La primera ministra francesa presenta la seva dimissió, però Macron la rebutja

La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, ha presentat la seva dimissió avui a Emmanuel Macron, però el president l’ha rebutjat. Després del vot de càstig en les eleccions legislatives de diumenge, amb la pèrdua de la majoria absoluta de la coalició presidencial, Borne es troba a la corda fluixa. Tanmateix, el fet que el primer ministre presenti la seva dimissió després dels comicis parlamentaris és un procediment habitual a França. Ja ho havia fet Édouard Philippe el juny de 2017. Al desestimar la seva renúncia, Macron tampoc va resoldre els dubtes sobre la continuïtat de Borne, designada a finals de maig al capdavant de l’Executiu.

Segons van indicar fonts de l’Elisi al diari Le Monde, la decisió de rebutjar la dimissió de la primera ministra es va deure a la voluntat de no trobar-se amb un govern interí que no pugui culminar uns «decrets importants», com l’augment del salari base dels funcionaris, congelat des de feia anys, o la millora de la precària situació dels serveis d’urgències dels hospitals. En definitiva, Macron necessita temps després de la patacada de diumenge, que comportarà la dimissió d’almenys tres membres de l’Executiu, derrotats en les seves circumscripcions.

Tot i que les legislatives estan dissenyades per aconseguir una ampla majoria el partit vencedor en les presidencials, celebrades dos mesos abans, l’aliança macronista Junts va patir un vot de càstig i en va obtenir 242 diputats. És a dir, va perdre més de 100 escons respecte a l’anterior legislatura i es va quedar lluny de la majoria absoluta, un mínim de 289 escons. Davant l’ascens de la nova coalició unitària de l’esquerra (al voltant de 140 diputats) i de la ultradreta (uns 90), l’Executiu macronista s’enfrontarà a una oposició dura. No està gens clar com tirarà endavant les lleis en un país poc acostumat a les negociacions parlamentàries. Des de 1988 no hi havia una Assemblea Nacional sense una majoria absoluta.

«Seguirem en l’oposició»

«Seguirem en l’oposició»Macron ha iniciat aquest dimarts una ronda de reunions amb dirigents dels diferents partits de l’oposició que s’allargarà fins dimecres. El seu objectiu: buscar «solucions constructives» i eventuals portes de sortida al laberint en el qual es troba el dirigent centrista. El primer a ser rebut a l’Elisi va ser Christian Jacob, president d’Els Republicans (LR, afins al PP). Malgrat quedar com a quarta força al Parlament (només 64 diputats), aquesta formació hereva de la dreta gaullista –immersa en un clar declivi en el pla nacional– pot tenir un rol clau en la nova legislatura.

Tanmateix, els seus dirigents s’oposen a pactar amb el president i aportar els seus vots perquè arribi a la majoria parlamentària. «Li he tornat a dir al president que no ens plantegem formar part d’una cosa que representaria una traïció per als nostres votants. Vam fer campanya en l’oposició i seguirem en l’oposició», va declarar Jacob al pati de l’Elisi. Però «no ens dedicarem a bloquejar les institucions», va afegir. En canvi, altres membres de LR sí que són favorables a aquesta aliança, com per exemple l’expresident Nicolas Sarkozy i l’alcalde Jean-François Copé, que va dirigir aquest partit entre 2012 i 2014.

Treure el país «de l’immobilisme»

Notícies relacionades

Macron porta França al caire del precipici

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Treure el país «de l’immobilisme»«El que m’interessa és treure el país de l’immobilisme», assegura a les pàgines de Libération Catherine Vautrin, exministra de la dreta republicana i el nom de la qual va sonar amb força al maig per ser designada com a primera ministra. Al final Macron es va decantar per Borne, exministra del Treball, molt criticada per la seva campanya grisa de les legislatives. Per substituir aquesta dirigent amb un perfil de tecnòcrata i vinculada en el passat al Partit Socialista, sonen els noms de dos dels homes forts de l’ala dreta del macronisme: el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, i el de l’Interior, Gérald Darmanin.

Més enllà d’aquests rumors, tot apunta que els canvis en el Govern es faran esperar uns dies. Macron ha de participar a finals d’aquesta setmana en el Consell Europeu a Brussel·les i després en el G-7 a Schloss Elmau (Alemanya). Aquesta atapeïda agenda internacional se suma a la reputada lentitud del president davant aquestes remodelacions governamentals.