Cinc dècades de croada conservadora contra l’avortament als EUA

Aquella lluita conservadora té unes arrels i una evolució complexes i es va accelerar de forma imparable amb l’arribada de Donald Trump al poder. Al seu darrere hi ha hagut un potent moviment religiós, polític i legal, les ambicions del qual transcendeixen el que s’ha obtingut amb aquesta sentència. El bàndol progressista, de moment, no té una resposta.

El Tribunal Warren                                                            

Per entendre l’origen d’aquest moviment cal retreure’s a abans de 1973. Tot i que el Suprem tradicionalment havia sigut una institució molt conservadora, entre 1954 i 1971 va viure el seu període més progressista, especialment quan el va presidir Earl Warren. El magistrat va posar fi a la segregació racial i a l’oració obligatòria a les escoles; va establir proteccions per al dret al vot; va ampliar les llibertats civils; va legalitzar el matrimoni interracial; va establir drets de privacitat per a l’ús d’anticonceptius...

La reacció conservadora a aquestes decisions, i als moviments socials progressistes, es va unir al combat contra programes de benestar social del New Deal i contra l’ampliació de la capacitat federal per regular l’economia i els mercats. I en aquestes circumstàncies va arribar ‘Roe v. Wade’.

L’oposició a l’avortament, que tradicionalment se centrava en els catòlics, va començar a calar entre protestants i evangèlics, i els seus líders religiosos van anar adaptant-se a uns fidels les postures dels quals van canviar així que s’elevava la pressió cultural a través de figures com l’activista republicana antifeminista Phyllis Schlafly. 

En aquestes circumstàncies, Roe va actuar com a «catalitzador», segons explica en una entrevista telefònica Amanda Hollis-Brusky, presidenta i professora del Departament de Política de Pomona College, a Califòrnia. «De cap manera aquella decisió va crear el moviment legal conservador, però va activar i va servir per reclutar evangèlics cristians i catòlics conservadors perquè fossin participants més actius en el Partit Republicà», assegura l’experta, coautora de ‘Separate but Faithful’, un llibre sobre l’organització de la dreta cristiana per canviar la llei i la cultura legal.

Veient aquest moviment que unia llibertaris contra el poder de l’Estat i conservadors culturals com «eines útils per al seu poder», les elits i els candidats republicans van començar a «modelar el seu missatge per atraure’ls i retenir-los». També a nomenar jutges que poguessin fer avançar l’agenda que reclamaven.

És el que va fer, per exemple, Richard Nixon, amb el seu missatge de llei i ordre i aposta pel constitucionalisme estricte. Va aconseguir col·locar quatre jutges al Suprem, però la cort no es va moure. De fet Harry Blackmun, un dels seus nominats, va ser qui va escriure la sentència de Roe.

La Federalist Society

Quan Ronald Reagan va arribar a la Casa Blanca, en part ho va fer gràcies als votants religiosos a qui va prometre en campanya una esmena constitucional per prohibir l’avortament. Tot i que aquest afany va fracassar, el republicà havia posat en marxa la seva «revolució conservadora». I aquell va ser un moment que es demostraria definitiu, amb la fundació el 1982 de la Federalist Society per part d’un grup d’estudiants de Dret de Yale, Harvard i la Universitat de Chicago.

«La seva meta era crear una organització que servís com una espècie de contraelit, un lloc on poguessin crear el tipus d’advocats i jutges conservadors que podien tirar endavant la contrarevolució conservadora que veien que estava succeint políticament però no estava encara arribant als tribunals. Van créixer amb un sentit molt agut del seu propòsit», explica Hollis-Brusky, autora també d’‘Ideas con consecuencias’, un llibre sobre la societat.

Amb la seva ferma defensa de l’originalisme i textualisme en la lectura de la Constitució, que apressa a respectar la seva intenció i significat original, la Federalist Society va continuar expandint la seva influència, el seu pressupost i el seu accés als cercles de poder republicans. Va decidir fer també causa comuna amb opositors a l’avortament que mobilitzaven votants, una panòplia en la qual juguen un paper fonamental organitzacions cristianes radicals i grups com Focus on the Family, Americans United for Life, Family Research Council o Susan B. Anthony List.

Als anys vuitanta i noranta es van continuar vivint tensions entre el moviment conservador i un dubitatiu aparell republicà, i tot i que tant Reagan com George Bush pare van nomenar jutges conservadors per al Suprem, tres d’ells van recolzar la decisió majoritària a Planned Parenthood v. Casey, el cas que el 1992 va reafirmar el dret a l’avortament i que ara, segons l’esborrany filtrat, també serà derogat.

Del Tea Party a Trump

La pressió del moviment legal conservador sobre el Partit Republicà va anar fent-se més forta i el gir definitiu polític va començar a fer-se el 2010 quan, dos anys després de l’elecció de Barack Obama, el Tea Party i els seus candidats extremistes van entrar amb força al Congrés. Les guerres culturals van prendre un paper més dominant, els redissenys de districtes van ser agressius i es van intensificar les aliances amb grups religiosos i antiavortament, com National Right To Life, que van exercir un paper fonamental per aconseguir que el Suprem retirés els límits al finançament de campanyes amb la sentència ‘Citizens United’.

«Tothom es va quedar sorprès perquè no havien vist com de mobilitzats que estaven els cristians, i els seus grups de ‘lobby’», explica en entrevista telefònica la doctora Anthea Butler, presidenta del Departament d’Estudis Religiosos a la Universitat de Pennsilvània i autora de ‘White Evangelical Racism’.

Tot el que es va anar gestant durant més de quatre dècades va arribar al seu cim el 2016 quan Mitch McConnell va decidir bloquejar el candidat d’Obama per al Suprem després de la mort d’Antonin Scalia i el candidat Trump va fer de la derogació de Roe i la nominació de jutges de l’Alt tribunal un punt central de la seva campanya, presentant una llista de noms de candidats preparats per la Federalist Society.

Amb Trump va arribar a la Casa Blanca, per exemple, un dels responsables del grup, Leonard Leo. També la conservadora Fundació Heritage. I el president es va envoltar a més, com recorda Burke, «no dels líders cristians tradicionals sinó de molts de la Teologia de la Prosperitat o pentecostals dominionistes, gent que té les creences conservadores contra l’avortament però que també creu que els cristians han d’estar en totes les àrees de poder, cosa que anomenen les set muntanyes del poder: educació, govern, finances, entreteniment...». «Va donar als conservadors i als cristians blancs radicals el que volien», explica l’experta abans d’assegurar que «quan els conservadors parlen de valors morals del que estan parlant és de poder, poder, poder».

Dins d’una onada republicana de legislació cada vegada més restrictiva en els estats, els dominionistes i altres cristians radicals van ser clau, per exemple, en la redacció de la restrictiva llei de Mississipí que limitava l’avortament a les 15 primeres setmanes de gestació. I aquest és el cas que ha acabat arribant al Suprem. Amb la confirmació de Neil Gorsuch, Brett Kavannaugh i Amy Coney Barret, Trump va assentar la sòlida majoria conservadora de sis jutges (tots vinculats a la Federalist Society). En total, el republicà va col·locar més de 200 jutges conservadors en tribunals federals.

Altres drets en joc

Notícies relacionades

El Tribunal Suprem dels EUA deroga la llei de l’avortament

Multimèdia: Viatge a la zona zero de la batalla de l'avortament als EUA

Poc importa que la majoria del país, segons les enquestes, continuï defensant el dret a l’avortament, tot i que sigui amb limitacions o en determinades circumstàncies. En una nació extremadament polaritzada, els sondejos també mostren una divisió cada vegada més radical en les posicions al respecte entre demòcrates i republicans. I amb una judicatura finalment canviada i modelada a mida del moviment legal conservador, que ha envalentit els legisladors i executius republicans a la redacció i aprovació de lleis estatals que limitarà o prohibirà l’avortament, aquest moviment ha aconseguit finalment el que buscava.

Podria no ser la seva última victòria. «Qualsevol que digui que la sentència es limitarà a Roe i que la decisió redactada pel jutge Samuel Alito s’aturarà allà és naïf o hipòcrita», adverteix Hollis-Brusky. «Els mateixos que eren vehementment antiavortament estan amb la mateixa vehemència contra el matrimoni gai, contra els drets dels gais o contra les dones tenint relacions sexuals abans del matrimoni».