La invasió d’Ucraïna
Les forces russes intenten tancar una petita tenalla al nord del Donbass
L’ofensiva, una versió corregida a la baixa de l’anunciada ofensiva a l’est d’Ucraïna, intenta culminar l’ocupació de tota la província de Lugansk
Els bombardejos tallen els subministraments de llum i aigua a Lissitxansk i obliguen els veïns a malviure en soterranis des de fa gairebé tres mesos
La guerra de Rússia i Ucraïna, en directe
Una enorme pintada, comminant els defensors de Lissitxansk a resistir tant sí com no, dona la benvinguda als vehicles acabats d’arribar a aquesta població de dimensions mitjanes, una de les últimes ciutats de mida respectable pertanyents a la província de Lugansk encara en mans de l’Exèrcit d’Ucraïna. «Lissitxansk, Kíiv està amb vosaltres», es pot llegir en un enorme mur a l’entrada a la carretera d’accés des de l’oest. Una dramàtica consigna molt adequada per als temps que ha de viure la localitat: és precisament en aquest racó de l’est d’Ucraïna on l’Exèrcit de Rússia està concentrant aquests dies la seva maquinària de guerra i els seus esforços militars, després dels fiascos en els fallits setges de Kíiv i Khàrkiv. El seu objectiu: tancar una petita tenalla que entregui al Kremlin i els seus aliats prorussos el control total de l’esmentat territori de Lugansk, una mena de versió corregida –a la baixa, un cop més– del pla inicial anunciat a finals de març pel Kremlin per controlar tota la regió del Donbass mitjançant una operació militar envoltant.
Empremtes d’una intensa activitat bèl·lica s’impregnen a la retina quan s’abandona la província de Donetsk sota control ucraïnès, també al Donbass, cap a la demarcació veïna. Una enorme columna de fum, provocada per un incendi sense extingir, puja cap al cel des de les instal·lacions gegants de la refineria de petroli local. A la carretera encara hi ha col·locades les senyalitzacions, els sacs de sorra i els pertrets d’un punt de control de l’Exèrcit ucraïnès, inactiu i abandonat a la seva sort, molt probablement a causa que constituïa un blanc facilíssim per a l’enemic. La ruta, esquitxada de gasolineres rebentades pels bombardejos, està també plena de monticles de terra i obstacles diversos, destinats a frenar que pugui avançar de qualsevol columna mecanitzada. Els bombardejos són aquí tan intensos que fins i tot una enorme fàbrica pertanyent a la multinacional alemanya Knauf, especialitzada en la fabricació de materials per a la construcció com pladur i guix, i que apareixia intacta i en bon estat pel matí durant el viatge d’anada, hores després, en el trajecte de tornada, estava sent consumida per un foc que ningú intentava ni tan sols apagar.
El comandant Bulat, al capdavant del destacament de les Forces d’Operacions Especials Jort (llebrer en ucraïnès), una de les unitats ucraïneses encarregades de defensar la ciutat, confirma la proximitat de la línia del front. «Estem a uns set quilòmetres de les posicions russes», informa el militar, que prefereix no revelar el seu rang ni tampoc donar detalls sobre el seu contingent. En aquests moments àlgids de l’ofensiva russa, assegura que els seus homes es concentren a garantir serveis bàsics i evitar que «el pànic» s’apoderi de la gent que ha preferit no marxar. Però segons es desprèn de les seves paraules, en cap cas està sobre la taula entregar la població a les forces russes sense presentar batalla, insistint una vegada i una altra que no estan només per la feina de defensar, sinó també per la d’atacar. «No es tracta d’impedir que arribin els russos, som aquí per estendre» (la zona del Donbass sota control ucraïnès), assegura en to ferm.
Situació extrema i dramàtica
Notícies relacionadesA Lissitxansk, la situació humanitària és fins i tot més extrema i dramàtica que en altres poblacions del Donbass pròximes al front. No hi ha electricitat, internet ni aigua, i la població ha d’aconseguir el líquid element fent cua davant camions cisterna que reparteixen aigua de forma ambulant. Al centre, davant uns comerços tancats i barrats des de fa setmanes, grups de ciutadans exposen cebes i fins i tot herbes que recullen en el camp. «Avui he aconseguit vendre per 20 hrivnes» (mig euro) explica, cap a l’hora del dinar, una d’aquestes comerciantes ocasionals. Al seu costat d’ella hi ha Ala Ilixeva, amb el capó del seu vehicle obert i una petita taula on presenta diversos productes. Té una explotació agrícola, i abans de la guerra el seu principal producte a la venda era la llet. Ara, amb els bombardejos, els cigarrets han passat a formar part de la seva oferta comercial, convertint-se en l’article més demanat.
Però la dissort de la vida quotidiana a Lissitxansk es materialitza amb tota la seva cruesa als soterranis de cada un dels seus edificis de nou pisos, on s’han instal·lat, des de ja fa gairebé tres mesos, milers d’habitants que es resisteixen a deixar casa seva. Els trets des de posicions russes han convertit en una inassumible loteria passar la nit als apartaments, especialment els situats als pisos superiors, i l’única forma de dormir amb tranquil·litat és fer-ho al subsol. «No encengueu el llum del replà; us convertireu en objectiu per ser disparats», es pot llegir, escrit en guix, en un portal d’un barri perifèric. En un d’aquests espais insalubres, a la llum de les espelmes, Albina Kalaga educa dues criatures, incloent una nena d’uns 10 anys. «Només surto i pujo al meu pis per rentar-me», confessa. Sense entrada de diners després de l’inici de les hostilitats, viu de l’ajuda humanitària, consistent «en pa, cereals i carn dessecada». El costat positiu d’aquesta situació –assegura– és que s’ha fet «molt amiga» de les seves veïnes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
