Rússia arriba al Dia de la Victòria sense doblegar la resistència d’Ucraïna

‘Babushka Anya’, també coneguda com a ‘babushka Z’ –-la Z és la lletra distintiva dels blindats russos que s’han endinsat a Ucraïna-– s’ha convertit en tot un símbol per al Kremlin. Demostra que encara hi ha ucraïnesos nostàlgics del passat soviètic que anhelen la reunificació dels dos països, i encaixa perfectament en la narrativa de tornada al passat, a la grandesa d’un país que durant dècades va disputar l’hegemonia mundial als EUA. Tots aquests esforços propagandístics, no obstant, no aconsegueixen ocultar una realitat amarga difícil de digerir a Moscou: la guerra no està anant pels camins que van preveure les ments que la van planejar. I fins i tot és possible que durant la jornada festiva sigui anunciat un cop de timó pel president rus, incloent-hi la possibilitat d’admetre, una vegada per sempre, que, més que una «operació especial», el país s’enfronta davant una guerra que requereix mesures excepcionals.

A aquesta teoria s’han abonat tant dirigents occidentals com destacats mitjans de comunicació, citant experts. Ben Wallace, número dos del Ministeri de Defensa britànic, ha assegurat que no el sorprendria si Putin aprofita l’efemèride militarista per declarar que el país es troba en guerra «amb tots els nazis del món», el que inclouria declarar la mobilització general i proclamar fins i tot la llei marcial, totes elles possibilitats desmentides categòricament pel portaveu presidencial, Dmitri Peskov. «Són tonteries», va reaccionar, irat, aquest divendres.

«La realitat no importa»

Ievgueni Fedtxenko, director de la web Stop Fake, que denuncia constantment les maniobres de desinformació russes, posa en dubte que el líder del Kremlin acabi adoptant mesures tan dràstiques. «Amb la situació actual, Putin no arrisca res; a Rússia, la realitat no importa, importa el que digui la televisió, i aquesta no deixa de repetir que l’operació va bé, que s’estan aconseguint els objectius previstos; així les coses, tothom és feliç, en especial la ciutadania, que continua veient la guerra com una cosa llunyana, com a Síria», valora per a EL PERIÓDICO.

Segons l’opinió d’aquest expert en propaganda i campanyes de notícies falses, el màxim mandatari rus es troba en una situació relativament còmoda, una realitat que canviaria radicalment en el cas d’ordenar la mobilització general. «Això significaria involucrar la societat en el conflicte, fer-la partícip, cosa que donaria ales als opositors, que durant les primeres setmanes es van manifestar però dels quals no se sent res últimament», prevé.

Al marge del que pugui dir o no el líder del Kremlin en el seu tradicional discurs abans de la parada militar en Moscou, les expectatives se centren en les possibles novetats que puguin presentar els fastos respecte a anys anteriors en aquesta ocasió tan assenyalada. En especial, com aquests resoldran la quadratura del cercle que suposa per a un país militaritzat i amb aspiracions de superpotència celebrar una victòria passada, esdevinguda fa vuit dècades, quan en realitat està embardissat en una altra guerra en què, de moment, no sembla anar guanyant. I en aquest àmbit, la sort tampoc sembla estar del costat del Kremlin, perquè algunes de les opcions de propaganda que s’han estudiat han hagut de desestimar-se degut precisament a l’espiral de violència del conflicte.

Zones ocupades

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La principal, la possibilitat de portar a terme una desfilada militar a la Mariúpol martiritzada, ha hagut de ser descartada pels combats que encara es registren a la localitat, segons ha admès Peskov. «Arribarà un dia en què hi haurà una gran celebració allà», ha promès, ferm, la mateixa font. Tampoc és plausible organitzar a les zones acabades de conquistar pel Kremlin l’anomenat ‘Regiment Immortal’, les marxes de ciutadans, suposadament voluntàries, que porten retrats dels seus avantpassats morts durant la Segona Guerra Mundial.

I és que en llocs com Kherson, des de fa setmanes sota control rus, les manifestacions contràries a l’ocupació se succeeixen, i Moscou està tenint grans dificultats per establir-hi una Administració amb un mínim de legitimitat. «Molt poca gent s’ha canviat de bàndol», explica Fedchenko. «Els russos –-continua l’analista-– intenten festejar els ciutadans ucraïnesos que en el passat van integrar els nostres partits polítics prorussos, però aquests tenen por a fer el pas, ja que no confien en una ocupació a llarg termini i temen que puguin quedar en dubte si els russos acaben retirant-se del país» com ja ha tingut lloc en molts altres llocs d’Ucraïna.