Dades de l’ACNUR
L’augment dels conflictes i la violència marquen un nou rècord de 100 milions de refugiats al món
L’ACNUR censura l’acord del Regne Unit amb Ruanda i avisa que podria ser imitat per altres països
L’augment dels conflictes, persecucions, violència i violacions de drets humans han provocat que la xifra de refugiats i desplaçats interns al món hagi polvoritzat el rècord registrat el 2021 de 89,3 milions. Aquest 2022, el col·lectiu de refugiats i desplaçats interns ja ha superat els 100 milions, segons ha informat aquest dijous l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La nova fita duplica les dades de fa una dècada, quan no arribava als 43 milions.
«Si no prenem mesures per fer front a aquestes xifres fruit de la desesperació i trobem solucions duradores, continuarem batent nous i terribles rècords», ha manifestat l’alt comissionat de l’ONU per als refugiats, Filippo Grandi, en la presentació de l’informe, que es publica cada any en vigílies del Dia Mundial dels Refugiats, el 20 de juny.
Els col·lectius més nombrosos a finals de l’any passat eren els procedents de Síria (6,8 milions), Veneçuela (4,6 milions, tot i que sumant els migrants superen els 6,1 milions) i l’Afganistan (2,7 milions). A aquesta xifra s’afegeixen els gairebé cinc milions d’ucraïnesos fugits a altres països, principalment de la resta d’Europa, des de la invasió russa iniciada el passat 24 de febrer.
Turquia, principal acollidor
Turquia continua sent el país que més refugiats acull, uns 3,8 milions procedents majoritàriament de Síria, i la segueixen Colòmbia (1,8 milions, principalment veneçolans), Uganda (1,5 milions procedents de la República Democràtica del Congo) i el Pakistan (1,5 milions d’afganesos).
L’informe es publica en un moment d’intensa polèmica per l’intent britànic de deportar sol·licitants d’asil a Ruanda, gràcies a un acord firmat entre Londres i Kigali l’abril que ha sigut molt criticat des d’instàncies internacionals. Aquest acord és un «error» que podria establir «precedents catastròfics», ha afirmat Grandi, i ha destacat que «és bàsicament un traspàs de responsabilitats des d’un país amb estructures i recursos a un altre, Ruanda [...], que no té les estructures per a aquesta tasca en particular».
Grandi ha advertit que molts països de l’Àfrica, Amèrica i altres regions que acullen grans poblacions de refugiats «podrien veure’s temptats de fer el mateix que el Regne Unit», una cosa que segons la seva opinió «podria fer el treball de l’ACNUR molt difícil».
