Paisatge de desolació després de la batalla de Kíiv

Motilkov i Mankin eren els cognoms dels dos soldats del país veí a qui pertanyia el calçat enribetat de fang ressec. «És difícil saber què va passar, per què es van treure la roba; és possible que perdessin el contacte amb la seva unitat i es vestissin de civil per passar desapercebuts», explica Dima Korbut, membre de la Defensa Territorial, el cos de voluntaris format pel Govern ucraïnès per col·laborar en la lluita contra els ocupants. Aquest civil amb entrenament militar adverteix la petita comitiva de reporters que l’aproximació als blindats destruïts s’ha de fer amb cautela i seguint uns taulons col·locats sobre el fang ressec, ja que el lloc va ser minat per les tropes atacants quan es replegaven.

Valentina Kusan va ser una de les escasses habitants de Mosxun que va declinar ser evacuada després de l’inici de les hostilitats, el 24 de febrer. «Tinc gossos i gats; a més, he patit càncer i m’estic tractant amb hormones», justifica. Els primers dies, la guerra semblava desenvolupar-se lluny, tot i que el panorama va canviar de seguida. Per quan se’n va adonar que havia de fugir tant sí com no, ja era tard: la guerra l’havia atrapat i no podia sortir del poble perquè casa seva es trobava en una zona en disputa, on soldats russos i ucraïnesos feien constantment incursions temporals per després retirar-se. Qualsevol moviment comportava un gran perill.

Amagada al soterrani

«Em vaig refugiar amb la meva veïna al seu soterrani; estàvem a les fosques i parlàvem amb murmuris perquè els russos, si venien, no ens trobessin», explica. Hi va haver un dia que va sortir del refugi per donar menjar als seus animals, va creure veure un soldat ucraïnès i es disposava fer-li un senyal. Però en aquell moment, un dels seus gossos va començar a bordar, cosa que li va donar temps a adonar-se’n que l’uniforme i el material no es corresponien amb els de les tropes de Kíiv. El 8 de març, va tenir una nova trobada amb militars, en aquest cas nacionals als que va distingir per portar una banda groga. Aquests es van sorprendre al comprovar que encara hi havia gent a Mosxun i li van donar «deu minuts per sortir». «Vam agafar un cotxe i ens vam anar molt de pressa», rememora.

A mitjans d’abril, després de la retirada russa, la Valentina va ser autoritzada a tornar a casa seva. Es va congratular al veure que la construcció de dues plantes encara estava dreta, tot i que amb danys considerables: els murs i el sostre presentaven rastres de metralla, les finestres havien sigut rebentades i gran part del mobiliari estava destrossat. Però el que més la va sorprendre va ser arribar a la conclusió que en la seva absència, casa seva s’havia convertit en una caserna per als comandaments militars russos de gradació. «Van deixar desenes de mapes militars», explica, mentre mostra els documents i aprofita l’ocasió per ensenyar a la càmera les caixes de racions militars i munició russa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El correctiu que van rebre els atacants a Mosxun empal·lideix en comparació amb el que aquests van experimentar a Mirotske, a uns sis quilòmetres a l’oest. Aquí, una Divisió Aerotransportada d’elit formada per uns 10.000 soldats es va instal·lar en un bosc pròxim, tallant arbres, cavant centenars de trinxeres i instal·lant una important infraestructura militar que també va haver de ser abandonada molt de pressa quan Moscou va ordenar la retirada.

Volodímir Tixenko, un veí que va tenir alguna topada amb els ocupants russos pel seu afany diari de nedar al llac pròxim, extreu d’entre les restes un exemplar del Krasnaia Zvezda, el diari de l’Exèrcit rus, davant un camió carbonitzat. A més de vehicles militars, els russos van deixar també un reguitzell de morts. Tres cadàvers d’homes, desfigurats, torturats i amb les ungles arrencades, van ser trobats en una fossa comuna en aquest bosc.