França decideix el seu futur Parlament en el duel entre Macron i Mélenchon

Un govern que apliqui les polítiques d’Emmanuel Macron. O un altre de liderat per Jean-Luc Mélenchon i la seva coalició unitària de l’esquerra. Els més de 48 milions d’electors francesos decideixen aquest diumenge el color dominant a l’Assemblea Nacional i també el futur de l’executiu, atesa la capacitat dels parlamentaris d’enderrocar-lo a través del vot de confiança i les mocions de censura. Dos mesos després d’haver guanyat les eleccions presidencials amb més del 58% dels vots davant la ultradretana Marine Le Pen, Macron s’examina en una revàlida davant el seu nou adversari: la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), que l’ha posat contra les cordes de manera inesperada. 

Els candidats macronistes (25,8%) i els de la NUPES (26,1%) –formada per la França Insubmisa de Mélenchon, el Partit Socialista, els verds i els comunistes– van acabar pràcticament empatats en la primera volta del 12 de juny amb un lleuger avantatge per als aspirants d’esquerres, segons la classificació feta pel diari Le Monde a partir dels resultats oficials.

Segons els últims sondejos, que s’han d’agafar amb pinces, la coalició de partits afins a Macron remuntaria aquesta situació a la segona volta i aconseguiria entre 250 i 310 diputats, mentre que l’aliança progressista n’obtindria entre 150 i 200. Els francesos, si es confirmen aquests pronòstics, apostarien per una opció intermèdia. Ni Macron ni Mélenchon aconseguirien la majoria absoluta, ja que no superarien el mínim de 289 escons. 

La carta de la guerra a Ucraïna

La carta de la guerra a UcraïnaEl fet que el president es quedés sense majoria absoluta «suposaria una bogeria [...]. Representaria un desordre polític que se sumaria a la inestabilitat i els perills del món actual», va dir aquesta setmana l’ex primer ministre Édouard Philippe, que aspira a succeir Macron el 2027. Des que a França es va alinear el calendari electoral de les presidencials amb el de les legislatives, el partit del cap d’Estat obtenia una majoria parlamentària de manera gairebé automàtica. Però aquesta lògica s’ha trencat aquest any i la formació presidencial es podria veure obligada negociar les seves reformes amb altres grups d’oposició, sobretot amb Els Republicans (afins al PP). També quedaria exposada a possibles mocions de censura. Això no succeïa a França des de 1988.

Davant aquest escenari pronosticat pels sondejos, el dirigent centrista va intensificar la seva campanya de la por contra l’esquerra. Després del seu viatge dijous a Kíiv junt amb els caps de govern alemany, italià i romanès, va demanar als francesos «que tinguin en compte el moment en què hem de fer aquesta elecció democràtica, a dues hores i mitja d’avió de París hi ha una guerra». «Cap vot ha de faltar a la República», va assegurar dimarts Macron, abans de volar cap a l’est d’Europa. Amb aquestes declaracions, va insinuar que tant la NUPES com la ultradreta de Le Pen són forces «antirepublicanes», un maó retòric que s’assembla a l’«anticonstitucionalisme» del qual sovint acusa la dreta espanyola als seus rivals.

La campanya va estar marcada per un maig de letargia política a França. Macron va trigar gairebé un mes a nomenar la nova primera ministra Élisabeth Borne i el seu Govern. Després la situació se li va complicar a l’Executiu amb la vergonya de la final de la Champions i les acusacions de violació i agressions sexuals contra el flamant ministre de Dependència, Damien Abad. El digital Mediapart ha revelat aquesta setmana el testimoni d’una tercera dona que denuncia un intent de violació d’aquest exdirigent de la dreta republicana, que basa la seva defensa en la minusvalidesa que pateix a les cames.

«Referèndum contra les polítiques de Macron»

«Referèndum contra les polítiques de Macron»Davant el risc d’una majoria parlamentària de l’esquerra –molt poc probable, però no impossible–, el macronisme va apujar els decibels en l’última setmana de campanya. Un govern de la NUPES «representaria la ruïna, el desordre i un retrocés», va dir a EL PERIÓDICO Amélie de Montchalin, ministra de la Transició Ecològica i Planificació Territorial, durant el seu últim acte de campanya en un parc a la localitat de Massy, al sud de la regió de la regió parisenca. Considerada una de les figures ascendents del macronisme, Montchalin, 36 anys, ja havia causat enrenou dilluns al declarar que l’aliança d’esquerres representa l’«anarquia» i són «antisemites».

Aquestes declaracions representen «un insult a la intel·ligència dels votants i reflecteixen la seva febrilitat», afirma el socialista Jérôme Guedj, el seu rival en una circumscripció de l’Essone, que va acabar primer el 12 de juny amb set punts d’avantatge. «Estem davant un referèndum sobre les polítiques de Macron, especialment la seva proposta d’allargar l’edat de jubilació mínima de 62 a 65 anys (havent-ne cotitzat 43)», afegeix aquest expresident de departament (província) i oriünd d’una família de jueus sefardites. 

Notícies relacionades

França escull el seu nou govern amb Élisabeth Borne com a primera ministra

Macron supera l’ultra Le Pen i allunya el malson d’Europa

Els diputats s’escullen en 577 circumscripcions i només surt elegit el més votat en cada una. Els ministres que perdin han de dimitir, segons una regla no escrita de la política francesa. A més de Montchalin, afronten la segona volta amb una posició delicada Clément Beaune (Afers Europeus) i Stanislas Guerini (Funció Pública). 

Quedar-se sense majoria absoluta, remodelar el seu Govern... Macron se la juga en diversos fronts. Malgrat això, els francesos semblen interessar-se més aviat poc per aquests comicis. L’abstenció va ser del 52% en la primera volta i podria augmentar en la segona. L’esquerra confia que hi haurà més mobilització, sobretot per part dels més joves –el 70% no van acudir a les urnes la setmana passada–, per donar la sorpresa.