La Unió Europea abraça Ucraïna però dona llargues als Balcans occidentals

«No som on hauríem de ser amb els Balcans occidentals. Estic molt decebut per com s’han fet les coses, amb un sol país –en al·lusió a Bulgària– bloquejant tot el procés. Les coses no van bé». El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, no ha fugit d’estudi durant la cimera entre els líders de la Unió Europea i els països dels Balcans occidentals, prèvia al Consell Europeu que ha donat llum verda a l’estatus de candidat a la UE d’Ucraïna i Moldàvia (i Geòrgia una vegada compleixi els requisits exigits per Brussel·les) en un decisió més que «simbòlica» pel missatge que envia al Kremlin: el futur d’aquests països no està sota la influència de Rússia sinó a la UE.

«És un moment històric. El dia d’avui marca un pas crucial al seu camí cap a la UE», ha celebrat el president del Consell Europeu, Charles Michel. «Si alguna vegada hi va haver un moment per a Europa, aquest és el moment. És un dia històric per a la Unió Europea. La decisió d’atorgar l’estatus de candidat a Ucraïna és la correcta, per a Ucraïna i per a Europa», ha destacat la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, sobre un procés que serà llarg i complicat.

Agreement. #EUCO has just decided EU candidate status to Ukraine and Moldova.

A historic moment.

Today marks a crucial step on your path towards the EU.

Congratulations @ZelenskyyUa and @sandumaiamd and the people of Ukraine 🇺🇦 and 🇲🇩

Our future is together.

— Charles Michel (@CharlesMichel) 23 de junio de 2022

El reconeixement a Kíiv, quatre mesos després que l’ucraïnès, Volodímir Zelenski, presentés la petició –al quart dia de la invasió de Rússia– arriba el mateix dia en què els Vint-i-set s’han compromès de nou a revitalitzar el procés d’ampliació. Malgrat la promesa, els sis països dels Balcans occidentals han marxat de Brussel·les amb les mans buides després d’una reunió de quatre hores tensa i difícil, amb molts retrets, i que ha viscut un enfrontament entre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg serbi, Alexander Vucic, segons fonts diplomàtiques. Un estira-i-arronsa que ha continuat durant una reunió bilateral de dues hores que ha obligat a cancel·lar la roda de premsa prevista i començar el Consell Europeu parlant dels Balcans i no d’Ucraïna i amb peticions d’alguns estats membre d’acordar unes conclusions més clares amb la perspectiva europea d’aquests països.

«No hi ha hagut resultats concrets però ha sigut una bona discussió i mai ho subestimaré. Però si em pregunten si Macedònia del Nord i Albània han aconseguit una data (per iniciar negociacions d’adhesió), no ho han aconseguit. Si Prístina (Kosovo) ha aconseguit la liberalització de visats, no ho ha aconseguit. Si Bòsnia i Hercegovina ha aconseguit l’estatus de candidat, tampoc», ha resumit amb resignació Vucic, el país del qual és l’únic dels Balcans que s’ha negat a aplicar les sancions europees contra Rússia per la guerra a Ucraïna i que alguns col·legues acusen de jugar a dues bandes amb Brussel·les i Moscou. 

Prioritat des del 2003

Va ser en la cimera de Salònica (Grècia) quan la UE va prometre la «perspectiva europea» a aquests països. Vint anys després els avenços han sigut escassos. Dels sis països –sense comptar Turquia, les possibilitats d’adhesió dels quals s’han enfonsat– només dos, Sèrbia i Montenegro, han començat a negociar amb la Comissió Europea algun dels 33 capítols dels quals consta el procés, però amb extremada lentitud. Macedònia del Nord, que va haver de canviar el nom del país per superar les reticències inicials de Grècia, i Albània van obtenir l’estatus de candidat el 2005 i el 2014 respectivament, però continuen xocant 17 i 8 anys després contra el mur de Bulgària. 

«És una vergonya que un país de l’OTAN, Bulgària, segresti a dos països més de l’OTAN, Albània i Macedònia del Nord, enmig d’una guerra calenta al pati del darrere de la UE i amb 26 països més asseguts en un aterridor espectacle d’impotència», ha criticat l’albanès, Edi Rama, que no ha escatimat en retrets als Vint-i-set per l’esperit d’un procés d’ampliació que considera «recargolat», que els manté ostatge dels enfrontaments bilaterals. L’intent fins ara de la presidència rotatòria de la UE, que ocupa França, de desbloquejar la situació ha caigut en sac foradat i no ha ajudat la moció de censura perduda pel Govern de Kiril Petkov, tot i que fonts diplomàtiques mantenen l’esperança i consideren viable que Bulgària aixequi el seu veto tot i que no aquesta setmana.

Decisió geopolítica

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«Les pròximes hores i dies seran importants per veure si podem trobar un acord entre Macedònia del Nord i Bulgària», ha explicat Macron. Aquest llarg capítol demostra a ulls de Borrell, «que la unanimitat és un gran problema per prendre decisions així que hem de pensar com prenem decisions a la UE perquè no podem continuar amb un sol país bloquejant mesos i mesos», ha avisat. I el mateix ocorre amb el vistiplau a la liberalització de visats a Kosovo, que igual com Bòsnia i Hercegovina té l’estatus de candidat potencial a la UE. «Kosovo ha complert tots els criteris quant a la liberalització de visats fa quatre anys. Ara són els estats membre els que han de donar suport a aquest procés perquè és una injustícia per a la gent de Kosovo», ha recordat la presidenta Vjosa Osman que ha tancat files amb la concessió de l’estatus de candidat a Ucraïna i Moldàvia.

«No veig cap mal cap als Balcans occidentals si Ucraïna i Moldàvia avancen. Al contrari crec que obrint-los la porta la UE dona un missatge que aquesta és una decisió geopolítica. Espero que al mateix temps que Ucraïna i Moldàvia avancen, la UE entengui que nosaltres també ens mereixem avançar perquè si la UE no dona un senyal unificat i clar sobre els Balcans occidentals hi haurà altres actors malignes que utilitzin aquest espai», ha avisat. També el primer ministre albanès ha rebut amb optimisme la concessió exprés de l’estatus de candidat a Ucraïna, tot i que per pròpia experiència són conscients que el trajecte pot ser llarg. «És bo donar-los l’estatus de candidats però espero que els ucraïnesos no es facin gaires il·lusions amb això», ha valorat Rama que ha definit el dia d’«històric» però en el sentit negatiu per als Balcans occidentals.