L’esquerra avança el macronisme en la primera volta de les legislatives franceses, segons resultats provisionals

La coalició unitària de l’esquerra francesa seria la més votada en la primera volta de les eleccions legislatives franceses, amb una mínima distància per davant el partit del president Emmanuel Macron, segons la primera estimació dels resultats. La Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) obtindria el 26,1%, per davant la coalició macronista Junts, amb el 25,6%, segons la primera estimació dels resultats feta per l’institut Ifop a partir d’un recompte provisional de l’escrutini, anunciada a les vuit de la tarda.

La coalició presidencial podria remuntar la situació en la segona volta, però la seva majoria absoluta –un mínim de 289 diputats– penja d’un fil. Segons la primera projecció per a la segona volta feta per l’Ifop, la coalició presidencial podria aconseguir entre 275 i 310 diputats en la segona volta. La NUPES (formada per La França Insubmisa, el Partit Socialista, Els Verds i els comunistes) aspirarien a aconseguir entre 180 i 210 diputats.

En principi, la segona volta a les 577 circumscripcions –només sortirà escollit el més votat en cada una– resultaria més aviat propícia per als candidats macronistes, al disposar d’una reserva més important de vots procedents d’altres partits (de dreta o ultradreta). Però aquests pronòstics s’han d’agafar amb pinces al tractar-se d’un escenari nou. 

Una abstenció rècord

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Una abstenció rècordAquesta primera volta va estar marcada per uns nivells d’abstenció rècord en unes legislatives. El 52,8% dels francesos no van anar a votar, segons una projecció de l’institut Ipsos, elaborada a partir de les dades de participació a les cinc la tarda. La participació va resultar inferior a la del 2017, quan ja es va registrar un rècord d’abstenció en unes legislatives. Aquesta baixa participació confirma la tendència de desmobilització electoral a França. Malgrat ser els comicis que més interessen els francesos, en la segona volta de les presidencials de l’abril ja es va registrar el nivell d’abstenció més alt en aquest tipus d’eleccions des de 1969.

L’alta abstenció va influir probablement en el modest resultat obtingut per l’ultradretà Reagrupament Nacional, segons els resultats provisionals. El partit de Marine Le Pen obtindria el 18,9% dels vots, però quedaria eliminat en la majoria de les circumscripcions. A partir de les primeres estimacions de resultats, la ultradreta només podria aconseguir entre 5 i 30 diputats. Després d’haver patit una patacada amb menys del 5% dels vots en les presidencials, Els Republicans (afins al PP espanyol) van resistir en aquesta primera volta de les legislatives i van aconseguir més de l’11% dels vots. Les projeccions els atorguen entre 40 i 60 escons.