Francia Márquez, la primera dona afro d’ocupar la vicepresidència de Colòmbia

La lluita d’anys de l’advocada i activista Francia Márquez per reivindicar «els no-ningú» la va portar a guanyar aquest diumenge la vicepresidència colombiana després d’una campanya en què la seva figura va emergir com a gran fenomen electoral que va captivar des de la perifèria desenes de milers de ciutadans que anhelaven un canvi.

Als 40 anys, aquesta líder afrocolombiana, nascuda el 1981 a Suárez, un poble del convuls departament del Cauca (al sud-oest), ocuparà el primer càrrec públic com a vicepresidenta després d’haver sigut companya de fórmula de l’esquerrà Gustavo Petro, que va vèncer el populista Rodolfo Hernández en la segona volta de les eleccions presidencials.

«Hem avançat fent un pas molt important; després de 214 anys aconseguim un govern del poble, un govern popular, el govern de la gent de mans treballadores, el govern de la gent corrent, el govern dels no-ningú i les no-ningú de Colòmbia», va dir Márquez en el seu primer discurs després del triomf davant una multitud que la va aplaudir en un estadi a Bogotà.

Amb vestits plens de color i la seva facilitat d’oratòria, Márquez ha captivat part de l’electorat, especialment el jove, amb la promesa de fer de Colòmbia un país per «viure bé».

Una vida de lluites

La de Márquez ha sigut una vida de lluites: per estudiar, per sobreviure en una de les zones més «calentes» del país, per tirar endavant la seva família després de ser mare adolescent, per haver de desplaçar-se forçosament després de les amenaces rebudes per lluitar pels seus drets i els dels seus, i per defensar la terra on va néixer.

També ha sigut víctima del «racisme estructural» que vol acabar com a governant i que ha patit amb més força des que va aconseguir gairebé 800.000 vots en la consulta interna que va escollir Petro com aspirant presidencial del Pacte Històric i que va derivar en la seva elecció com a candidata vicepresidencial.

«Germans i germanes, reconciliarem aquesta nació; volem la pau de manera decidida, sense por, amb amor i alegria; volem la dignitat, la justícia social; les dones erradicarem el patriarcat del nostre país; volem els drets de la comunitat diversa LGTBIQ+; volem els drets de la nostra mare terra, de la casa gran, volem cuidar la nostra casa gran, cuidar la biodiversitat, i junts erradicarem el racisme estructural», ha expressat avui.

Lideratge social

Una de les fites de la seva llarga lluita social és el Goldman Environmental Prize, considerat el premi Nobel mediambiental, ja que Márquez va néixer a la ‘vereda’ (aldea) de Yolombó, pertanyent a Suárez, on l’extracció minera ha fet de la regió una molt rendible font econòmica.

Una angoixa que comparteix amb molts colombians és que paguen els pecats d’una terra extremadament biodiversa i rica en recursos on arriben les companyies multinacionals a fer negoci, per la qual cosa la vicepresidenta electa es va plantar als 15 anys: va començar el seu activisme per salvar el riu Ovejas i oposar-se a la mineria, defensant la seva terra.

Ella, com molts líders socials que viuen amb l’angoixa del conflicte, ha patit els estralls de la violència i va ser víctima d’un atemptat el 2019 quan era en una reunió de preparació per a uns diàlegs entre indígenes i el Govern i va ser atacada amb armes i granades.

Per això avui ha dedicat el seu triomf electoral als «líders socials que tristament van ser assassinats en aquest país, a la joventut que ha sigut assassinada i ha desaparegut, a les dones que han sigut violentades i han desaparegut, a tots ells, que sé que des d’algun lloc ens estan acompanyant en aquest moment històric per Colòmbia».

«Els donem les gràcies per haver fet el camí, per haver sembrat la llavor de la resistència i l’esperança», va assegurar Márquez.

Un gran repte de vida

Márquez s’ha convertit en un fenomen polític i un símbol de les comunitats tradicionalment marginades en la política i la societat colombiana, obrint una escletxa a l’esperança de la representativitat i el canvi.

Tanmateix, aquest element de novetat en el panorama polític també li ha valgut crítiques per la seva inexperiència, ja que molts dels seus detractors consideren que li falta experiència per assumir el càrrec.

I és que a més, segons ha dit reiterades vegades Petro, Márquez també serà l’encarregada de liderar el Ministeri de la Igualtat que el mandatari electe pretén crear.

«Molts diuen que no tinc experiència per acompanyar Gustavo Petro a governar aquest país i jo em pregunto ¿per què la seva experiència no ens va permetre viure amb dignitat?. ¿Per què la seva experiència ens ha tingut tants anys sotmesos a la violència que va generar més de vuit milions de víctimes? ¿Per què la seva experiència no va aconseguir que tots els colombians visquéssim en pau?», va dir el mes passat en el tancament de campanya de la primera volta.

Notícies relacionades

Gustavo Petro, de ‘Cents anys de solitud’ i la guerrilla a la presidència

Gustavo Petro: «Desterrarem la mort de Colòmbia»

Així doncs, la nova vicepresidenta de Colòmbia, el gran fenomen polític d’aquestes eleccions, assumirà el càrrec el 7 d’agost vinent reemplaçant Marta Lucía Ramírez, amb l’objectiu de reivindicar la seva herència amb el somni que a Colòmbia es pugui «viure bé».

«Amb dignitat viurem bé», va expressar convençuda que sota el Govern de Petro Colòmbia serà transformada.