de dotar del que ha anomenat un «federalisme pragmàtic» que inclogui totes les àrees afectades per les transformacions en curs: des de l’economia fins a l’energia i la seguretat. 

«Si això requereix l’inici d’un camí que porti a la revisió dels tractats, ha de ser abordat amb coratge i amb confiança», ha reivindicat defensant per exemple el final de la unanimitat i l’aprovació de decisions per majoria qualificada. L’exbanquer també ha recordat que la plena integració dels països que volen adherir-se al club no representa una amenaça per a l’estabilitat del projecte europeu i ha recolzat l’obertura immediata de negociacions d’adhesió amb Albània i amb Macedònia del Nord, donar un nou impuls a les negociacions amb Sèrbia i Montenegro, i garantir la màxima atenció a les expectatives legítimes de Bòsnia i Hercegovina i Kosovo.