L’OTAN dissenyarà a Madrid com tractar la Xina els pròxims 10 anys

Per a la doctrina militar nord-americana, Rússia i la Xina són «estats autoritaris», però no tractaran de la mateixa manera l’una i l’altra potència els papers que aquesta setmana surtin de la cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. El posicionament de l’OTAN davant la Xina serà un dels capítols principals del concepte estratègic de Madrid, i també, molt probablement, el paràgraf redactat amb més exquisida cura en el comunicat final dels aliats. No, sens dubte, en els durs termes que s’esperen per a la seva qualificació de Rússia.

«Hi haurà prudència –considera una alta font militar espanyola– i s’evitarà tractar la Xina com a amenaça. Com a repte sí, però no com a amenaça». I l’aposta ha quedat ratificada en l’última aparició pública del Cap d’Estat Major de la Defensa (JEMAD), l’almirall general Teodoro Esteban López Calderón. El concepte estratègic de Madrid «abordarà el desafiament, el repte, no com a amenaça, que suposa la Xina», va dir dijous passat en la conferència de tancament del Seminari Internacional de Defensa que va organitzar a Toledo l’Associació de Periodistes Europeus.

Per primera vegada, el principal document doctrinal militar de l’Aliança Atlàntica per als pròxims 10 anys parlarà de la relació amb la gran potència de l’Extrem Orient. La Xina és molt lluny de l’Atlàntic, «però no és que l’OTAN ara s’estengui al Pacífic, és que la Xina és aquí, a Europa; hi ve», va explicar al mateix fòrum Paula Redondo, coordinadora de Diplomàcia Pública de l’OTAN.

«La Xina no ve aquí amb el tanc i la fragata, ve a posar una botiga a la Gran Via», havia exposat amb un símil poc abans el general Félix Sanz Roldán, ex-JEMAD i exdirector del CNI. Després va matisar Paula Redondo: «La Xina ve a posar una botiga... però també a comprar els ports i controlar les comunicacions... Intenta controlar tecnologies a Europa».

Inquiets amb el 5G

Inquiets amb el 5GAls informes elevats als seus superiors polítics, la totalitat dels Estats Majors dels països OTAN recomanen extremar la vigilància sobre canvis en l’estructura de propietat en empreses estratègiques de telecomunicacions, expliquen les esmentades fonts militars espanyoles.

El 5G –fonamental per a la nova generació d’armes basades en tecnologies disruptives– inquieta els generals; i avui no només als nord-americans, com quan, en la cimera de Londres del 2019, els Estats Units es van haver d’esforçar perquè un document de reflexió dels aliats afirmés –junt amb una menció als «desafiaments» per abordar amb la Xina: «L’OTAN i els seus aliats, dins de les seves respectives autoritats, es comprometen a garantir la seguretat de les nostres comunicacions, inclosa la 5G».

A través dels seus operadors China Mobile, China Unicom i China Telecom –tots estatals– la potència asiàtica domina ja el 80% de les xarxes 5G del món amb més d’un milió d’estacions, segons dades de l’Observatori Nacional 5G, participat per la Secretaria de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Hi ha, a més, un altre paràmetre pel qual les fonts consultades aposten veure’l sortir d’aquesta cimera de l’OTAN: una crida a la Xina, aquesta vegada més ferma, perquè participi en el control mundial de la proliferació d’armament.

El missatge anirà dirigit a una potència, de moment principal beneficiària de l’aïllament de Rússia, el PIB de la qual iguala ja al 70% el dels Estats Units, i que té com a despesa en defensa, el 5% de la despesa pública total, va arribar l’any passat als 228.200 milions d’euros, vint vegades l’atribuït a Espanya.