Els interessos d’Hongria a Ucraïna compliquen la unitat europea davant Rússia

Ucraïna té una petita minoria hongaresa, unes 150.000 persones concentrades en la regió occidental de Transcarpàcia, on constitueixen el 12% de la població. La regió va ser part del Regne d’Hongria (i l’Imperi Austrohongarès) fins al 1920, quan la seva derrota a la Primera Guerra Mundial es va traduir en la pèrdua de dos terços del seu territori i la meitat de la seva població, un desmembrament segellat al Tractat de Trianon. El trauma segueix viu en part de la societat hongaresa i ha servit perquè els successius governs a Budapest convertissin en política d’Estat la preservació de la identitat, la cultura o l’idioma hongarès entre la seva diàspora, repartida per diversos països del centre i aquest d’Europa.  

També a Ucraïna, un Estat molt garantista respecte als drets de les seves minories fins que Rússia va començar a menjar-se a mossegades el seu territori el 2014 amb l’annexió de Crimea i la revolta armada en el Donbass. Tres anys després, Kíiv va aprovar una nova llei educativa. Aquesta llei permet a les minories educar-se en la seva llengua materna fins a quart de primària, però a partir de llavors l’ucraïnès guanya gradualment pes fins a convertir-se en la llengua vehicular en escoles i universitats. «Aquests canvis no anaven dirigits contra la minoria hongaresa, sinó que es van concebre per desrussificar l’esfera pública, des de l’educació fins als mitjans, i van afectar per igual totes les minories», explica Tadeusz Iwanski, analista del Center for Eastern Studies, amb seu a Varsòvia.  

Des de Budapest, no obstant, es va veure com un afront intolerable. El Govern d’Orbán va començar a denunciar la suposada opressió dels hongaresos ucraïnesos i l’«extremisme» de Kíiv, el mateix guió emprat per Putin per justificar moltes de les seves accions a Ucraïna, tot i que en el seu cas és la minoria russa la suposadament perseguida. I com a mesura de represàlia, va passar a bloquejar l’acostament de Kíiv a l’OTAN, fins al punt de vetar les reunions ministerials de la Comissió OTAN-Ucraïna.  

Inversions hongareses a Transcarpàcia

El xoc de trens va anar a més quan Budapest va nomenar un delegat amb rang de ministre per promoure el desenvolupament a la Transcarpàcia ucraïnesa, on Hongria ha invertit centenars de milions. No només això. També concedeix passaports hongaresos als ucraïnesos d’origen magiar des del 2011 i ha demanat una autonomia per a ells dins de l’Estat ucraïnès. «Orbán està jugant la carta identitària i nacionalista. És un joc geopolíticament perillós, però internament li serveix per presentar-se com el guardià de la nació hongaresa», afirma Dmitro Tuznankii, director de l’Institute for Central European Strategy, que considera que la relació entre els dos països està en el seu pitjor moment des de l’ensorrament de la Unió Soviètica.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Borrell insisteix en l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là

I les perspectives no són les millors perquè el Kremlin sembla estar enverinant la disputa. En els últims anys hi ha hagut diversos atacs contra centres culturals hongaresos a la regió i periòdicament corren missatges on es crida a «matar els hongaresos» de Transcarpacia. Mentre Budapest acusa els extremistes ucraïnesos d’haver-los perpetrat, hi ha indicis que darrere hi podria haver la mà del Kremlin. Un tribunal polonès va determinar fa dos anys que un d’aquests atacs, que va acabar incendiant un centre cultural, va ser comès per tres polonesos prorussos d’extrema dreta.  

Ambicions de l’ultranacionalisme hongarès

«En l’univers polític hongarès hi ha algunes figures que pensen que territoris com Transcarpàcia haurien de tornar a Hongria, però es concentren principalment en l’extrema dreta. Aquestes intencions encara no han entrat en el ‘mainstream’», assegura Tuznankyi. Una de les poques enquestes realitzades a la regió, va concloure el 2018 que el 81% dels seus 1,2 milions d’habitants eren partidaris de continuar formant part d’Ucraïna, mentre un 14% sospitava que les inversions del Govern hongarès a la regió podrien amagar la intenció de Budapest d’apoderar-se’n eventualment.