Mapa de Transnístria i Moldàvia: així està la situació

Una frontera militaritzada, en la qual només es permet el pas als ciutadans moldaus després d’una entrevista exhaustiva, separa Transnístria de la resta de l’exrepública soviètica de Moldàvia. Des del 1992, aquest territori de 4.163 quilòmetres quadrats, habitat majoritàriament per russos ètnics, viu en un règim d’independència no reconeguda internacionalment, després d’una guerra d’un any i vuit mesos que va causar milers de morts i que es va convertir en el primer conflicte armat que va esclatar en l’espai postsoviètic després de la dissolució de l’URSS.

Notícies relacionades

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Endinsar-se en cotxe a Transnístria és com fer un viatge al passat d’entre tres i quatre dècades. A tot arreu onegen dues banderes –la local i la insígnia russa– i les estàtues i els bustos de Stalin i Lenin són omnipresents. Les úniques monedes en circulació són el ruble transnistri, amb uns bitllets que semblen de plàstic, i el ruble rus. El leu moldau, en canvi, no és acceptat a cap comerç o establiment. El lloc té els seus propis segells de correus i, fins i tot, té un prefix telefònic propi en les trucades locals. Els vehicles que fan el trajecte entre Chisinau, la capital, i Ucraïna i que travessen Transnístria només són autoritzats a transitar-hi durant unes quantes hores.

Esquema conegut

El conflicte armat va seguir un esquema que posteriorment es repetiria en llocs com Geòrgia i, sobretot, Ucraïna. Una minoria ètnica, tant si és russoparlant com si ha mantingut vincles estrets amb Moscou, se sent desplaçada a causa de la independència de l’exrepública soviètica a la qual formalment està adscrita i s’aixeca contra la seva autoritat. Aquestes rebel·lions, atiades convenientment des del Kremlin, acaben generant territoris que de facto funcionen com estats independents i que impedeixen que els seus respectius governs puguin iniciar els tràmits per ingressar a l’OTAN, una aliança militar que, d’entrada, no accepta nous estats membres que arrosseguin contenciosos territorials. Això, sí, els conflictes armats que van propiciar el naixement d’aquests territoris van incrementar amb el pas del temps la seva mortaldat. Els 3.000 morts a Transnístria es van convertir, un any més tard, en 9.000 en el conflicte que va enfrontar el territori d’Abkhàzia amb l’estat de Geòrgia i en 14.000 en la guerra del Donbás que va esclatar el 2014.