Macron esquerda el cordó sanitari a l’equiparar l’esquerra amb la ultradreta

Un escenari polític nou comporta els seus propis malabarismes. Els resultats de la primera volta de les eleccions legislatives van deixar un mapa polític de França totalment inesperat fins fa uns mesos: un duel d’àmbit nacional entre el partit del president Emmanuel Macron i la flamant coalició unitària de l’esquerra. Els bons resultats de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) no només van dificultar que les formacions afins a Macron obtinguin una majoria absoluta de diputats en la segona volta, sinó també van emplaçar els seus dirigents davant un nou dilema: ¿quina consigna de vot donar en les circumscripcions en què s’enfronten un aspirant d’esquerres i un de la ultradreta? ¿Fer un cordó sanitari als ultres? ¿O millor fer-se el suec?

Tot i que sol presumir que l’oposició a la ultradreta forma part del seu ADN, el partit de Macron ha adoptat una posició més aviat ambigua davant aquesta situació. No ha dubtat a equiparar el que representaria un govern de la NUPES –formada per La França Insubmisa (afins a Podem), el Partit Socialista, els verds i els comunistes– amb el perill de la ultradreta de Marine Le Pen.

«Diumenge no ha de faltar-li cap vot a la República», va assegurar dimarts el president en unes declaracions amb què va titllar d’«antirepublicans» els candidats d’esquerres i els lepenistes. «Com que d’això depèn l’interès superior de la nació, us vull convèncer que diumenge doneu una majoria sòlida al país», va afegir en un discurs amb una escenografia al més pur estil nord-americà, al pronunciar-lo davant l’avió presidencial amb què viatja aquesta setmana a Romania, Moldàvia i potser també a Ucraïna.

Consigna de vot «en funció de cada cas»

Consigna de vot «en funció de cada cas»La campanya de la por del macronisme contra la Nova Unió Popular ha degenerat en un discurs confús, fins al punt que pot esquerdar el tradicional cordó sanitari, clau en les últimes dècades perquè el partit de Le Pen tingués un poder institucional mínim, malgrat el seu important suport electoral. Amb el 18,68% dels vots, Reagrupament Nacional va quedar tercer diumenge, amb cinc punts menys que en les presidencials. Malgrat quedar eliminat en la majoria de circumscripcions –n’hi ha 577 i surt elegit diputat el més votat de cada una–, uns 200 aspirants ultres es van classificar per a la segona volta. I hi haurà 65 duels entre l’esquerra i l’extrema dreta.

En aquestes circumscripcions, on el candidat de Macron va quedar eliminat, la formació presidencial donarà una consigna de vot «en funció de cada cas», va dir diumenge el ministre Stanislas Guerini, secretari general de La República en Marxa. La candidata macronista que es presentava en la mateixa circumscripció que Le Pen, al nord de França, ha dit que votarà en blanc en la segona volta i no recolzarà l’ecologista Marine Tondelier.

«L’extrema esquerra representa un perill igual d’important que l’extrema dreta», va assegurar l’exministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, eliminat en la primera volta. «Demano als republicans d’esquerres i de dretes que facin un cordó sanitari a l’extrema esquerra. (…) Aquesta representa el caos i l’anarquia», va assegurar la ministra de Planificació Territorial, Amélie de Montchalin, que podria veure’s obligada a dimitir si diumenge vinent perd contra el socialista Jérôme Guedj, amb un perfil poc sospitós de ser un «anarquista». 

Altres dirigents macronistes sí que van adoptar un discurs més crític amb l’extrema dreta i van demanar votar-hi en contra en la segona volta. «Cap vot ha d’anar a Reagrupament Nacional. El combat contra la ultradreta no és un principi de geometria variable», va escriure a Twitter l’actual ministre d’Educació, Pap Ndiaye. 

Quelle que soit la configuration aucune voix ne doit aller au Rassemblement national. Le combat contre l’extrême droite n’est pas un principe à géométrie variable. #frontrépublicain

— Pap Ndiaye (@PapNdiaye) 13 de junio de 2022

¿La ultradreta superarà el seu rècord de diputats?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

¿La ultradreta superarà el seu rècord de diputats?Aquesta ambigüitat de la majoria presidencial ha suscitat crítiques tant entre els seus rivals de l’esquerra com en l’opinió pública. «Si la ultradreta representa per la seva història un espai hostil als principis republicans, l’acusació en si resulta grotesca quan es tracta d’una aliança de la qual formen part els socialistes, els verds i els comunistes, juntament amb La França Insubmisa», va criticar Saïd Benmouffok, professor de filosofia, en un article d’opinió a la revista L’Obs, poc sospitosa de ser «anarquista».

Malgrat haver-se classificat per a la segona volta en 200 circumscripcions, els sondejos creuen que el partit de Le Pen perdrà en la majoria. Calculen que obtindrà entre 20 i 45 escons, cosa que li permetria formar un grup propi al superar el llindar dels 15. En el millor dels casos, superaria el rècord històric de 35 diputats de l’extrema dreta en l’Assemblea Nacional. Tot i que representarien poc més del 5% del total, simbolitzarien un cordó sanitari cada cop més desgastat.