«Jesús, pistoles i nadons»: com la identitat va guanyar la batalla pel control d’armes als EUA

Hi ha milions de nord-americans com ell. Un 42% de la població del país diu que té armes a casa, segons Gallup, nou punts menys que el 1995. D’aquest grup, el 54% tendeixen a votar republicans, davant el 31%, que s’inclinen pels demòcrates. Hi ha més armes a les zones rurals que a les urbanes. Més entre els homes que entre les dones. Més al sud que a l’oest o el nord-oest. I és sens dubte l’home blanc el més armat entre les diferents races, d’acord amb una altra enquesta del Pew Center. «Als anys 70, quan es preguntava a la gent per què tenien armes, la caça i el tir eren les principals motivacions», explica Phillip Cook, professor a Duke i autor de diversos llibres sobre la matèria. «Això ha canviat completament. Avui és la la principal motivació és la defensa personal davant el crim, tot i que hi ha també un sector important que les té com a protecció davant la tirania, per ser capaços d’enfrontar-se al Govern. Ja no són les escopetes les més venudes, sinó les pistoles. Avui la gent compra armes per utilitzar-les contra altres persones», afegeix Cook. 

Més de 110 de morts cada dia

Els tirotejos de masses, encara que siguin horribles, no són el principal problema dels EUA. Tot i que els últims són especialment vils. A Buffalo (Nova York), una matança racista en un supermercat. A Uvalde (Texas), el més execrable dels crims d’una espècie que ha matat fins a fer-se’n un fart: 19 nens de primària i dues professores assassinats a trets. El veritable problema són les 41.000 persones que moren cada any (inclosos els suïcidis), molts d’ells en barris pobres de San Luis, Detroit, Nova Orleans o Cleveland. Més de 110 persones cada dia.

Les seves defuncions només surten a les notícies locals. A les nacionals, únicament quan la tendència polvoritza rècords. Però els mitjans se’n cansen ràpid, ho donen per una causa perduda. Racisme, urbanisme, pobresa, educació, serveis, drogues, violència. Massa a explicar, massa a desgranar. Són més morbosament captivadors els tirotejos de masses. Aquells que tenen més de 4 morts, segons la definició estàndard de l’FBI, dels quals hi ha hagut una mitjana de 19 a l’any des de 2009, segons l’associació Everytown for Gun Safety. 

Immobilisme a Washington

Però per més cruentes que siguin les matances res canvia a Washington, on fa anys que la dreta republicana bloqueja qualsevol reforma substancial. Només s’endureixen o es relaxen les lleis en funció de qui governi en els estats. 

Es tendeix a pensar que l’immobilisme dels conservadors és producte dels diners que reben de la NRA (Associació Nacional del Rifle), el poderós ‘lobby’ de les armes que serveix de tapadora als interessos de la indústria, el mateix que aquest cap de setmana celebra la seva convenció anual a Houston, a només uns centenars de quilòmetres de la matança d’Uvalde. Compta amb 4.5 milions d’afiliats i 12 milions més que simpatitzen amb la seva causa. Però el cert és que les contribucions de la NRA als seus candidats afins representen menys del 0.5% dels diners que aquests recapten, segons una anàlisi de ‘The Washington Post’.

«Si els republicans s’oposen al control d’armes és perquè la identitat conservadora és avui inseparable de les armes», va escriure el 2019 el crític cultural de NBC News, Noah Berlatsky. Una coctelera de la qual formen parte també l’oposició a l’avortament, els baixos impostos o la defensa dels combustibles fòssils. «La identitat és un motiu més profund que els diners i, per a aquells que volen acabar amb la violència armada, també més intransigent». Només fa falta fer una ullada als anuncis per a les eleccions de novembre. Més d’un centenar de candidats republicans esmenten les armes en els seus espots, apareixen disparant o presumeixen dels seus vincles amb el sector.  

Armes com a signe d’identitat republicana

«Jo crec en Jesús, en les armes i en els nadons», deia una candidata a governadora de Geòrgia. «Nadons, fronteres i bales. Valors conservadors, valors que defensem», remarcava un aspirant senador a Arkansas. No sempre ha sigut així. Durant els anys seixanta hi va haver un suport considerable de la dreta al control d’armes, entre altres coses perquè es pretenia desarmar la militància negra, grups com els Panteres Negres, que advocaven per la revolució armada. Ronald Reagan, l’heroi conservador per excel·lència, va legislar contra les armes en la seva època com a governador de Califòrnia.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Però tot va començar a canviar el 1977, amb la revolta en la convenció de Cincinnati de la NRA, quan els radicals van prendre el control d’una organització fins aleshores relativament flexible. Qualsevol pas enrere es va començar a considerar com una derrota en la confiscació dels 390 milions d’armes que hi ha actualment al país. La paranoia, l’extremisme i el populisme van començar a dominar l’organització, que progressivament va anar introduint altres elements en la seva narrativa, com la demonització dels immigrants, el menyspreu a les elits liberals o el racisme envers els negres.

Uns trets d’identitat que el Partit Republicà ha acabat fent seus. «Els republicans van descobrir que era amb aquest tema en sortien vencedors i bàsicament van segellar el seu matrimoni amb la NRA», diu Cook. Això ha fet que sigui gairebé impossible legislar contra les armes a Washington. Els demòcrates necessitarien 60 vots en el Senat, una aritmètica que no existeix. Per això, també aquesta vegada, el debat està mort abans fins i tot d’haver començat.