Irlanda del Nord
El Sinn Féin es dirigeix cap a una victòria històrica a Irlanda del Nord
Dues dones, sense vincles amb la lluita armada, estan al capdavant de l’èxit de la formació nacionalista
L’antic partit proscrit vinculat a l’IRA s’ha convertit en força d’esquerres amb un ambiciós programa social
Cap partit nacionalista, cap de catòlic, ha governat a Irlanda del Nord en el segle d’existència de la província, des de la partició de l’illa. Això pot canviar ara si el Sinn Féin és el més votat en les eleccions autonòmiques de dijous com indicaven els resultats encara parcials. El gran analista de la BBC John Curtice no dubta que els republicans ho aconseguiran i és també molt probable que obtinguin el major nombre dels 90 escons en l’Assemblea autonòmica de Belfast.
El Sinn Féin assoliria amb aquests càlculs un 27%, el Partit Unionista Democràtic (DUP) 24%, el Partit de l’Aliança 16%, el Partit Unionista de l’Ulster (UUP) 11% el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) 8%, Veu Tradicional Unionista (TUV) 7%. Els resultats definitius es coneixeran aquest dissabte i si es confirmen les previsions els nacionalistes haurien aconseguit un avenç històric cap a la futura unitat d’Irlanda. La seva victòria posaria una gran pressió en l’Acord de Divendres Sant que el 1998 va posar fi al conflicte armat a la província britànica.
Imatge més acceptable
El Sinn Féin ja va ser la força més votada al sud de l’illa en les eleccions generals del 2020. El partit associat durant dècades amb el terrorisme de l’IRA ha recorregut un ascens imparable a les urnes. A poc a poc s’ha anat desprenent del llegat de sang que els convertia en proscrits per a molts votants. Ha sigut un llarg camí que va començar a donar beneficis electorals a partir de l’Acord de Pau fa gairebé 25 anys, després d’un conflicte que va costar 3.500 vides. Ficats en el joc democràtic, el reemplaçament dels líders vinculats a la lluita armada va ser determinant. Canvi generacional i rentat d’imatge.
L’actual presidenta, Mary Lou McDonald, va rebre el relleu en el càrrec el 2018 de Gerry Adams. Aquesta dublinesa de 53 anys, mare de dos fills, va créixer en una família de classe mitjana, es va educar en una escola privada, va fer els seus primers i breus passos en política amb el Fianna Fáil i mai ha estat vinculada a l’IRA. Popular, intel·ligent, el seu propi accent, molt diferent del d’aquells encaputxats del nord o el del mateix Adams, quan es va poder escoltar la seva veritable veu, ha fet el Sinn Féin més acceptable.
Amb especial tirada entre les dones i els joves, que no van viure els anys d’atemptats i execucions diàries, ha reconvertit una formació marginal al sud en l’alternativa progressista d’esquerres, bolcada en problemes socials, com l’escassetat de la vivenda social o les deficiències sanitàries, capaç de plantar cara als dos grans partits tradicionals.
Noves generacions
A Irlanda del Nod,la política del partit és més centrista, a la recerca de nous simpatitzants, ja que en la comunitat nacionalista ja han cobert la màxima quota. La vicepresidenta del Sinn Féin és una altra dona, Michelle O’Neill, de 46 anys filla d’un antic presoner de l’IRA, cridada a ser la nova ministra principal de l’autonomia. En el passat va treballar amb Martin McGuinness, un altre històric, ja mort, implicat directament en la lluita terrorista, que va saber després «reciclar-se com a polític», governar amb els unionistes i arribar a estrènyer la mà de la reina d’Anglaterra.
El Sinn Féin opera amb un rígid control intern, però a l’hora d’adaptar les seves estratègies a la recerca de nous votants és bastant mal·leable. Canvia, evoluciona, s’adapta a les circumstàncies del moment i el lloc. Algunes de les seves promeses, de vegades populistes, atrauen les noves generacions. Factors com l’augment demogràfic de la població nacionalista, predominantment catòlica, i les divisions internes en la comunitat unionista l’afavoreixen a Irlanda del Nord.
Notícies relacionadesLes dificultats i l’impacte del brexit poden aplanar el camí, segons O’Neill, cap a la unitat de l’illa i d’aquesta forma «recobrar la ciutadania europea que ens han robat». La celebració d’un referèndum, que pot tardar encara anys, figura en el programa del Sinn Féin i és «una part integral» de l’Acord de Divendres Sant. «Hi ha hagut un canvi sísmic en la societat, particularment després del brexit, al qual nosaltres ens vam oposar i ens ha sigut imposat», ha declarat aquesta setmana O’Neill per afegir: «Crec que molta gent està considerant la seva posició constitucional».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Aliat de Trump Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals
- Guerra a l’est d’Europa Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
- Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"