Així va ser la dictadura de Ferdinand i Imelda Marcos a les Filipines

Diputat i senador abans que president, Marcos, que va lluitar en l’Exèrcit filipí durant la Segona Guerra Mundial, procedia d’una reconeguda família i, una vegada va conèixer labella Imelda, –coneguda com la musa de Manila–, va tardar exactament 11 dies a demanar-li matrimoni amb la promesa d’una vida de luxes; una promesa que, vist això, no només va mantenir sinó va superar amb escreix. El robatori a l’erari públic i el malbaratament van definir la vida política de la parella.

El matrimoni, que va tenir tres fills –un d’aquests, Ferdinand Marcos Jr., elegit president del país per una majoria aclaparadora– va amassar una fortuna que ha sigut xifrada en prop dels 10.000 milions de dòlars a base de conductes corruptes i fraudulentes sempre en detriment d’una població sumida en la més absoluta de les misèries. Una alambinada xarxa de comptes bancaris repartits pels paradisos fiscals, així com la sostracció directa d’ajudes internacionals rebudes pel país immers en una greu crisi econòmica, van engreixar el patrimoni de la parella. El relatiu compromís social de la primera dama amb les classes menys afavorides, va disparar la seva popularitat.

Oposició aixafada

Marcos va decretar la llei marcial per aixafar qualsevol conat d’oposició i va substituir el sistema parlamentari per aconseguir no tenir límits a la reelecció. Els fraus electorals també van estar a l’ordre del dia. Va ser all poder durant 21 anys després de ser reelegit en quatre ocasions, fins que, en el marc de la Revolució Popular del Poble, va ser expulsat quan centenars de filipins van irrompre al palau presidencial. La família es va exiliar a Hawaii, convidada pels EUA, país amic que havia recolzat el seu Govern.

Notícies relacionades

Bongbong o la missió vital d’Imelda Marcos

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Imelda, coneguda com la Papallona de ferro, va tenir un pes tan important en la gestió política que va arribar a patir un intent d’assassinat. Després de sobreviure al seu marit, mort en l’exili als 72 anys, Imelda es va convertir en única hereva de tot el seu llegat. El 1991, va tornar a les Filipines, on s’ha dedicat ha reactivar l’essència política de la família que ha finalitzat amb la rotunda victòria electoral del seu fill.

En el dia d’avui, les noves generacions de les Filipines no recorden Imelda, precisament, per la seva gestió dictatorial i corrupta del poder sinó com una icona popular. La marca Imeldíficotracta amb la de prestigiosos dissenyadors. Una mostra més de l’alt nivell d’ignorància del poble, segons coincideixen a destacar diversos analistes.