Cimera històrica de l’OTAN a Madrid: cinc grans claus

Amb la guerra encesa a Ucraïna, la reunió d’aquesta setmana tindrà un clar perfil europeu. No podria ser menys en una UE on el 90% dels habitants viuen en un país de l’Aliança, i que s’apresta a bastionar Ucraïna com un sistema de defensa homologable amb l’armament occidental: Kíiv dirà adeu als vells carros T russos, i s’emmotllarà als moderns tancs europeus. La participació, a distància, del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en la cimera serà un dels seus moments centrals, i el futur del país, amb el general hivern i el mariscal crisi esperant, un gran motiu de preocupació.

Ucraïna no serà l’únic gran convidat especial de la cimera. Ni tampoc la Suècia i la Finlàndia que truquen a la porta. També hi tindran cadira quatre països socis de l’OTAN (socis, no aliats, que és el títol que reben els membres): El Japó, Corea del Sud, Austràlia i Nova Zelanda. No només es tracta d’estats que participen dels principis generals de democràcia i imperi de la llei dels quals fa gala l’aliança: és que als antípodes de l’Atlàntic Nord coneixen molt bé un altre país que serà gran motiu de discussió: la Xina

El quartet Àsia-Pacífic és un altre dels bastions estratègics globals de l’OTAN, i més des que, superada l’etapa de la «mort cerebral» que li va diagnosticar el president francès, Emmanuel Macron, ha despertat amb una percepció molt proactiva dels perills que sotgen Occident. Els Estats Units els anomenen «països autoritaris». El comunicat polític de Madrid potser no fa servir aquests termes, però el Concepte Estratègic que brolli de la cimera farà com si l’haguessin utilitzat.

Aquest nou manual d’estratègia d’Occident mirarà també cap a l’Àfrica i l’Orient Mitjà i mirarà de construir les bases per a una autonomia energètica i tecnològica occidentals que, almenys en el pla militar, brolla després de comprovar molt de prop els riscos de la globalització per als subministraments vitals d’Europa i l’Amèrica del Nord.

Aquestes són cinc claus principals que es tractaran a Madrid.

1.- Nou concepte estratègic

1.- Nou concepte estratègicSegons quina sigui la font que es consulti, els assessors de 30 delegacions de països aliats han trencat ja sis, set o vuit esborranys del Concepte Estratègic de l’aliança. Aquest document doctrinal sobre geoestratègia i principis d’actuació serà el principal document que produeixi la reunió de caps de Govern a Madrid, i substituirà el text elaborat a Lisboa el 2010.

Té dit l’ambaixador espanyol davant l’OTAN Miguel Fernández-Palacios que «a l’OTAN el Tractat és la bíblia, i el Concepte Estratègic, el catecisme». Aquest manual, un document que sol estendre’s entre 12 i 15 pàgines, té una vida d’uns 10 anys, tot i que el 2001 la caiguda de les Torres Bessones de Nova York va acreditar dramàticament que tot plantejament estratègic pot acabar sent relatiu.

El Concepte Estratègic de Madrid es diferenciarà molt del de Lisboa en la manera d’enfocar Rússia. El text de fa 12 anys tenia Moscou com a subjecte d’un partenariat amb l’aliança, en una àrea planetària nord de seguretat i estabilitat. Ara, el document analitzarà Rússia en el moment més baix de la seva relació amb Occident des de la crisi dels míssils de 1962. A més, el document interpretarà –aquí sí, amb molt de compte– el desafiament que suposa l’expansió xinesa, i posarà molt èmfasi en diverses formes de resiliència de cada aliat: política, civil, energètica, cibernètica i tecnològica. El document de Madrid ensenyarà molt més l’ullal nuclear de l’aliança.

2.- Rússia com a amenaça

Hi va haver un temps, abans del 2014, que l’OTAN i Rússia feien operacions conjuntes de manteniment de la seguretat; per exemple, a Síria. Fins i tot després de consumar Rússia la seva annexió de Crimea el 2014, l’OTAN va mantenir una via de comunicació. Ara està trencada, i el Document Estratègic de Madrid serà inequívoc a l’hora de qualificar Rússia com a amenaça en pur llenguatge de la guerra freda... amb una diferència: l’OTAN no pot refiar-se de Moscou, però sí que espera almenys una Rússia predictible.

Rebut el missatge, però no encoratjant, de la retòrica nuclear russa, l’aliança greixarà les seves ogives, si bé no hi haurà més míssils a Europa. I de Madrid sortirà aprovat, previsiblement, un desplegament més gran de tropes occidentals al flanc est de l’OTAN. Després de la invasió de Crimea, l’aliança va habilitar quatre batallons multinacionals per a l’est (a les tres repúbliques bàltiques i Polònia). Després de l’inici de la invasió d’Ucraïna, l’aliança va doblar el nombre amb batallons a Eslovàquia, Romania, Hongria i Bulgària. Ara és previsible que els batallons es converteixin en brigades amb 5.000 soldats, sobretot entorn de la calenta franja de Kaliningrad. Hi haurà, com ja va informar aquest diari, unitats d’exèrcits de l’OTAN preassignades per a defensa de territoris en cas d’atac rus.

No es reflectirà en cap comunicat que un nucli dur d’aliats s’inclina ja per una solució negociada (alto el foc, zona desmilitaritzada...) per a la guerra d’Ucraïna. A l’aliança no li convé arribar en aquesta situació al desembre; de nou el general hivern i l’hidrocarbur, el seu aliat, juguen a favor de Putin... si aguanta l’impagament del deute rus.

3.- La Xina com a desafiament

Ja en altres cites de l’OTAN els seus líders han parlat de la Xina, però la cimera de Madrid serà la primera que esmenti la gran potència asiàtica com a objecte d’observació i procediment en el Concepte Estratègic. L’Aliança no surt de l’Atlàntic, però sí que considera que, al seu territori, la Xina desplega una enorme expansió estratègica; expansió ‘soft power’, comercial, delicada, però que afecta infraestructures clau per a la defensa del territori aliat. Entre les infraestructures, la tecnologia 5G de comunicacions, essencial per a la internet de les coses... i de les armes.

«La Xina no ve aquí amb el tanc i la fragata, sinó a posar una botiga a la Gran Via», va explicar la setmana passada l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán al Seminari Internacional de Seguretat i Defensa de l’Associació de Periodistes Europeus. El problema per a l’OTAN és que aquesta botiga és de telefonia, xips, minerals rars i infraestructures.

Totes les fonts militars consultades per previsions de la cimera coincideixen a dir que l’aliança farà una crida a la Xina, aquesta sí més contundent, perquè participi en la limitació mundial de la proliferació d’armes. La que aviat serà primera potència desenvolupa armament nuclear sense acceptar els marcs internacionals de control que sí que lliguen els posseïdors tradicionals d’aquestes armes, ni tampoc informar la comunitat internacional.

4.- Una mirada al sud

En els 73 anys d’història de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, mai aquesta aliança politicomilitar haurà mirat tant al seu flanc sud com en la cimera de Madrid. De fet, en el Govern d’Espanya aquest és un dels detalls als quals estan traient brillantor per lluir-lo. Els països sud-europeus, que seran importants contribuents al nou esforç al flanc est, volen a canvi que l’OTAN prengui consciència estratègica del perill del sud.

I és sobretot una necessitat espanyola que l’OTAN tingui una «visió de 360 graus». «La nostra seguretat col·lectiva també requereix que l’Aliança presti cada vegada més atenció als desafiaments de la direcció estratègica sud», va dir el rei Felip VI en la seva intervenció amb motiu del 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a l’OTAN.

Tot i ser moltíssim, l’anomenat «flanc sud» no és només el Sahel, el màxim incubador de terrorisme islàmic del planeta des que va acabar la guerra de Síria. És també un Magrib clau per contenir aquest terrorisme i per al subministrament de gas a Europa, àrea en la qual Rússia i la Xina han augmentat molt la seva presència i influència. Del desafiament terrorista és previsible que prengui més consciència el Concepte Estratègic, cridant a un intercanvi d’intel·ligència; del segon, en parlarà en el capítol de la resiliència.

Les fonts polítiques consultades en l’organització de la cimera creuen que de Madrid sortirà un compromís de suport als països del Sahel que són socis de l’OTAN, entre els quals molt especialment Mauritània.

5.- L’hora de la resiliència

Des del setembre del 2001 venen prenent consciència els països de l’OTAN que la seva acció no es pot limitar a constituir un mur de carros, vaixells i coets davant Rússia. La guerra tradicional, fins i tot la seva versió nuclear més moderna i supersònica, no es concep ja per si sola sense una artilleria invisible: els atacs cibernètics, la desinformació i les campanyes híbrides a l’anomenada «zona grisa», aquella en què no es prem el gallet però es combat i s’infligeix un gran dany a l’enemic. Amb prou feines van disparar els «homenets verds» sense distintius que van prendre Crimea per a Rússia.

Notícies relacionades

Sánchez busca escenificar amb Biden el rellançament de la relació amb els EUA

L’OTAN augmentarà els efectius de la força de resposta ràpida a 300.000

Segons ha anat avançant el secretari general de l’OTAN; Jens Stoltenberg, el consell de l’Aliança Atlàntica assentarà a Madrid un compromís decidit per encoratjar la indústria europea de la Defensa, però també per no perdre un element clau d’hegemonia: al llarg de la seva història, l’OTAN ha mantingut sempre un avantatge tecnològic davant els seus rivals, i que ara podria perdre davant la Xina.

La resiliència tecnològica i armamentística seran un tema de conversa que no podrà eludir referències a les batejades com a «tecnologies disruptives». Als estats majors de l’OTAN ja fa temps que es pensa en ciberseguretat basada en computació quàntica, en sistemes autònoms d’armes i en biotecnologia, complint amb l’enfocament defensiu que detecta qualsevol amenaça, amb qualsevol origen i per qualsevol eix.