Els carros Leopard que Espanya podria donar a Ucraïna, el Perú no els va voler a preu de saldo

Durant tres dies, el 4, 5 i 6 d’aquest mes, una ciclogènesi explosiva va escombrar la ciutat de Badajoz i la província; també la ribera del riu Zapatones a Bótoa, on hi ha la Base General Menacho, seu de la brigada mecanitzada Extremadura XI. El fang va vèncer els encara joves tancs, arribant a afectar-ne una vintena amb avaries greus.

És una de les vicissituds que ha travessat la partida de carros de la qual pot sortir la donació de material militar més important d’Espanya en la guerra d’Ucraïna. En cas de materialitzar-se –el Govern espanyol encara no ha iniciat els tràmits davant Alemanya, que ha de pronunciar el ‘nihil obstat’–, seria un dels més notables enviaments d’armes espanyol a una guerra aliena en els últims 100 anys.

La sensació de la conducció d’un Leopard és «brutal, inoblidable –diu un veterà de l’arma de Cavalleria, que ha pilotat–. Són 1.500 cavalls al teu peu dret –un cotxe d’alta gamma ronda els 300–, pots tombar arbres com si fossin fulles, accelerar sense que res et pugui parar... i és senzill de conduir, només es necessiten uns dies i agafar-li les mides».

Però no parla dels moderns Leopard 2E fabricats a Astúries i Sevilla i operatius ara en unitats cuirassades espanyoles, sinó d’avis fabricats a Alemanya en els 80 i 90. El Govern de Volodímir Zelenski sap que són carros jubilats. Divendres passat, el dia 100 de la guerra, el seu ambaixador a Madrid, Serhí Pohoreltsev, quan va demanar més compromís a Espanya, va al·ludir a «material que està als magatzems» i que aquest país no necessita.

L’assessor del president ucraïnès Igor Zovkva havia sigut informat uns dies abans –segons fonts militars espanyoles– de l’estoc disponible. Les mateixes fonts expliquen que també li van explicar en quin estat es troba. I no només dels carros: també dels míssils Aspide que podrien formar part d’una important escalada de l’ajuda militar espanyola.

A l’uci

A l’uciQuan la riuada de fang va negar la base extremenya no s’havien complert encara dos anys del contracte de lloguer que Espanya havia subscrit amb Alemanya, el país fabricant dels tancs. Una considerable partida de Leopard 2A4 va haver d’anar a l’«esglaó IV». Així anomena l’argot militar l’uci dels tancs. L’esglaó I és el d’avaries que soluciona la tripulació; el II implica als mecànics de la base; el III se soluciona ja en una Agrupació de Suport Logístic. Els casos més greus necessiten reparació a fons al Parc de Manteniment de Sistemes Cuirassats, a la perifèria de Madrid.

Els Leopard candidats a viatjar a Ucraïna van formar part d’un lot de 108 de llogats per Espanya a Alemanya el 1995. Havia caigut el mur i, en absència de guerra freda, Alemanya es desfeia del seu parc de 2.000 Leopard.

El 2005, Defensa va aconseguir la propietat dels tancs llogats per un preu de ganga, una mica més de 15 milions d’euros. Avui 53 descansen al magatzem de Calatayud després d’haver seguit un «full de ruta» de desmuntatge de més de 140 fitxes de control.

En realitat, se’n van enviar 54 a l’Aragó, però un el van treure per col·locar-lo al museu que la Brigada XII Guadarrama té a El Goloso (Madrid). No obstant, els Leopard 2A4 segueixen sent una arma potent: de fet, els no jubilats encara estan encara en servei a Ceuta i Melilla.

Venda frustrada

Venda frustradaL’Exèrcit va planejar transformar els vells Leopard emmagatzemats en vehicles per als Enginyers, però el projecte no va culminar per falta de fons.

Tampoc va tirar endavant un intent de vendre’ls al Perú el 2012. L’oferta espanyola es va reduir tant que «va estar a punt de donar-los per una mica més del que costaria tornar-los a posar en marxa», recorda un veterà de l’arma cuirassada, bon coneixedor d’aquests tancs. No van fructificar les reunions amb firmes com Expal i Quadripole Ingeniería. L’hora de mà d’obra de remuntatge, en alguns casos, havia de pujar fins als 80 euros, segons el plec de prescripcions tècniques que va regir la seva jubilació. El Perú es va desmarcar malgrat una última oferta molt barata: 11 milions.

Fer tornar a la vida els carros emmagatzemats a l’Agrupació de Suport Logístic de Calatayud (tornar-los a lubrificar-los, tornar-los les bateries...) tardaria un mes. És un termini semblant al que costaria reunir el conjunt de màquines que fa operatius els míssils Aspide, gairebé totalment jubilats per l’Exèrcit.

El coet no funciona sol. A Espanya, el Regiment d’Artilleria Antiaèria 73, que protegeix el port de Cartagena, els utilitzava en una combinació bàsica que Defensa va batejar com a Toledo: dotze llançadors Aspide, un canó antiaeri Oerlikon GDF07 de 35 mm per protegir cada llançador, un radar i una direcció de tir Skydoor. Els míssils, d’origen italià, es van donar de baixa el 2020 per considerar-los obsolets. En cap moment ha transcendit per cap font de Defensa que Espanya hagi d’enviar a Ucraïna el sistema complet.

No aniran sols

No aniran solsLa Ucraïna envaïda no està per tenir miraments amb el material jubilat. «Com va dir un oficial britànic en la guerra de les Malvines: «Si es pot disparar, és una amenaça», explica una de les fonts militars consultades. Kíiv necessita urgentment oposar material davant l’avanç rus.

És poc probable que els carros que enviï Espanya entrin en combat en solitari: ho farien integrats en grans formacions. Ja a Ucraïna i davant les forces russes, un carro com el Leopard 2A4 espanyol necessitarà un desplegament annex per no ser tan vulnerable com ho han sigut en la primera fase de la invasió els tancs T russos davant llançagranades individuals com els Javelin (americans) i els C90 (espanyols) amb què els ha parat la resistència ucraïnesa.

Quan entri en combat –si finalment ho fa– el vell Leopard recuperat a Calatayud necessitarà un seguici humà no menor. En llocs oblidats del Donbass o a les planes del sud d’Ucraïna, el precedirien comandos d’homes buscant els seus depredadors, els caçadors de caçatancs.

Notícies relacionades

L’últim enviament d’armes espanyoles a Ucraïna va donar per a només dues hores de combats

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«És aconsellable que aquest carro vagi acompanyat i protegit en un entorn de combat –explica un dels seus antics operadors de l’Exèrcit espanyol–. És a dir: esquadrons caçacarros i caçadors d’aquests caçacarros, a més de cobertura aèria i cortines d’artilleria».

Aquest militar es refereix a seccions armades que es desplegarien amb vehicles de combat al voltant de la formació de Leopards per formar una zona de seguretat en els flancs dels carros. Aquesta manera de lluitar l’ha assajat l’Exèrcit espanyol als boscos de la província de Valladolid amb les seves unitats cuirassades, en entrenaments antiemboscada.