La desinformació i el control polític colpegen la llibertat de premsa

La llibertat de premsa afronta una situació complicada, en un moment en què l’espai digital globalitzat i sense regular afavoreix les informacions falses i la propaganda. Alhora, els règims autoritaris aposten per controlar als mitjans de comunicació, mentre que en les societats democràtiques augmenta el nombre de mitjans que fa passar l’opinió per informació i que provoquen la desconfiança de la societat.

Així ho mostra la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa del 2022, realitzada per Reporters sense Fronteres (RSF), que alerta de la polarització mediàtica –que crea fractures dins dels països– i la dels Estats, que forma bretxes a escala internacional. En aquesta ocasió, s’ha produït un canvi de metodologia i el llistat dona una visió de la llibertat de premsa en diferents àmbits: context polític, marc legal, context econòmic, context sociocultural i seguretat.

En aquesta edició, hi ha 48 països –d’un total de 180– on la llibertat de premsa es troba una posició positiva, la mateixa xifra que en la classificació anterior. No obstant, s’ha reduït el nombre de territoris amb una tessitura «bona» en la llibertat de premsa –n’hi ha vuit, pels dotze del 2021– i han crescut els que tenen una situació «més aviat bona» –40 aquest any, pels 35 de l’any passat–.

En la mateixa línia, els llocs on la llibertat de premsa té una conjuntura «molt greu» han marcat un rècord, amb 28 països, quan el 2021 n’eren 20. Per la seva banda, els que estan en «situació difícil» han baixat a 42 –abans 52– i els que estan en «situació problemàtica» han augmentat lleugerament, amb 62 territoris pels 59 de l’any anterior.

El context econòmic fa caure Espanya

En la classificació del 2022, Espanya ha caigut tres llocs, situant-se en el 32 –situació «més aviat bona»–, tot i que l’organització apunta que aquest descens es deu a la nova metodologia, que inclou indicadors com el marc legal, el sociocultural o l’econòmic, quan abans prevalia l’anàlisi de la situació política i la seguretat dels periodistes.

En concret, Espanya falla en el context econòmic dels mitjans, per l’excessiva concentració del mercat, les dificultats per crear un mitjà, les nul·les ajudes per impulsar noves publicacions i l’extrema precarització dels periodistes. A més, RSF alerta de la polarització mediàtica d’alguns mitjans informatius, que s’assemblen a mitjans d’opinió.

D’altra banda, les agressions a professionals dels mitjans s’han reduït i s’està tramitant la possible derogació dels delictes d’expressió –injúries a la Corona, als sentiments religiosos o apologia del terrorisme– i algunes disposicions de la llei mordassa. A més, malgrat la falta de transparència mostrada pel Govern central i els autonòmics amb la informació pública sobre la pandèmia i malgrat el clima d’odi a la premsa generat el 2021 essencialment per Vox, el context polític no ha afectat la llibertat de premsa.

 

Els països nòrdics, al capdavant

Per la seva banda, els països nòrdics continuen encapçalant la classificació de Lliberta de Premsa, amb Noruega mantenint-se en primera posició, seguida de Dinamarca i Suècia. Aquest any, han entrat al top 10 països que van ser repúbliques soviètiques, com Estònia (4t) –que ha pujat 11 llocs– i Lituània (9è) –ha avançat 19 posicions–. Per la seva banda, Grècia (108è) ha caigut 38 llocs i relleva Bulgària (91è) a la cua d’Europa.

Malgrat que, igual com Espanya, es troben en una situació «més aviat bona», la violència de les manifestacions contra les mesures per la covid ha augmentat les agressions físiques a periodistes a Alemanya (16è), França (26è), Itàlia (58è) i els Països Baixos (28è).

Per contra, el nombre de països en situació «molt greu» ha arribat a xifres rècord, amb un total de 28 territoris en aquest context. Corea del Nord tanca la classificació, precedida d’Eritrea (179). Per la seva banda, la segona potència mundial també és a la cua del llistat –la Xina (175a)– i expandeix el seu contramodel d’informació dins i fora del país. De fet, la regió semiautònoma de Hong Kong, que ha passat a estar sota control de Pequín, és la que més es desploma en la classificació de RSF el 2022 (148a, ha caigut 68 llocs).

 

La guerra d’Ucraïna

En l’apartat «molt greu» també se situa Rússia (155è) i en la seva guerra amb Ucraïna (106è, en situació «problemàtica») ha soscavat la llibertat de premsa a la regió, ja que durant el conflicte bèl·lic, almenys set professionals dels mitjans han sigut assassinats. A més, el Govern rus ha assumit el control total de la informació, fins i tot imposant la seva visió de la guerra en països veïns, com Bielorússia (153è).

Per la seva banda, la resposta de la Unió Europea a la guerra d’Ucraïna no ajuda la llibertat de premsa, ja que han vetat als mitjans que difonen propaganda russa sense un marc jurídic adequat, fet que podria servir de pretext a Rússia per imposar mesures similars de càstig a mitjans europeus. No obstant, les institucions europees han començat a aplicar mesures de protecció dels periodistes i de la llibertat de premsa.

 

Discursos polítics estigmatitzadors

A l’Amèrica Llatina, la crisi del coronavirus ha continuat accelerant la censura i ha obstaculitzat els accessos a la informació sobre la gestió de la pandèmia. A més, la desconfiança cap a la premsa segueix a l’alça, a causa dels discursos estigmatitzadors d’alguns polítics, principalment al Brasil (lloc 111è de la classificació), Cuba (173è), Veneçuela (148è), Nicaragua (160è) i el Salvador (112è). La caiguda més pronunciada a la regió la pateix Nicaragua (160a), al perdre 39 posicions, fet que la fa entrar en la situació «molt greu».

Al Salvador, que ha baixat 30 llocs, la situació de la llibertat de premsa també és preocupant, ja que després de l’arribada al poder de Nayib Bukele s’han multiplicat els atacs i amenaces contra els periodistes crítics amb la seva administració, creant la imatge d’una premsa enemiga del poble, que ha anat acompanyada de canvis en el marc jurídic per fer la tasca de la premsa més complexa.

Per la seva banda, Mèxic (127è) segueix en una situació «difícil» i es manté com el país més mortaldel món per als periodistes, amb almenys set periodistes assassinats el 2021 –els mateixos que en quatre mesos del 2022–. Això fa que, a l’indicador de seguretat, hi hagi en la posició 179 de 180.

L’excepció del continent és Costa Rica, situada al lloc 8, molt per davant del gegant Estats Units, que se situa en el 42. Les millores que s’han produït amb l’Administració Biden només li han permès recuperar dues posicions, ja que els problemes recurrents continuen sense resoldre’s, com la desaparició de diaris locals i la polarització mediàtica. Per la seva banda, el Canadà (19è) ha perdut cinc llocs, després que els periodistes fossin objecte d’hostilitats i prohibicions d’accés quan cobrien el ‘Comboi de la Llibertat’.

 

Preocupació a l’Àfrica i a l’Orient Mitjà

Quant al Nord de l’Àfrica, RSF alerta que la situació és preocupant, sobretot a Algèria (134è), on la llibertat de premsa retrocedeix de manera alarmant i l’empresonament de periodistes està a l’ordre del dia; el Marroc (135è), que manté empresonades tres destacades figures del periodisme i Líbia (143è) i Sudan (151è), on els observadors informen que ja no existeix la premsa lliure. En la mateixa línia, a l’Orient Mitjà la situació tampoc ha millorat, amb diversos assassinats a periodistes, com al Líban (130è), el Iemen (169è) oi l’Iran (178è).

A l’Àfrica subsahariana s’observa la diversitat, ja que coexisteixen l’abundància de la premsa del Senegal (73è) i Sud-àfrica (35è) i el silenci dels mitjans privats a Eritrea (179è) i Djibouti (164è). Les pràctiques de censura arbitrària continuen sent molt habituals, especialment a internet, amb talls ocasionals de la xarxa en alguns països, detencions de periodistes i atacs violents.

Al Sahel, la inseguretat i la inestabilitat política s’han intensificat i el periodisme està patint atacs sense precedents. El 2021, els reporters espanyols David Beriain i Roberto Fraile van ser assassinats a Burkina Faso (41è), el reporter francès Olivier Dubois va ser segrestat per un grup armat a Mali (111è) i diversos periodistes van ser expulsats de Benín (121è), Mali i Burkina Faso.

La llibertat de premsa empitjora

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

En definitiva, els professionals de la informació es troben en un context complicat a 132 països del món, on la llibertat de premsa està totalment o parcialment en perill. A més, ha empitjorat respecte a l’any anterior, ja que han augmentat els territoris amb una situació més greu que el 2021.

En aquest context, tant els règims autocràtics –que manegen els mitjans de comunicació per controlar l’opinió de la població– com les societats democràtiques –amb més mitjans d’opinió que propaguen informacions falses i l’auge de tensions socials avivades per la pandèmia del coronavirus– contribueixen a l’augment de fractures en la societat i obren una bretxa cada vegada més àmplia per a la llibertat de premsa.