Entrevista
Clarisa Ramos, activista i exiliada filipina: «Duterte serà un president a l’ombra»
Clarisa Ramos fa gairebé quatre anys que és fora de casa seva, Filipines. Des de finals del 2018, quan el seu marit, un advocat defensor dels drets humans va ser assassinat. Uns dies més tard va rebre un missatge de text: «Seràs la següent». Dedicada durant 27 anys a millorar les condicions de vida dels petits agricultors a l’illa de Negros, ara viu a Bèlgica i des del 2020 compta amb l’estatus de refugiada política. Aquests dies es troba a Barcelona participant en la primera edició de l’Escola de Defensors de Drets Humans de la Associació Catalana per la Pau i conversa amb EL PERIÓDICO sobre el règim de Rodrigo Duterte, que està a punt d’abandonar el poder, i les eleccions que se celebraran aquest dilluns per escollir el seu successor.
¿Les Filipines és un país democràtic?
Les Filipines ha sigut considerat com un país democràtic durant molt temps, però no es tracta d’una veritable democràcia. Tenim eleccions nacionals, locals... en realitat, no obstant, són una lluita entre l’elit, les famílies riques, i els polítics. Per tant, els electes no representen la ciutadania, sinó els seus propis interessos. A més, des de la dictadura de Ferdinand Marcos (1965-1985) arrosseguem moltes polítiques i una campanya antiinsurgència que s’ha mantingut fins als nostres dies. És la mateixa llei tirànica que van implantar els Marcos.
¿Com definiria la presidència de Duterte?
Impunitat. El seu règim ha superat fins i tot el de Ferdinand Marcos. Malgrat que hi va haver molts assassinats durant la dictadura, aquests van tenir lloc al llarg de dues dècades. Però en el règim de Duterte, s’han comptabilitzat més de 30.000 execucions extrajudicials en només sis anys. El seu règim és de total impunitat, és un gran desastre, mata a tot aquell que està en contra de les seves polítiques, contra els seus programes, els mata a tots, no li importen els drets humans. Per això molts filipins, tot i que vulguin denunciar, no ho fan per por de ser assetjats, assassinats o empresonats.
Duterte ha portat a terme aquesta dura repressió contra l’oposició, líders indígenes i defensors dels drets humans sota el pretext de l’anomenada «guerra contra les drogues».
En l’inici del seu mandat, va anunciar que la seva primera mesura seria eliminar les drogues al nostre país. Va dir que ho faria en sis mesos. Però aquesta campanya no va ser contra els grans càrtels de la droga, va colpejar aquells sospitosos de ser traficants de drogues o petits venedors. Famílies pobres van ser víctimes d’aquesta guerra. Moltes organitzacions progressistes van denunciar aquestes pràctiques, cosa que va portar el règim a impulsar una altra campanya contra aquells que s’oposaven al seu programa. Aquí és on va començar el red-tagging (marcatge en vermell), per acusar de terroristes activistes i dissidents, i va utilitzar totes les forces de l’Estat, fins i tot el Ministeri d’Educació i els governs locals, com instruments de la seva campanya antiinsurgència.
Vostè va haver de fugir del seu país després de l’assassinat del seu marit. ¿Com va ser l’assetjament a què van ser sotmesos?
Abans que el meu marit fos assassinat, la meva feina consistia a documentar violacions dels drets humans en les comunitats rurals. Fèiem també molta feina educadora amb els agricultors, ensenyant-los els drets de la terra, perquè un dels principals problemes de les Filipines és la falta de terra. La majoria dels agricultors treballen per a terratinents. El meu marit era en aquell moment l’advocat i el director de l’oenagé per a la qual treballàvem. Ens vam convertir en un objectiu perquè ajudàvem la gent a entendre els seus drets. L’abril del 2018 vam ser assenyalats, les nostres cares van ser posades en cartells penjats en llocs públics, amb el número de telèfon de la policia a sota, i vam ser acusats de ser comunistes i terroristes. Al juny, van aparèixer fullets als carrers amb tots els noms de les organitzacions acusades de terroristes i comunistes, i un dels noms era el de la nostra oenagé. A l’agost, els militars van començar a anar a les comunitats amb les quals nosaltres treballàvem per convèncer-los que no s’unissin a la nostra oenagé o requerissin els serveis del meu marit. Van utilitzar la ràdio local per anunciar que aquestes oenagés que pretenien donar serveis a la gent en realitat intentaven manipular-los. Era un intent de desacreditar-nos. I al novembre, van trobar el seu moment i van disparar al meu marit. Vaig haver de fugir perquè fins i tot després d’allò vam continuar rebent amenaces, missatges de text dient que seríem els següents.
¿Les condemnes contra el règim de Duterte de les Nacions Unides o del Parlament Europeu han tingut algun efecte?
L’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va fer un informe molt dur en el qual feia referència a les violacions de drets humans a les Filipines i reclamava una investigació independent. Però, desafortunadament, l’any passat estàvem esperant una altra dura resolució, però es va limitar a dir que proveirien assistència tècnica al nostre Govern per conduir la investigació. ¿Com un Govern que mata la seva pròpia gent pot dirigir una investigació? Creiem que va ser un emblanquiment del règim. Però apreciem que el Consell de Drets Humans hagi recollit el problema de les Filipines perquè ha de ser escoltat.
¿Creu que Duterte serà jutjat i condemnat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) per crims contra la humanitat?
El TPI també va fer un comunicat exigint que aquests crims siguin aclarits. Però van començar una investigació i l’han parat perquè el Govern filipí va assegurar que portaria a terme una investigació, que té els mecanismes per portar-la a terme. I va enviar un informe al TPI dient que havia començat a investigar 52 casos. ¿Què són 52 casos davant els milers d’assassinats que hi ha hagut? Per descomptat, continuem creient que el TPI pot pressionar i esperem que intenti pressionar el Govern no només per 52 casos, sinó per tots els casos de crims contra la humanitat que s’han portat a terme durant el règim de Duterte.
Aquest dilluns se celebren eleccions per escollir el successor de Duterte. ¿Creu que seran justes?
No crec que siguin unes eleccions justes. Es presenta com a candidat a president el fill de Marcos, Ferdinand Bongbong Marcos Júnior, i com a candidata a la vicepresidència, la filla de Duterte, Sara Duterte-Carpio. Sabem com de poderosos que són els Marcos. Des que van tornar a les Filipines han intentat penetrar en el sistema. De fet, la dona del dictador, Imelda Marcos, és congressista; la seva filla, Imee Marcos, és senadora; Bongbong Marcos va competir com a vicepresident el 2016 i gairebé va guanyar. Això significa que tenen la maquinària política, tenen diners, utilitzen els mitjans per distribuir desinformació, tenen trolls... tenen tota aquesta maquinària per intentar arribar al poder.
¿Té alguna opció la candidata de l’oposició, Leni Robredo?
La popularitat dels Marcos és forta en els mitjans, però sobre el terreny la gent vol un canvi. Estan anhelant un canvi, han vist molta sang, mort, gent empresonada sense càrrecs, saben què està passant, per la qual cosa molta gent sortirà als carrers a donar suport a l’oposició, al partit liberal. És el menys dolent. A més, ella assegura que intentarà respondre a les necessitats reals de la gent, l’aliment, terres per als agricultors, això és en el seu programa. Bongbong Marcos no té programa. En les seves entrevistes afirma que l’única solució per a tots els problemes al nostre país és la unitat. Se sosté per la popularitat del seu pare però ell, com a polític, no és res. Només vol tornar al poder, fer més diners i netejar el nom dels Marcos i protegir els Duterte. Perquè de fet va ser el règim de Duterte el que va permetre que el cos del dictador fos enterrat al cementiri dels herois de les Filipines. És una bona combinació Duterte-Marcos perquè es protegeixen mútuament.
Els sondejos donen guanyador Marcos. ¿Per què té tant suport després dels crims i excessos comesos pel seu pare?
Són sondejos manipulats, però el problema és que en el nostre sistema educatiu s’està revisant la història. A les escoles elementals, no s’explica la llei marcial que va regir al país durant la dictadura. Ja no apareix als llibres d’història. Molta gent jove no sap què va succeir en aquells anys.
Si el tàndem Marcos-Duterte guanya, ¿continuarà governant Rodrigo Duterte a l’ombra?
Sí, crec que serà un president a l’ombra. Estic segura que Bongbong Marcos continuarà els programes que Duterte ha començat. I aquesta és l’única sortida per a Duterte, mantenir-se d’alguna manera en el poder per evitar ser condemnat. Mentre Marcos i la seva filla estiguin en el poder, ell estarà protegit, serà immune. Si Robredo guanya, haurà d’enfrontar-se al Tribunal Penal Internacional i a la investigació independent, i serà empresonat.
Notícies relacionades¿Confia a tornar algun dia al seu país?
Si Marcos i Duterte arriben al poder, no podré tornar. Mantindran la repressió contra tots els que suposin una amenaça per a ells.
