L’OTAN convida Zelenski a la cimera de líders de Madrid

La presència física del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la cimera de caps d’Estat i de govern de l’OTAN, que tindrà lloc el 29 i 30 de juny a Madrid, no està tancada. Tot dependrà de l’evolució de la guerra a Ucraïna i la decisió es prendrà previsiblement en les 24 hores prèvies a la trobada en funció de la situació de seguretat, però el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, ha confirmat aquest dimecres que el dirigent ucraïnès està convidat a intervenir en la cita que ratificarà el paquet integral d’assistència a llarg termini per a Ucraïna i aprovarà l’anomenat ‘Concepte estratègic’, el document que actualitza estratègia de seguretat i que marcarà el camí dels països aliats durant la pròxima dècada.

«El president Zelenski ha sigut convidat a adreçar-se a tots els líders quan ens reunim a finals de mes. Serà benvingut si hi acudeix en persona, però si no és possible, hi podrà intervenir per videoconferència. Ho esperem amb gran interès i els líders estan molt compromesos a recolzar Ucraïna, a expressar la seva solidaritat i a demostrar aquesta solidaritat no només amb paraules sinó també amb fets», ha dit Stoltenberg durant una roda de premsa per explicar el contingut de la reunió ministerial de defensa que té lloc fins aquest dijous al quarter general de Brussel·les. Si acudeix Zelenski a Madrid seria la primera vegada des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer, que el president ucraïnès surt del país. «Mediàticament seria molt important en termes de comunicació estratègica però veurem com evoluciona la guerra. Si ve ho decidirà ell i 24 hores abans», expliquen fonts aliades.

La intenció dels 30 països aliats és aprovar a Madrid un paquet integral d’assistència que permeti a Kíiv transitar amb rapidesa d’un sistema militar de l’era soviètica a equips més moderns, com els que utilitzen els països aliats, cosa que permetrà a més millorar la interoperabilitat. Per parlar de les «necessitats urgents» d’Ucraïna, a la reunió ministerial d’aquesta setmana hi ha assistit el seu ministre de defensa, Oleksí Réznikov. «Veurem com podem millorar la forma en què recolzem però el punt de partida és que els aliats han donat nivells sense precedents de suport en els últims mesos», ha recordat Stoltenberg davant els qui critiquen que Kíiv només ha rebut un 10% de l’armament promès.

«Els líders de l’OTAN s’adonen de la urgència» però «de vegades els esforços necessiten temps», s’ha defensat al·ludint al fet que ara estan entregant «més sistemes de defensa aèria de llarg abast i més avançats, més artilleria avançada, més armes pesants i més armes modernes estàndards de l’OTAN (...) Es necessitarà algun temps perquè els ucraïnesos estiguin preparats per utilitzar i operar aquests sistemes», ha insistit, i ha reiterat que els països aliats estan compromesos en qualsevol cas a continuar proporcionant l’equip militar que Ucraïna necessita, incloses armes pesants i sistemes de llarg abast.

Adhesió de Finlàndia i Suècia

La cita de Madrid també servirà per donar llum verda al nou ‘Concepte estratègic’, per reemplaçar el vigent des del 2010 amb l’objectiu de tenir en compte les noves amenaces i la nova realitat de seguretat «amb una visió de 360 graus», apunten fonts aliades. El que no és encara clar és si els aliats arribaran a la cimera amb una decisió sobre l’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN. Malgrat la pressió de Washington i els continus contactes de l’equip de Stoltenberg per desbloquejar la situació, Turquia continua vetant-ne l’inici tot i que l’objectiu de l’Aliança és que els dos països puguin participar com a convidats en la reunió. 

Notícies relacionades

Els líders de l’OTAN acorden activar els plans de defensa davant atacs químics i nuclears

Edmundo González: "Aniré a Veneçuela el 10 de gener, volant, a peu o amb vaixell"

«El meu objectiu és resoldre això al més aviat possible, però com que hi ha diversos països implicats no hi ha manera de saber exactament quan. Confio que Suècia i Finlàndia acabaran convertint-se en membres de l’OTAN perquè Turquia també s’ha mostrat a favor de la política de portes obertes», ha dit el noruec. «És aviat per dir si ho aconseguirem per a la cimera. La cimera mai ha sigut una data límit, però treballo dur per intentar resoldre les preocupacions que Turquia ha plantejat. Espero que aconseguim progressos per a la cimera, però és aviat», ha afegit.

Segons ha reiterat el secretari general aliat, les preocupacions d’Ankara sobre el terrorisme i la lluita contra el PKK, qualificada d’organització terrorista per la Unió Europea (UE), són «legítimes» i hi ha senyals de Finlàndia i Suècia de la voluntat de respondre als problemes plantejats pel Govern de Tayyip Erdogan. A menys de dues setmanes de la cita, tanmateix, fonts aliades no descarten que el desbloqueig i la firma de l’inici del procés d’adhesió, que en circumstàncies normals tindria lloc a Brussel·les en presència dels ministres d’Exteriors dels dos països i els ambaixadors aliats, es produeixi en la mateixa cimera de Madrid, a la qual també assistiran els mandataris de Geòrgia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud.