«Vigilància de l’úter»: la por que es dispara després de la derogació del dret a l’avortament als EUA en l’era digital

Amb la seva històrica decisió de divendres derogant la protecció constitucional del dret a l’avortament, el Tribunal Suprem ha tornat els Estats Units, en molts sentits, a l’era anterior a 1973, quan s’havia reconegut aquesta protecció a la interrupció voluntària de l’embaràs. Moltes coses, no obstant, han canviat radicalment en 49 anys. I la revolució més gran esdevinguda en aquell temps, la de la tecnologia, ara dispara l’alarma davant la possibilitat que en els estats que ja han començat a il·legalitzar l’avortament, i els que ho faran, s’explotin eines i usos de l’era digital per perseguir les dones que avorten o ho intenten i els qui, d’una manera o una altra, les assisteixen. És la por de la «vigilància de l’úter».

El concepte el va encunyar al maig, quan es va filtrar l’esborrany de la sentència, el senador demòcrata Ron Wyden, que va parlar-ne en una trobada digital de l’Institut Aspen i ho va tuitejar l’endemà escrivint: «Res en desitgen més els republicans que un estat distòpic de vigilància de l’úter». Es repeteix també entre altres legisladors, experts legals i en privacitat i tecnologia, activistes i observadors, que fa temps que adverteixen que, en aquesta era digital, la decisió del Suprem, combinada amb noves i creixents lleis antiavortament extremes, representa una bomba de rellotgeria.

If you're a woman in America, there's a real chance your data could be weaponized against you if you get an abortion. Republicans want nothing more than a dystopian state of uterus surveillance. That’s what’s coming unless Congress protects Americans' constitutional rights.

— Ron Wyden (@RonWyden) 12 de mayo de 2022

Dades vulnerables

Amb la criminalització de pràcticament qualsevol interrupció de l’avortament que aquestes lleis impulsen, les forces de l’ordre d’estats conservadors podrien començar a examinar tot allò que considerin que pot donar informació sobre si s’ha tractat d’una qüestió deliberada, ja sigui a través d’un avortament quirúrgic o a través de píndoles abortives, amb les quals es realitzen més de la meitat dels avortaments als EUA i l’accés a les quals han limitat o prohibit alguns estats. (A Missouri s’ha proposat, per exemple, que l’enviament o l’entrega de píndoles es consideri tràfic de drogues i Louisiana ha aprovat una llei que converteix l’enviament de píndoles en un delicte penat amb fins a sis mesos de presó).

El mateix podrien fer els «caçadors de recompenses» en què lleis com les que estan en vigor a Texas i Oklahoma converteixen qualsevol ciutadà que vulgui denunciar un avortament. 

En el focus d’autoritats o d’aquests «caçarecompenses» entrarien potencialment historials de recerca a internet que s’han realitzat, pàgines que s’han visitat, dades de localització del telèfon o de pagaments realitzats amb targeta de crèdit, comunicacions mantingudes o fins i tot dades d’apps que les dones utilitzen per fer un seguiment dels seus períodes.

 «Pot empitjorar quins tipus d’informació i tècniques investigatives s’exploten en servei d’aquestes lleis», advertia ja abans del dictat de la sentència de divendres des de la Unió Americana de Llibertats Civils Nate Wessler. «Està clar que veurem investigacions agressives en poc temps probablement», avisava en unes declaracions recents ‘Politico’.

Aquest escenari és el que dispara les alarmes, especialment per la falta de regulacions federals als EUA que garanteixin la fèrria protecció de les dades o en controlin el comerç. I el problema va quedar exposat a principis de maig, quan un reporter de ‘Vice’ va comprar per 160 dòlars dades de visites a més de 600 centres de Planned Parenthood.

Acció política

El president dels EUA, Joe Biden, va fer referència a aquesta creixent por en el seu discurs de reacció a la sentència del Suprem divendres, advertint sobre «governadors i legisladors estatals extremistes» que, entre altres coses, «intenten controlar les accions d’una dona seguint aplicacions que utilitza».

La por també ja havia portat recentment legisladors demòcrates, incloent el senador Wyden, a presentar una proposta de llei que busca reforçar la protecció de dades. Tot i que les opcions que tiri endavant al Congrés per ara són pràcticament nul·les, la norma, titulada «El meu cos, les meves dades», prohibiria a empreses retenir dades sobre salut reproductiva dels seus clients sense consentiment i vetaria també a ‘brokers’ la venda de dades d’usuaris sobre localització o salut. Aquests mateixos congressistes van enviar divendres una carta a la Comissió Federal de Comerç instant-la a obrir investigacions d’accions de les grans tecnològiques.

Precedents

Les alertes tenen base en precedents. Ja el 2018, per exemple, una dona de Missouri va ser detinguda i acusada d’assassinat en segon grau per la pèrdua del seu nadó a les 36 setmanes d’embaràs. La dona assegurava que va néixer mort però va ser imputada després que les autoritats aconseguissin el seu telèfon i veiessin que havia buscat informació sobre mifepristone i misoprostol, la medicació abortiva. Tot i que un gran jurat va rebutjar els càrrecs, el procés es va allargar tres anys.

«Ja hem vist gent arrestada i imputada utilitzant vigilància electrònica i podem imaginar com empitjorarà al món post Roe», deia a Politico Albert Fox Cahn, del Projecto de Supervisió de Tecnologia de Vigilància. «Veurem un enorme focus en vigilància de la telemedicina i de serveis d’avortament ‘online’ perquè per a milions d’americanes aquesta serà cada vegada més la seva única manera de garantir-se atenció abortiva segura».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

També els líders de l’Electronic Frontier Foundation, organització especialitzada en drets digitals, han advertit en un comunicat que «els qui busquen, ofereixen o faciliten accés a l’avortament han d’assumir ara que qualsevol dada que donen ‘online’ o ‘offline’ pot ser buscada per forces de l’ordre».

Tant aquesta organització com altres d’especialitzades en privacitat apressen les tecnològiques a reforçar la protecció dels seus usuaris a través de passos com permetre l’accés anònim, abandonar l’ús d’eines de seguiment de comportament i de localització, reforçar les polítiques d’esborrament de dades i assegurar que els usuaris són informats quan algú busqui aconseguir-les. A les dones, mentrestant, se les insta a fer també passos com utilitzar navegadors que limiten el seguiment com Tor i DuckDuckGo , VPNs i serveis de missatgeria encriptada com Signal.