¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Per entendre el nou episodi del conflicte ucraïnès cal remuntar-se a la cimera de l’OTAN del 2008, quan es va acordar que Ucraïna i Geòrgia entrarien a formar part de l’Aliança Atlàntica, sense més concreció temporal. Va ser l’última reunió del bloc a la qual va assistir Vladímir Putin, fa 13 anys a Bucarest. I George W. Bush va ser el president nord-americà que va pressionar per obrir les portes de l’aliança a les dues repúbliques exsoviètiques. Putin va descriure la proposta com «una amenaça directa per a Rússia». Aquella promesa, sense data ni full de ruta, continua sent un casus beli per al president rus.

Durant els últims mesos, Rússia ha desplegat més 100.000 soldats (segons les últimes afirmacions de Washington, el nombre ja ascendiria a 190.000) a la frontera que comparteix amb Ucraïna fins al punt que el mateix president dels EUA, Joe Biden, ha donat per feta una intervenció russa, fet que ha despertat el temor dels aliats de l’OTAN. La confrontació militar intenta evitar-se en reunions d’alt nivell entre Rússia, els EUA i l’OTAN. Els experts parlen de l’activitat diplomàtica més frenètica des de la guerra dels Balcans. Putin continua exigint que Ucraïna no sigui acceptada a l’OTAN, mentre que l’organització insisteix que la promesa d’incorporar la república exsoviètica continua en vigor. Després de diverses reunions al més alt nivell sense resultats gaire esperançadors, el frenesí diplomàtic no ha cessat en les últimes setmanes amb l’objectiu últim d’evitar l’enfrontament bèl·lic.

No és la primera vegada que Rússia col·loca les seves tropes, amenaçadorament, a la frontera ucraïnesa. El precedent més pròxim i de conseqüències més greus es va produir el 2014 quan Rússia va envair la disputada península de Crimea després que el president ucraïnès, prorús, fos deposat. A més, els separatistes ucraïnesos de la regió del Donbass, avalats per Moscou, es van apoderar d’àmplies zones de l’est d’Ucraïna. Els rebels han combatut l’Exèrcit ucraïnès des de llavors en un conflicte que ha segat més de 14.000 vides.

El president Biden ha amenaçat el líder rus amb mesures «com mai ha vist» si Ucraïna és atacada. Més enllà del flanc militar, els EUA estudien la coerció econòmica. Per exemple, desconnectar el sistema bancari rus del sistema internacional de pagaments Swift. Una altra amenaça clau és impedir l’obertura del gasoducte rus Nord Stream 2 a Alemanya, l’aprovació de la qual està sent decidida pel regulador energètic alemany. També hi podria haver mesures dirigides al fons sobirà rus RDIF o restriccions als bancs que converteixin rubles en moneda estrangera.

En el fons del conflicte hi ha la reclamació de Rússia a l’OTAN per tal que torni a les seves fronteres anteriors a 1997. Exigeix que no hi hagi més expansió de l’Aliança Atlàntica cap a l’est i que es posi fi a l’activitat militar de l’OTAN a l’Europa oriental. Això significaria la retirada d’unitats de combat de Polònia i de les repúbliques bàltiques d’Estònia, Letònia i Lituània, i la impossibilitat de desplegar míssils en països com ara Polònia i Romania.