Sanció europea autonociva i ineficaç

La Comissió Europea, sota pressió dels EUA, va impulsar el veto per criteris morals: «no finançar la màquina de guerra russa amb diners europeus». Però va infravalorar el seu impacte en l’economia europea i mundial, a causa de l’encariment del cru que genera i que accentuarà les pujades de tipus d’interès del Banc Central Europeu (BCE) davant l’alça de la inflació en un context de fre econòmic.

La prohibició d’importar petroli rus a la UE no entrarà en vigor fins al gener del 2023 i la dels derivats fins al març del 2023. Però l’impacte en el preu i la seva repercussió en l’economia europea ha sigut immediat. El barril de Brent cotitzava a 103 dòlars el 3 de maig, la vigília que la Comissió Europea anunciés el seu pla, i va superar els 124 dòlars quan es va aprovar la mesura en la cimera del 31 de maig. Aquest 3 de juny cotitzava per sobre dels 117 dòlars, un 14% més car que fa un mes, un 29% més alt que dies abans de la invasió i un 67% més car que a principis de juny del 2021 amb la reactivació a ple gas.

Preus rècord

Les empreses i els ciutadans europeus estan pagant preus rècord pels carburants, que es traslladen a tots els sectors econòmics. La inflació a l’eurozona va pujar el 8,1% al maig, a causa de l’encariment del 39,2% de l’energia i agreujant la desigualtat. Sense l’energia, la inflació s’hauria limitat al 4,6%, indica Eurostat.

Les primeres pujades de tipus d’interès del BCE per frenar la inflació (0,25% al juliol i 0,25% al setembre) encariran el deute públic. El bo espanyol a 10 anys ja cotitza a 2,36% (2 punts percentuals més car que a l’inici de l’any). També s’encariran les inversions empresarials i a Espanya el cost d’una hipoteca mitjana augmentarà en més de 1.500 euros anuals respecte a principis d’any. Els governs de la UE ja han destinat 86.000 milions a esmorteir el tret dels preus energètics per evitar una revolta social i la nova escalada generada pel veto del cru rus consumirà més fons en detriment d’inversions.

El veto de la UE al cru rus a més no serà total, ja que s’exclou per temps indefinit les importacions via oleoducte a Alemanya, Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia i el subministrament marítim a Bulgària i Croàcia. Així mateix, les navilieres europees podran seguir transportant el 2023 petroli rus a països extracomunitaris, com van exigir Grècia, Xipre i Malta.

Increment de la producció diària

Notícies relacionades

La guerra d’Ucraïna aboca a una crisi alimentària global

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Malgrat el veto al cru rus adoptat pels EUA al març i la reducció de compres d’alguns països europeus, Rússia va incrementar al maig la seva producció diària a 200.000 barrils, fins als 10,2 milions de barrils diaris, segons Kpler, firma especialitzada en dades petrolíferes. Això suposa 700.000 barrils diaris més que fa un any, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). El veto europeu podria forçar Rússia a retallar la seva producció el 2023 en un 10%, si no aconsegueix augmentar la seva capacitat d’emmagatzematge, calcula Kpler.

L’alça del preu del cru compensa amb escreix les pèrdues de compradors europeus i nord-americans i permet a Rússia oferir descomptes de 35 dòlars per barril a l’Índia, la Xina i altres països, ja que el pressupost rus està basat en un preu de venda del petroli de 44,2 dòlars per barril el 2022 i de 45 dòlars el 2023. La Xina compra ara 1,9 milions de barrils diaris i l’Índia 800.000. El superàvit per compte corrent de Rússia en els quatre primers mesos d’aquest any va ascendir a 89.000 milions d’euros, més de triple que en el mateix període del 2021, gràcies a la pujada de preus del gas i el petroli. L’Índia ja s’ha convertit en un gran refinador de cru rus, que després s’exporta com a gasoil i gasolina a Europa a un preu elevat. Així mateix, les firmes petrolíferes i navilieres han desenvolupat aquests mesos mètodes per camuflar l’origen rus del seu cru, revela The Wall Street Journal.