L’incansable martell xinès contra la covid

La missió més exigent de la seva carrera política li arriba quan ja expira, complerts els 71 anys i amb la seva probable jubilació en el Congrés del Partit Comunista de la tardor. Sun exhibeix un vigor juvenil i un comandament prussià des d’aquells llunyans i incerts temps de Wuhan. Més d’un centenar de dies es va mantenir al presumpte bressol de la covid 19, encara sense vacunes ni el coneixement precís de l’enemic, ordenant l’aïllament de tots els casos i assegurant els subministraments als onze milions de confinats. «Això no és el joc de l’amagatall, la política ha de ser implementada sense excepcions», va tronar amb el puny en alt en una reunió davant funcionaris homes. Aquella fórmula medieval fracassaria, van anticipar els experts d’Occident. Va funcionar, va ser replicada setmanes després a mig món i continua vigent a la Xina amb lleugeres variacions.

Ha reconegut Sun el seu cost econòmic i social però ha remarcat la prioritat de les vides. També ha corregit l’excessiu zel de funcionaris amb comprensible por de l’acomiadament si es desvien un mil·límetre de les coordenades. Va passar a Xian quan una dona va perdre el fetus després d’haver-li prohibit l’accés a l’hospital pel resultat caducat del seu test. Va admetre Sun que se sentia «profundament avergonyida» i va ordenar que tots els malalts fossin acceptats sense excuses.

Allà on hi ha un brot, allà apareix Sun amb el seu litúrgic discurs urgint els governs locals a esforçar-se sense parar. «Els desertors seran al pilar de la ignomínia per sempre», ha aclarit. Va ser enviada a la frontera amb Hong Kong quan l’excolònia passava els seus dies més foscos. La seva arribada a Xangai va certificar el final de l’experiment de conviure amb el virus i els irresponsables retards dels confinaments mentre els casos diaris creixien sense brides. Els habitants de Xangai han vist aquest dimecres com s’aixecaven les restriccions després de passar els dos pitjors mesos de les seves vides. El seu trasllat a Pequín dues setmanes enrere va remarcar, a més del final de la crisi de Xangai, que als pequinesos els esperaven dies durs. S’ha evitat el confinament, absurd amb tot just una cinquantena de casos diaris, però l’empremta de Sun és evident: molts immobles en quarantena, controls estrictes a l’entrada dels carrerons del centre històric, tota la indústria de l’oci paralitzada...

Única dona del Politburó

L’èxit de Sun és improbable per dona i absència d’estirp revolucionària. Va néixer a Hebei, la província que abraça Pequín, i va passar els seus primers anys en la freda i del nord Liaoning. Va treballar en una fàbrica de rellotges i va anar ascendint als seus òrgans de gestió primer i en les organitzacions sindicals provincials després. Va ser nomenada cap del partit el 2009 a la província de Fujian, on va atraure copioses inversions taiwaneses, i el 2012 transferida a Tianjin, la ciutat portuària a mitja hora amb tren de la capital.

Notícies relacionades

¿Per què la Xina ara té el brot més gran de covid de tota la pandèmia?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

No són menyspreables la vicepresidència i una de les 25 cadires del Politburó. I amb Sun, no obstant, pesa una sensació d’injustícia. Companys homes amb currículums menys llustrosos han arribat al Comitè Permanent. A aquest esglaó superior, format per set membres, va ser empès el seu predecessor a Tianjin, Zhang Gaoli, cèlebre després per la seva traumàtica relació amb la tennista Peng Shuai.

La invisibilitat de la dona en l’elit política contrasta amb les seves conquistes en la resta d’ordres socials i econòmics. Mai ha tingut la Xina una secretària general del partit, tampoc ha comptat amb dones el Comitè Permanent ni s’entreveu un relleu per a Sun al Politburó. El coronavirus, la pitjor crisi que ha patit la humanitat en l’últim segle, ha remarcat la seva rellevància. La doctora Zhang Jixian va ser la primera a alertar les autoritats que aquells casos a Wuhan podien respondre a un virus nou. Hi ha al món poques epidemiòlogues que rivalitzin amb Shi Zhengli, més coneguda com a «dona ratpenat», que durant dècades ha recollit, emmagatzemat i catalogat mostres del mamífer volador. I la crisi del SARS, la pitjor epidèmia a Àsia del segle fins al coronavirus, va ser gestionada per Wu Yi, anomenada «La dama de ferro» i predecessora de Sun al Politburó.