Orbán no vol parlar de l’embargament al petroli rus en la cimera de líders de la UE

Fa gairebé tres setmanes que la Comissió Europea va proposar imposar un embargament gradual però total al petroli rus, dins del sisè paquet de sancions contra Rússia amb què frenar el finançament de la guerra a Ucraïna, però la proposta continua bloquejada pel Govern d’Hongria. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, no només no està disposat a afluixar la corda, sinó que rebutja entaular un debat amb la resta de líders europeus en la cimera extraordinària de caps d’Estat i de Govern de la UE, que se celebra el 30 i 31 de maig a Brussel·les. És el que li ha traslladat per carta aquest dimarts al president del Consell Europeu, Charles Michel, que continua les consultes amb la resta de dirigents europeus per tancar l’agenda de la cita.

«Discutir sobre el paquet de sancions entre els líders europeus en absència d’un consens seria contraproduent», argumenta Orban en la missiva, el contingut de la qual ha publicat el diari Financial Times. «Només serviria per remarcar les nostres divisions internes sense oferir una oportunitat realista de resoldre les diferències. Per tant, proposo no abordar aquest tema en el pròxim Consell Europeu», afegeix. Segons Orban, acceptar el paquet proposat per Brussel·les no només portaria el seu país a tenir greus problemes de subministrament, sinó que dispararia també els preus de l’energia.

Problemes tècnics

Fa setmanes que el Govern hongarès justifica la seva negativa a l’embargament en problemes tècnics i econòmics a causa de l’estructura de les seves refineries, preparades només per refinar petroli rus, la capacitat dels oleoductes i el cost que comportarà l’adaptació, que estimen entre 15.000 i 18.000 milions. Una dificultat que comprenen a Brussel·les, però a la qual no han sigut capaços de donar solució fins ara. Tampoc ho ha aconseguit el paquet de propostes Repower EU, proposat la setmana passada per l’Executiu comunitari per reduir la dependència europea dels combustibles fòssils de Rússia, i que inclou un paquet de 2.000 milions d’euros perquè els països més dependents –com la veïna Eslovàquia o la República Txeca– modernitzin les infraestructures. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

El problema és que aquest finançament es canalitzaria a través del Fons de Recuperació i Resiliència i que Brussel·les continua sense donar llum verda al pla de recuperació hongarès pels seus dubtes sobre l’Estat de dret. Una cosa que també retreu Orbán en la missiva, en què avisa que el bloqueig genera «greus problemes» perquè els països que no han vist encara aprovats els seus plans «no poden beneficiar-se’n» i «no hi ha indicacions sobre les modalitats i el calendari per finançar les inversions urgents que es necessiten per substituir el petroli rus». 

Tot i que fonts diplomàtiques continuen confiant en l’acord, la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha descartat que sigui possible aconseguir-ho en la cimera de líders de la setmana vinent. «Crec que no és un tema apropiat per resoldre en el Consell Europeu perquè el que estem discutint és molt tècnic», ha explicat en una entrevista amb el diari Político en els marges del Fòrum Econòmic Mundial de Davos. «Estem parlant de països sense litoral que necessiten un subministrament alternatiu a través d’oleoductes, per la qual cosa s’ha de parlar de la inversió en els oleoductes, per augmentar el subministrament. Estem parlant de refineries que han de ser actualitzades i d’inversió i energies renovables», ha afegit tot i que sense descartar que hi puguin haver una discussió política.