Guerra a Ucraïna | L’alt nombre de generals i oficials russos caiguts en combat causa estupor a Occident

La primera baixa d’un general es va produir quatre dies després de l’inici de la campanya militar. Andréi Sukhovetski, vicecomandant del 41è Exèrcit d’Armes Combinadas, va ser abatut per un franctirador posicionat a 1.500 metres de distància a la localitat d’Hostomel, ocupada per les tropes russes fins a principis d’abril i seu d’un important aeroport on es fan proves als avions de càrrega gegants de la marca Antónov, orgull de la indústria ucraïnesa. La notícia la va fer saber un col·lega d’armes a Twitter i el diari progovernamental Pravda la va reproduir, fet que ve a ser, de facto, una confirmació oficial de la defunció per part de Moscou. Sukhovetski, de 47 anys, amb prou feines portava uns mesos al lloc, per al qual havia sigut anomenat a la tardor de l’any passat.

Mort de més impacte

Però la mort que potser ha causat més impacte ha sigut la d’Andrei Palii, un comandant de la marina abatut a la ciutat costanera de Mariúpol «malgrat l’escàs nombre de batalles navals» que ha generat la guerra, destaca la revista Foreign Policy. O fins i tot la del mateix Gueràssimov, suposadament abatut durant la batalla de Khàrkiv, la segona ciutat del país, a causa d’un error de seguretat en les comunicacions, segons es dedueix d’una conversa interceptada posteriorment per militars ucraïnesos. En termes relatius, la xifra coincideix amb la registrada durant la Segona Guerra Mundial, contesa durant la qual quatre centenars de generals soviètics van perdre la vida.

Els experts consideren que la disfuncional cadena de comandament en l’Exèrcit rus constitueix el principal motiu darrere d’aquesta elevada ràtio de morts entre els alts oficials. «L’Exèrcit rus no delega gaire i li falta un quadro consistent de sotsoficials», assegura a EL PERIÓDICO Douglas London, agent retirat de la CIA, professor a la universitat de Georgetown i autor de The Recruiter, les seves memòries com a responsable de contraintel·ligència al sud d’Àsia. Per aquesta raó, sosté London, «els generals han de gestionar els detalls, cosa que els obliga a ser més a prop dels límits en el camp de batalla», continua, abans de recordar que el nombre de generals per càpita en l’Exèrcit rus és «més elevat que entre les forces de l’OTAN» precisament a causa d’aquest desequilibri.

Descoordinació entre comandaments

Una idea similar expressa en conversa telefònica Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH). «La cadena de comandament no funciona, i això obliga els oficials a anar al terreny per convèncer» els militars de rang inferior perquè compleixin les ordres. Aquest expert també ha identificat «una gran descoordinació» entre els diferents comandaments, un problema que només ha sigut reparat per Moscou recentment, amb el nomenament del general Aleksandr Dvórnikov, veterà de la guerra de Síria, com a comandament militar suprem al capdavant de l’operació militar.

Notícies relacionades

Ucraïna denuncia que Rússia està patint ‘pèrdues colossals’

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A més, tot sembla indicar que les forces ucraïneses, «estan apuntant de manera deliberada contra els generals, conscients de l’enorme impacte que té la seva eliminació a la cadena de comandament i en el control» [de l’operació militar russa], constata l’exagent London. «Compten amb tecnologia, suport d’intel·ligència i el sentit comú», continua. Al cap i a la fi, s’han constatat casos flagrants de falta de respecte a les normes de seguretat bàsiques a l’hora d’establir comunicació en el camp de batalla, cosa que facilita la tasca de seguiment i identificació a les forces ucraïneses concernides. Hi ha hagut casos de «pilots de caça que porten un GPS convencional», recorda, amb certa incredulitat, Núñez Villaverde.

Finalment, Rússia és un país on la corrupció és endèmica, una realitat de la qual no s’escapa l’Exèrcit, afegeix el cofundador d’IECAH. Els generals s’exposen més i van al terreny perquè una vegada han aconseguit el control d’un territori, intenten controlar també «l’economia informal» del lloc en qüestió, apunta aquest expert espanyol.