Rússia considera una «amenaça» l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN

Finlàndia ja no és un país no-alineat. Davant la mirada estupefacta de Rússia, el president i la primera ministra s’han pronunciat a favor de l’ingrés del país nòrdic a l’OTAN. Aquest posicionament del Govern socialdemòcrata és un requisit indispensable per continuar amb el procés d’adhesió que, segons la presidència del país, serà anunciat oficialment diumenge. Suècia observa de prop ja que, si no hi ha contrarietats, acompanyarà el país germà a l’entrada en l’Aliança Atlàntica. El Kremlin ha reaccionat immediatament a l’«amenaça» i ha advertit que es veurà obligada a adoptar «mesures de resposta tant tecnicomilitars com d’una altra classe a fi de contrarestar les amenaces que han sorgit per a la seva seguretat nacional», tal com reflecteix un comunicat del Ministeri d’Exteriors rus.

Lainvasió russa d’Ucraïna, iniciada el 24 de febrer passat, va fer saltar pels aires la històrica neutralitat dels dos països nòrdics, atemorits per la possibilitat que el gegant rus, amb qui comparteixen fronteres, pogués iniciar un atac militar, a l’estil del que ha portat a terme en territori ucraïnès.

«Ser membre de l’OTAN reforçaria la seguretat de Finlàndia. Com un dels seus membres, Finlàndia reforçaria també l’Aliança en el seu conjunt. Finlàndia ha de ser candidata a l’adhesió sense demora», han subscrit en un comunicat comú el president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin. Tot i que previsible, els dos mandataris havien mantingut la seva postura fora del debat públic per no influir en els seus conciutadans. «Hem necessitat temps perquè el Parlament i tota la societat estableixin les seves posicions respecte a això. També per establir estrets contactes internacionals amb l’OTAN i els seus països membres, així com amb Suècia. Hem volgut donar-li a la discussió l’espai que requeria», han assenyalat. L’adhesió a l’OTAN ja era un tema que hi havia sobre la taula a Finlàndia i Suècia des de fa molts anys, i la guerra d’Ucraïna ho ha elevat a prioritat.

«Contra ningú»

Després de les reiterades amenaces de Rússia si decidien unir-se al bloc atlàntic, el president finès ha recalcat que la decisió no va «contra ningú», en clara referència a Moscou. «Si volem maximitzar la nostra seguretat, significa maximitzar la defensa del nostre país», ha explicat Niinistö durant una roda de premsa, afegint que «ningú es pot ofendre si algú es vol defensar». El mandatari ha denunciat que Rússia ha decidit intentar treure el poder de decisió a Finlàndia en la seva pròpia defensa exigint que l’Aliança Atlàntica no s’expandeixi més cap a l’est. «Si decidim unir-nos [a l’OTAN], una possible resposta podria ser que vostè ha causat això. Miri’s al mirall [Putin]», ha dit Niinistö. 

Els dos països nòrdics cooperen amb l’OTAN des de 1994 en el marc de l’Associació per a la Pau. Participen en entrenaments i exercicis conjunts i ja han contribuït a algunes operacions de l’OTAN a l’Afganistan i als Balcans. Hèlsinki i Estocolm també hi aportarien importants capacitats militars. Finlàndia només té 12.000 soldats professionals al seu Exèrcit. Però entrena més de 20.000 reclutes a l’any i pot comptar amb un exèrcit de guerra de 280.000 soldats amb capacitat de combat, més 600.000 reservistes, una força excepcional per a una nació europea. L’Exèrcit suec compta amb uns 50.000 soldats. El servei militar obligatori, abolit el 2010, es va reintroduir parcialment el 2017. I, tot i que Suècia ha desinvertit molt en defensa en els últims 30 anys, passant del 2,6% del PIB el 1990 a l’1,2% el 2020, va començar a invertir la tendència després de l’annexió russa de Crimea el 2014.

«Un bon aliat»

Des de Brussel·les, el ministre d’exteriors finès, Pekka Haavisto, considera que la invasió russa d’Ucraïna ha alterat profundament l’entorn de seguretat tant a la UE com a Finlàndia i que ha arribat el moment que el seu país prengui una decisió sobre la incorporació a l’OTAN. «Fins ara no comptàvem amb suport popular, però aquesta primavera ha canviat tot. La gent se sent amenaçada per l’ús de les armes no convencionals, perquè per molta defensa convencional que un tingui no n’hi ha prou, i es considera necessari ampliar la col·laboració», ha explicat durant una compareixença davant la comissió d’Exteriors del Parlament Europeu prevista fa mesos per parlar sobre l’Àrtic però que ha acabat centrant-se en la situació de seguretat a Europa i en l’adhesió a l’Aliança Atlàntica, segons informa Silvia Martínez.

Segons Haavisto, tot i que el seu país, que comparteix una frontera terrestre amb Rússia de més de 1.300 quilòmetres, no s’enfronta a «una amenaça directa i imminent», la invasió llançada pel Kremlin ha obert un profund debat nacional sobre l’impacte de la guerra en la seva seguretat. «Hi ha cinc qüestions que han canviat a partir del 24 de febrer i la primera és el comportament imprevisible de Rússia. Sembla que està disposada a portar a terme operacions d’alt risc per a la mateixa Rússia i que donaria resultat en un alt nombre de víctimes», ha explicat, apuntant també altres elements, com la pressió de Rússia als països veïns amb el desplegament de tropes, el possible ús d’armes nuclears o químiques i el fet que no respecta les regles de la guerra, tal com posen de manifest els crims de guerra comesos i en camí de ser investigats.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Tots aquests elements, estima el representant finès, han calat en l’opinió pública del seu país i ha accelerat el debat sobre una adhesió que estava sobre la taula des de fa anys. «El 70% de l’opinió publica hi està a favor i els grups polítics finlandesos se n’han fet ressò». Segons ha dit, si el seu país s’adhereix a l’Aliança Atlàntica contribuirà a estabilitzar la zona del Bàltic i el nord d’Europa, i serà un «bon aliat».

El pròxim pas és que la resta del Govern de coalició i l’Eduskunta (Parlament) donin el seu suport oficial per formalitzar la sol·licitud, que posteriorment hauran d’aprovar els 30 països de l’OTAN.