Tanca de Melilla: ¿per què hi ha cada vegada més migrants i més morts?

Passats tres dies de la tragèdia, no s’ha constituït, i no hi ha aparences que s’hagi de constituir, cap comissió governamental d’investigació, com ha demanat la Unió Africana. Només hi ha el testimoni gràfic, que ha estremit tot Europa, i que aixeca dubtes sobre la possibilitat d’un tràgic enduriment de l’acció policial marroquina per aturar les onades humanes que s’estavellen contra la tanca de Melilla.

Però des de la ciutat autònoma espanyola no s’ha remès a la Moncloa ni a Interior cap informe parlant de mà dura policial marroquina, segons asseveren a aquest diari fonts governamentals de Melilla. Fins al moment, la versió dels fets que coneix el Govern d’Espanya és que, durant una onada d’unes 2.000 persones cap a la tanca fronterera, prop de 500 d’aquestes persones es van amuntegar intentant passar a territori espanyol per una porta del centre fronterer del Barrio Chino, que havia aconseguit obrir un dels migrants, amb una allau que va matar una vintena d’ells (21 segons el Marroc; 37 segons les ONG) per asfíxia o esclafament quan les files del darrere empenyien les de davant en el pas fronterer, i també quan un grup que escalava la tanca es va precipitar sobre els que eren a sota.

El pas de frontera del Barrio Chino de Melilla és en un pendent que cau de forma pronunciada cap a la carretera perimetral espanyola. «Això fa molt difícil treballar allà», explica un policia nacional que ha exercit tasques de documentació a l’edifici, ara tancat. Un passadís de dos metres d’ample condueix fins a una estretor per la qual cap una sola persona, que porta a un torn. Allà es va produir la mortaldat més gran, quan uns migrants empenyien des d’enrere i els de davant no aconseguien passar.

Les imatges d’una esplanada plena de cossos corresponen a un petit replà de ciment en el lateral del lloc fronterer, on els gendarmes anaven deixant els migrants que aconseguien treure del tumult. «Quan en treus un has d’anar a buscar un altre, no pots entretenir-te a portar-te’l més lluny, perquè se’t moren els altres», explica un membre dels operatius de frontera de la Guàrdia Civil, excusant l’actuació marroquina. Si els ferits es van ficar allà fugint en estampida d’una càrrega policial o si ho van fer mirant d’aprofitar el buit per passar a Espanya es manté encara en el misteri.

Que no parli Montero

En el relat governamental dels fets –flanquejat per unes molt polèmiques declaracions del president Pedro Sánchez– per sobre del dol remarquen aquests dies dos aspectes: la participació de màfies en les onades i la violència dels immigrants, que van llançar una pluja de pedres i pals sobre els gendarmes i, ja a aquest costat de la tanca, sobre els guàrdies civils.

La ministra portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha assegurat avui en roda de premsa després del Consell de Ministres –i preguntada per imatges de la tanca que «ens commouen a tots», ha dit– que «el Govern lamenta la pèrdua de vides humanes profundament, i trasllada la seva pena a totes les víctimes, també als membres de les forces de seguretat», amb referència als més de 40 agents que van resultar ferits.

Ha assumit la ministra portaveu tota la incòmoda missió de contestar, fent a la d’Igualtat i figura destacada de Podem, Irene Montero, que hi era també present, repetits gestos perquè no intervingués. Per a Rodríguez, «convé marcar bé el problema: existeixen màfies que trafiquen amb éssers humans [...] Per evitar aquestes tragèdies, aquest sofriment, el que s’ha de fer és combatre les màfies».

«Lamentem les morts, però un estat no pot permetre que les màfies violentin fronteres. El que no podem assumir són atacs violents. Europa ha de prendre consciència del fenomen migratori, anirà a més», va dir una hora abans el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, aquest dilluns després d’un homenatge a les víctimes del terrorisme en el Congrés (informa Miguel Ángel Rodríguez).

A la Moncloa, Isabel Rodríguez també ha llançat un missatge de fermesa: «Treballem i vetllem per la integritat –en al·lusió a la territorial– del nostre país. Reconeixem el treball de les forces i cossos de seguretat i també de les forces de seguretat marroquines».

Sobre l’acció d’alguna màfia a l’última allau de Melilla van transcendint detalls. Hi va haver «gent local» de Nador observant el lloc fronterer tancat del Barrio Chino dies abans de l’allau. «Aquests van ser els que deurien indicar als subsaharians quines portes forçar, perquè van anar directament a aquest punt», relaten fonts de la Guàrdia Civil

Més gent, més perill

Des del 6 de febrer del 2014, quan, a la frontera del Tarajal, a Ceuta, al cantó espanyol, van morir ofegats 15 immigrants després d’una polèmica actuació de la Guàrdia Civil, no s’havia conegut un fet més luctuós a les molt calentes fronteres d’Espanya a l’Àfrica.

Les fonts policials espanyoles consultades no aprecien un canvi en el comportament dels gendarmes marroquins davant els subsaharians. «No hi ha material d’intervenció nou, ni fan servir més duresa de l’habitual; sí que hi ha més agents, però és que també hi ha molts més immigrants baixant cap aquí», explica un veterà guàrdia civil de Melilla.

I, en canvi, el panorama està canviant respecte a anteriors assalts a la tanca. El 2 de març es va produir una altra allau multitudinària contra els barrots de Melilla. Un primer recompte policial xifrava en 2.500 els participants; un altre de més mesurat i posterior en donava 1.000. Prop de 500 van aconseguir entrar en territori espanyol. I aquest, l’intent més gran d’assalt que es recordava a la ciutat en cinc anys, va ser el començament d’un canvi de tendència, segons refereixen les esmentades fonts. Fins aleshores, a Melilla es coneixien assalts d’entre 300 i 400 persones, 500 com a màxim. A partir d’aquest cas, baixen de les muntanyes pròximes a Nador fileres molt nombroses, que superen el miler de persones intentant trepitjar territori europeu.

A aquestes fileres multitudinàries, el Marroc ha respost amb un dispositiu d’intercepció més ampli en efectius, i ara ja sovint dotat de material antiavalots. Aquest material va tenir el seu paper en l’allau de divendres. Els pots de fum també van poder contribuir a acorralar els migrants contra un racó en ‘L’ de la tanca, al costat de l’edifici de control fronterer del pas del Barri Xino de Melilla. En els vídeos que han transcendit, els antiavalots marroquins disparen diversos pots contra un munt de persones que mira d’escalar en un altre sector de la tanca, a prop del lloc fronterer. Pujaven uns sobre els altres, cap a la teulada, fins que tot aquest grup cau sobre els que són sota entre explosions de pots de fum i crits dels mehanis.

Els assalts a la tanca són ara menys nombrosos, però amb molts més homes. L’altra diferència respecte a casos anteriors és la violència. Mostrant cascos esquerdats, diversos sindicats policials han denunciat els efectes de la pluja de pedres que va caure a sobre dels guàrdies i policies al costat espanyol de la frontera. També, i molt més intensa, va caure sobre els agents marroquins. En altres ocasions, els migrants acudeixen amb ganxos metàl·lics a les mans, amb els quals intentar escalar el reixat. Aquests ganxos es converteixen en armes davant les càrregues policials.

Per a un comandament policial ceutí també consultat, la tragèdia de divendres a Melilla s’hauria pogut evitar, i en culpa el Marroc: «No es pot deixar que s’embassi tanta gent a prop de la frontera. Una vegada que es posen a córrer contra la tanca, l’estrany és que no es produeixin més desgràcies». Hi ha, no obstant, una norma generalitzada de congruència, proporcionalitat i oportunitat a l’acció d’un esquadró antiavalots davant una multitud. «Si està la gent amuntegada, clar que no se l’ha d’arraconar més, però caldria ser allà en aquell moment per entendre-ho», opina aquesta font. Sobre l’absència de personal sanitari d’emergències al dispositiu no opina; només ho certifica.

Càrrega al Gurugú

Divendres passat, un guàrdia civil impactat per les imatges que havia vist del costat marroquí de la tanca de Melilla comentava a aquest diari: «No es poden aturar 2.000 persones a peu de tanca. Això és una bogeria». I sembla que els gendarmes marroquins miren de dissoldre les onades de migrants quilòmetres enrere, al mont Gurugú, on es refugien en campaments cada vegada més multitudinaris.

D’això en dona fe un altre vídeo apòcrif. Una batalla campal a trenc d’alba, mehanis i gendarmes marroquins contra migrants subsaharians. Crits, carreres i pedrades. Un vídeo d’un policia marroquí mostra agents de l’ordre d’aquest país abillats amb material antiavalots desplegats en un tàlveg i una falda del mont Gurugú, a les proximitats de Nador i de Melilla. El vídeo vindria a acreditar que la policia marroquina mira de dispersar els campaments de subsaharians en aquesta muntanya, que s’han fet molt grans, i que són el punt de partida de les grans riuades humanes que xoquen contra la tanca fronterera de Melilla. 

Notícies relacionades

La Moncloa impedeix a Podem fixar posició sobre la tragèdia a Melilla després de la reunió del Govern

El salt massiu a la tanca de Melilla es converteix en una «catàstrofe» humanitària que deixa almenys 23 morts

El vídeo està gravat per un dels gendarmes intervinents en el dispositiu. A les imatges, els agents retrocedeixen quan els migrants els rebutgen a pedrades, i avancen en conats.

Fonts policials espanyoles de la ciutat de Melilla situen la càrrega policial dimecres passat, però altres fonts de semblant solvència dubten que el vídeo tingui cap relació temporal amb els dramàtics successos de divendres passat.