Alejandro Cao de Benós: 10 coses que s’han de saber de l’home ‘més buscat’ per l’FBI

Fa anys se’l va vincular al tràfic d’armes i de drogues, a més d’altres delictes informàtics, una de les principals fonts d’ingressos de l’aïllat règim de Corea del Nord, que segons l’ONU ha aconseguit mantenir viu el país gràcies als 2.000 milions de dòlars recaptats segrestant dades i extorsionant els seus propietaris. Ell ha rebutjat sistemàticament les acusacions.

«No sé per què avui tothom em busca. Soc a Jerusalem, al costat del Gòlgota, menjant un durum de falàfel», deia a Twitter al fer-se viral l’ordre de detenció de l’FBI. Rere la bola mediàtica, va tuitejar «no soc a Jerusalem ni a les catacumbes (El durum és real). [...] Que el CNI i la Guàrdia Civil saben que soc vegetarià», va prosseguir en el seu jocós to habitual. El seu compte, assidu al troleig, té més de 88.000 seguidors.

La seva empremta digital no només es limita a Twitter i , suposadament, els delictes cibernètics. Fa unes setmanes va fer el salt a Twitch, on té un canal de ‘streaming’ que li serveix de calaix de sastre. En els seus ‘chill out’, vídeos d’unes dues hores en què xerra sobre els temes que li envien els seus seguidors, reflexiona sobre qualsevol cosa, des de sèries i pel·lícules fins a teoria comunista i geopolítica. 

Alejandro Cao de Benós no és el seu únic nom: a Corea del Nord se’l coneix com a Cho Son-il, que vol dir ‘Corea és una’.

De vegades se l’ha batejat com el ‘primer ambaixador occidental del país asiàtic’, tot i que no és veritat, ja que el seu càrrec, no oficial, és el de delegat especial del Comitè de Relacions Culturals a l’Estranger de la República Democràtica Popular de Corea. A més, és el fundador de l’Associació d’Amistat amb Corea, que té membres a 120 països, i que és una mena d’Instituto Cervantes, però del règim nord-coreà.

Va fundar l’Associació d’Amistat amb Corea el 1993, al municipi de La Zubia, a Granada. En la dècada dels 2000, va aconseguir acostar-se políticament a Corea del Nord i va refundar l’associació tal com és avui, sent la responsable de crear les primeres web oficials del país.

Malgrat el clar posicionament comunista contra l’aristocràcia, els orígens de Cao de Benós són lluny de ser humils. «Soc el primogènit descendent dels barons de Les, marquesos de Rosalmonte i comtes d’Arjelejo. Dos d’aquests títols són Grans d’Espanya i el de baró de Les és a prop del de la duquessa d’Alba en antiguitat i importància», assegurava en unes declaracions a ‘La Razón’. Tot i així, va qualificar aquesta branca familiar de «franquista» i «extrema dreta», i assegura que el seu avi va arruïnar l’herència i va acabar fent de guàrdia per a Repsol. «Una lliçó del destí», va sentenciar.

Aquesta setmana va informar que fa sis anys que té el passaport retingut, sense poder sortir d’Espanya i que el seu cas està en el Consell General del Poder Judicial. En un comunicat va afegir que no està pròfug i que es troba localitzable: «Firmo cada dilluns als jutjats del Vendrell». 

Per si entrar i sortir de Corea del Nord no fos prou espectacular, el català explica que no és la seva topada més surrealista: als 16 anys va viure dos avistaments de cinquena fase, és a dir, en què hi ha interacció home-alien. O això va dir en una entrevista.