Lila Ogneva: «Els russos van matar el meu marit i el meu fill el primer dia de la guerra»

Lila es troba en aquest estat d’entumiment emocional pràcticament des del primer dia de la guerra. Tan sols hores després d’iniciar-se l’atac de les tropes del Kremlin, aquesta dona de baixa estatura i melena curta platejada va perdre el marit, Víktor, de 35 anys, i el seu fill Dmitri, de 14, quan la furgoneta en què tornaven a la llar familiar va tenir una mala trobada en una carretera pròxima. Sobre les cinc de la tarda del mateix dia en què va començar la invasió, quan ja estava fosc, un blindat BTR pertanyent a una columna russa tot just ingressada en territori ucraïnès va topar amb el vehicle en què viatjaven cònjuge i primogènit, i va obrir foc immediatament. Instants després, el vehicle atacant va tornar sobre els seus passos i va apartar de la carretera i amb violència la camioneta de les víctimes, arrossegant-la cap a la cuneta, i fins i tot va arribar a aixafar-la.

«No sé què degué passar; era una furgoneta elevada i potser els fars els van il·luminar», explica Lila en un fil de veu. Segons testifiquen les fotos que guarda en la memòria del seu telèfon, Lila fins i tot s’ha vist obligada a contemplar els cadàvers del seu marit i fill en un estat en què mai ningú voldria veure un ésser estimat. A més, els cossos es van mantenir tota una jornada a la carretera, abandonats a la seva sort enmig de la guerra, i només van poder ser recuperats l’endemà gràcies que el seu sogre, Anatoli, va agafar un tractor i va sortir a la carretera arriscant fins i tot la vida. «Tot va passar a tot just 300 metres del punt de control» que dona entrada a la zona d’exclusió entorn de la central atòmica, explica Lila. «Vaig haver d’amagar el cotxe perquè si els russos l’haguessin trobat...», explica Anatoli, pare de la víctima.

Lila de moment no sap què fer ni com enfocar el seu futur. «El meu marit treballava amb un tractor a la zona d’exclusió, i era el que portava el salari a casa». A càrrec seu s’ha quedat una filla i una casa amb un petit terreny familiar amb hort inclòs i una entusiasta i carinyosa gossa, aliena per complet a la tragèdia familiar que acaba de produir-se a la seva llar d’acollida. Sense rebre de moment cap pensió o ajuda financera de cap entitat o institució estatal russa, espera que torni la normalitat al poble per començar a buscar feina. «Cal recuperar la vida, i després buscaré alguna cosa; qualsevol cosa; m’he quedat sense entrades de diners», reconeix.

Furgoneta aixafada

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: última hora en directe

Governador de Lugansk: «Si no aturem Putin a Ucraïna, marxarà fins a Polònia i els Bàltics»

Convençuda que la denúncia que ha presentat davant la fiscalia a Ucraïna no serà suficient, Lila es mostra fins i tot disposada a acompanyar la comitiva d’informadors que acaba d’arribar a Dytiatky fins a la casa dels seus sogres, on es guarden, coberta sota una lona de tela, les restes de la camioneta atacada, convertida no només en material de ferralla, sinó també en eventual acusatòria per documentar un possible crim de guerra. «Cap compensació en diners em tornarà el meu fill; jo això ho arreglo amb un fusell automàtic», maleeix Anatoli, recolzant-se amb dificultat en dues crosses. La mare del mort no resisteix l’escena, es posa a plorar i ha de retirar-se a casa quan s’alça la lona del vehicle, que presenta tota la part davantera, capó i sostre inclosos, enfonsada de forma immisericordiosa sobre el seient del conductor.

Lila es manté immòbil, amb la mirada cap al terra i acabant un cigarret. Li han dit que molt probablement els qui van acabar amb el seu marit i el seu fill també ja estiguin morts, ja que formaven part de la primera incursió blindada russa a la regió, que va ser aniquilada per complet quan va intentar conquistar la població d’Ivànkiv, a un grapat de quilòmetres en direcció sud. Però res d’això sembla servir-li de consol.