França, Alemanya i Itàlia donen un clar suport a la concessió de país candidat a Ucraïna

El president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, van realitzar aquest dijous una delicada visita, pel moment polític i militar que travessa la contesa, a la capital ucraïnesa. Els líders de les tres economies europees més grans es van desplaçar fins a Kíiv per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una fase d’estrès per a l’Exèrcit ucraïnès a l’est del país i quan s’acosten diverses cimeres internacionals en les quals els països estan cridats a prendre decisions sobre la guerra de Rússia a Ucraïna.

Amb aquest preàmbul, la visita va estar marcada per una amalgama de gestos simbòlics, declaracions de bones intencions, i una cita important per a la política europea en el rerefons: la reunió de la setmana vinent a la Unió Europea (UE) en què s’haurà de decidir si aquesta accepta que Ucraïna es converteixi en país candidat a entrar en el club europeu, i si aquesta postulació comportarà condicions. En aquest context, la trobada va ratificar la intenció de França, Alemanya i Itàlia de recolzar la candidatura ucraïnesa. 

Draghi, el cap de Govern del país que en gran manera ha recolzat Ucraïna en aquest assumpte, va ser el més clar respecte a això. «Itàlia vol que Ucraïna estigui a l’EU i mantindrà aquesta postura en el proper Consell Europeu», va afirmar el mandatari italià. «Tots quatre desitgem que Ucraïna adquireixi de manera immediata l’estatus de país candidat a l’adhesió», va afegir, per la seva banda, Macron. Mentre que el canceller alemany va agrair a Zelenski la decisió d’acceptar la invitació a participar en el pròxim G-7 que se celebrarà el 26 i 28 d’aquest mes al castell alpí de Schloss Elmau.

Complint els desitjos del Govern ucraïnès, Macron també va reiterar la seva intenció d’accelerar l’entrega d’armes al país, un assumpte sobre el qual Kíiv ha estat pressionant la UE, i en especial Alemanya. «Ucraïna necessita sistemes antimíssils moderns. Vam fer aquesta petició molt abans que comencés la invasió russa. Aquests retards no es poden justificar», va dir dimecres Zelenski, el Govern del qual afirma que només s’ha rebut el 10% de l’armament reclamat. «Hi ha una correlació directa: com més armes tinguem, més ràpid podrem alliberar el nostre país i la nostra gent», va repetir un dia després l’ucraïnès.

Amb això, els líders europeus no van malgastar l’oportunitat també per mostrar la seva condemna a l’agressió russa. Després d’arribar a Kíiv en un tren nocturn en el qual van viatjar junts, es van dirigir –abans de reunir-se amb Zelenski– a Irpín, un dels pobles-escut que durant setmanes, entre febrer i març, van frenar l’avenç de les tropes russes cap a la capital ucraïnesa. I allà mateix també van parlar de la reconstrucció de les zones destruïdes pels combats, per a les quals Ucraïna també ha demanat l’ajut econòmic d’Europa. 

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

En aquest context, Scholz va fer una crida a la «solidaritat» perquè «Ucraïna pugui reconstruir el seu país» i Draghi va assegurar que «tot» es reconstruirà, segons va puntualitzar en un apart d’un acte amb el ministre de Desenvolupament Territorial, Oleksii Txernixov.  En aquestes circumstàncies, els tres polítics europeus i l’ucraïnès van apartar d’aquesta manera –almenys públicament– les friccions dels dies anteriors, en particular la irritació de Kíiv per la petició de França de «negociar amb Rússia (...) quan Ucraïna hagi vençut», tal com va dir el president francès. De fet, en declaracions a Reuters prèvies a la visita, un oficial francès va explicar que un dels objectius de la visita era entendre «què significa per a Zelenski guanyar militarment la guerra». 

El dubte aquí és si Macron, Draghi i Scholz van tenir una resposta, un assumpte no secundari per a molts estats europeus, per tota una sèrie de repercussions que el conflicte està tenint també als seus països i al món, com la crisi alimentària global, les alces en els preus dels combustibles, la inflació, i els talls al subministrament del gas. Reflex d’això ha sigut l’anunci de dimecres de la petrolera italiana ENI que la russa Gazprom va decidir reduir del 15% els seus enviaments de gas a Itàlia. Aquest mateix dijous va ser el torn de la francesa Engie, l’eslovaca SPP i l’austríaca OMV, que també van ser informades per la companyia russa d’una reducció en el seu subministrament, en un clar senyal de protesta per les sancions que està rebent la indústria de Rússia.