MÉS PERIÓDICO
Marjorie Dannenfelser: la dona que hi ha rere la batalla contra l’avortament als EUA
Líder del moviment provida dels EUA, va ajudar Trump a canvi que aquest designés jutges afins al Suprem que ara poden derogar el dret constitucional
Si al juny el Tribunal Suprem dels EUA deroga finalment el dret constitucional a l’avortament –com apunta l’esborrany que es va filtrar fa uns dies–, una dona es podrà apuntar gran part del gol. Es diu Marjorie Dannenfelser, és la figura més rellevant del ‘lobby’ provida nord-americà i porta tres dècades incendiant el país amb aquesta retòrica infecciosa i fosca que parla dels zigots com si fossin éssers humans i utilitza termes com ’extermini’ o ‘genocidi’ de nens per referir-se als drets reproductius de les dones.
Però més enllà del seu discurs truculent, si la presidenta del grup Susan B. Anthony List s’adjudica aquesta victòria és perquè el 2016 va fer un pacte amb Donald Trump que ara comença a donar fruits. Quan semblava que la seva carrera presidencial s’estancava després de la tercera acusació d’agressió sexual, l’equip del llavors candidat va demanar a Dannenfelser que afegís la seva veu i àmplia infraestructura electoral a la maquinària republicana. Ella va contestar que d’acord, però «a canvi de nomenar jutges provida per al Suprem». Trump va complir la seva part del pacte amb tres designacions –recordem que una, la de Brett Kavanaugh, arrossega cinc acusacions d’abús sexual–, que ara estan a punt de tornar el favor a qui va ser una de les grans ‘facilitadores’ del trumpisme.
Porno i epifania
De 57 anys i mare de set fills, Dannenfelser sol explicar que va viure la seva epifania política quan, treballant de becària a Washington, convivia amb altres joves en un pis al que anomenaven «la casa de la dreta». Un dels seus companys va descobrir una cinta porno i la va destruir. Quan se li va reclamar l’import i es va encendre la discussió, ella va notar que «alguna cosa es removia dins seu» i va buscar un altre lloc per viure. Es pot pensar que aquesta exhibició pública de farisea beatitud és un curiós despertar moral, però ella explica així el seu inici en el conservadorisme social.
Aviat es va convertir al catolicisme i es va casar. Després d’enrolar-se a principis dels anys 90 en la Susan B. Anthony List, es va apartar del moviment durant uns anys i hi va tornar una dècada després. Des d’aleshores ha anat a totes (amb un pressupost que ha passat de 5 a 78 milions de dòlars en 15 anys) per convertir el dret a l’avortament –aplanat per Richard Nixon en el seu moment– en combustible de la guerra cultural de la dreta i en un dels temes més polaritzats del país, amb milions de nord-americans assegurant que els seus conciutadans toleren i participen en un extermini massiu de nens, un discurs que a Espanya calquen i amplifiquen un grapat de polítics del PP, la plana major de Vox i associacions com Fes-te Sentir i Família i Dignitat Humana.
Des de la presidència de Trump, la més antiavortista de la història, aquest filó s’ha espremut fins a la nàusea. El 2021 hi va haver més restriccions que en qualsevol any anterior. I ara està en escac el dret constitucional. «Dannenfelser sabia que el moment havia d’arribar –escrivia Kerry Howley aquesta setmana a ‘The Cut’– però ni tan sols ella va pensar que ho faria tan ràpid».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
