«Abominable, il·legal i cruel»: HRW denuncia els crims russos a les zones ocupades d’Ucraïna

El 30 de març, un dia abans que les tropes russes es retiressin de Novi Bíkiv després de més d’un mes d’ocupació d’aquest petit poblet de 2.000 habitants a la regió del nord de Txerníhiv, diversos soldats van entrar en una sala de calderes que havia servit fins aleshores d’amagatall a una vintena d’ucraïnesos. Els soldats els van informar que tenien ordres per executar vuit persones i van demanar voluntaris entre els civils allà reclosos per matar els seus compatriotes. Ningú va aixecar la mà, segons testimonis entrevistats per Human Rights Watch, de manera que els militars russos van optar per emportar-se vuit dels vilatans. Dos dels seus cossos es van trobar després amb el crani destrossat a uns 50 metres de la sala de calderes. La resta van desaparèixer.  

La de Novi Bíkiv és una de les terribles històries investigades per Human Rights Watch (HRW) a Ucraïna. Concretament a les regions de Kíiv i Txerníhiv, que van ser parcialment ocupades per les tropes russes fins a finals de març, quan el Kremlin va optar per retirar-se del nord del país després de ser incapaç de prendre cap de les seves grans ciutats. Se’n van anar deixant enrere un patiment inimaginable i una infinitat d’atrocitats. Només als 17 petits pobles visitats per HRW, els seus investigadors van documentar 22 casos d’aparents execucions sumàries, nou homicidis intencionals, sis possibles desaparicions forçoses i set casos de tortura. Una vintena de civils van denunciar haver sigut confinats en condicions inhumanes i degradants.  

«Les nombroses atrocitats comeses per les forces russes a les parts ocupades del nord-est d’Ucraïna a principis de la guerra són abominables, il·legals i cruels», assegura Giorgi Gogia, director adjunt de l’organització humanitària a Europa i Àsia Central. «Aquests abusos contra els civils són evidents crims de guerra que haurien de ser investigats amb celeritat i de manera independent per portar els responsables davant la justícia». La seva organització ja havia documentat altres violacions de les lleis de la guerra en altres localitats, com Butxa, on més de 400 civils van ser assassinats per les tropes russes, segons el recompte de les autoritats ucraïneses.   

Execucions i confinament forçós

La mateixa brutalitat exhibida a Butxa s’ha repetit en altres localitats ocupades durant el mes de març. Hi ha múltiples exemples d’execucions extrajudicials, com la d’Íhor Savran, a qui els soldats es van emportar arrossegant de casa seva després de trobar al seu armari un vell abric militar el 19 de març, segons HRW. La seva mare va descobrir després el seu cadàver en un graner a un centenar de metres de la casa familiar al trobar les seves vambes a la porta. Però durant l’ocupació no només es va passar a degolla centenars de persones. Moltes d’altres van ser tancades per força en llocs sense gairebé aigua ni menjar, en «condicions sufocants» i «espais bruts».  

Al poble de Iahidne, 140 quilòmetres al nord-est de Kíiv, les tropes russes van mantenir tancades 350 persones, incloent-hi 70 nens, al soterrani d’una escola durant 28 dies, segons l’organització humanitària. «Amb prou feines se’ls va deixar sortir breument. Hi havia poc aire i espai per jeure i la gent va haver d’utilitzar cubells per fer les seves necessitats», afirma l’organització. «Després d’una setmana tothom tossia violentament», va explicar un dels supervivents. «Gairebé tots els nens van acabar amb febres altes, espasmes per la tos i també vomitaven». Deu persones grans van morir durant el confinament forçós.   

Pallisses i descàrregues d’electricitat

L’organització també ha documentat almenys set casos de tortura durant el mes que va passar entrevistant 65 persones a Ucraïna, una gota a l’oceà que empal·lideix davant els més d’11.000 indicis de crims de guerra que investiguen les autoritats ucraïneses. Pallisses, descàrregues d’electricitat i execucions simulades apareixen al menú de turments utilitzats pels soldats del Kremlin per sostreure informació a les seves víctimes. «Em van posar un rifle al cap, el van carregar i vaig sentir tres trets», va explicar a l’organització un supervivent, a qui li van embenar els ulls durant l’execució simulada. «Sentia com rebotaven els casquets a terra i pensava que eren per a mi».  

«És cada vegada més clar que els civils ucraïnesos de les zones ocupades per les forces russes van haver de suportar terribles turments», afegeix Gogia des de HRW. «És possible que la justícia trigui a arribar, però cal adoptar totes les mesures necessàries per aconseguir que aquells que van patir vegin un dia que es fa justícia».  

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna, avui: última hora en directe

Borrell: «No podem permetre que Ucraïna es quedi sense equipament militar»