La policia espanyola veu la mà de màfies dirigint els migrants divendres a Melilla

En el ministeri de l’Interior repassen les imatges de la tragèdia, sospitant –com també fonts de Melilla de la Guàrdia Civil– que la multitud de migrants subsaharians va ser guiada cap a la porta del lloc fronterer per peons marroquins de màfies de la immigració. Ho acreditarien alguns canvis de direcció de la multitud, dirigint-se al punt elegit fins a trobar-se amb antiavalots de la gendarmeria sobrepassats i portant a terme càrregues tosques, quan no brutals, amb porres i gasos.

Agents de l’institut armat a Melilla ja van referir a aquest diari que, abans de l’allau de divendres, civils marroquins de Nador havien examinat dissimuladament els punts febles de la tanca fronterera.

Fonts policials espanyoles manegen a Madrid a més informació no oficial sobre alguna possible baixa mortal entre els policies marroquins, que Rabat ha negat taxativament. Les dades sobre la massacre de la tanca que separa Nador de Melilla són poc fiables fins i tot quatre dies després, quan la fiscalia marroquina ha formulat càrrecs contra una trentena de detinguts, i la fiscalia espanyola ha obert una investigació.

Un element diferencial dels atacs a la tanca acredita que algú els dirigeix, segons experts d’Interior en matèria d’immigració il·legal: fins al març passat, els assalts arribaven al reixat i s’hi distribuïen i amb això dificultaven l’actuació policial per dispersió. «Ara és diferent: es concentren moltes persones contra un sol punt, fet que dificulta l’actuació policial pel seu gran nombre», explica una d’aquestes fonts.

El punt en el qual es va produir la massacre –per estampida després d’una càrrega dels gendarmes o per amuntegament dels que miraven de passar a Espanya és el que encara no se sap del cert– és «el pitjor pas fronterer d’Espanya –diu un veterà de les tasques de documentació de la Policia a Melilla–. Està inclinat cap al costat espanyol, en pujada, amb difícil retrocés perquè és molt estret». En aquest lloc, recorda, es va produir la mort d’una portadora, Safia Azizi, advocada marroquina que es guanyava la vida transportant mercaderies sobre la seva esquena. Va ser el gener del 2009; una allau de persones al passadís la va aixafar.

En el ministeri espanyol ningú descarta que es repeteixin onades contra la tanca en els pròxims dos mesos, perquè queda un sol tram de reixat sense la pinta invertida, i és el del Barri Xino. Aquestes peces de metall doblegades en corba cap al Marroc impedeixen l’escalada, per ara molt més que les velles i sagnants concertines. 

Retinguts al CETI

La situació d’aïllament en la qual es troben 133 migrants que van aconseguir passar a territori espanyol divendres passat és motiu d’un requeriment presentat davant el Ministeri d’Inclusió per tres associacions de defensa dels drets humans. El requeriment denuncia davant la Secretaria d’Estat de Migracions que els migrants estan «arbitràriament detinguts en unes carpes que, a tall de dormitoris, estan instal·lades a l’interior del CETI, on s’han de mantenir sota custòdia de vigilants de seguretat del CETI, sense possibilitat de comunicar-se lliurement amb les seves amistats o familiars, sense accés lliure a telèfon mòbil o altres dispositius de comunicació i sense possibilitat de deambular lliurement ni per l’interior del CETI ni per la Ciutat de Melilla».

La madrilenya Coordinadora de Barris –que ja va tenir un paper clau en la paralització de la devolució de menors a Ceuta l’estiu passat–, la religiosa Servei Jesuïta a Migrants i la de Melilla Associació Guem Dodou insten el govern a permetre la lliure circulació per la ciutat als 133, actualment reclosos en unes dependències del CETI, el centre d’Estada Temporal d’Immigrants, de Melilla. Segons els denunciants, a més d’aïllats, els migrants estan incomunicats i no poden saber bé què ha passat.

La Delegació del Govern ha argüit que es tracta d’un aïllament en prevenció de l’extensió de la covid, o sigui, una quarantena. I el dirigent de Guem Dodou David Melian rebutja l’argument: «Estan aplicant l’aïllament anticovid com un pretext per mantenir-los retinguts, quan fins i tot els sanitaris que han donat positiu poden anar a treballar».

La situació en la qual es troben els retinguts és «molt delicada», diu Melian. Els que els atenen no saben si han perdut algun parent o amic personal en la massacre del lloc fronterer; ells tampoc, «i s’emportaran un cop psicològic molt dur quan surtin i s’assabentin de tot».

Les associacions denunciants esperaran el termini legal –deu dies– perquè arribi una contestació del Govern que encara no s’ha produït, «però és d’esperar que Inclusió respecti la legalitat i els posi en llibertat immediatament», matisa David Melian.

Batalla campal

Els successos del matí de divendres passat al costat marroquí de la tanca del Barri Xino de Melilla tenen commocionats també els i les integrants de les diferents dotacions policials de la ciutat. Però, estant en un punt tan calent de la frontera, cap dels seus representants s’endinsa en el terreny de la crítica als gendarmes del Marroc i la seva actuació davant l’allau.

El motiu general més gran de desmoralització a la zona és que «sempre s’ha actuat conforme a la llei, però els agents se senten abandonats i sense mitjans humans i materials, com vehicles nous o cascos», comenta Jamal Al-Lal, dirigent a Melilla de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC).

Davant onades humanes cada vegada més nombroses a la tanca, Al-Lal demana «més personal, i pensar a crear una unitat del GRS a Ceuta i a Melilla, com les desplegades en altres comunitats autònomes». La unitat a la que es refereix és el Grup de Reserva de Seguretat, o GRS, els antiavalots de la Guàrdia Civil. «Una sola vida perduda ja és una gran desgràcia, però també hem observat una violència extrema –comenta sobre l’onada cap a la tanca de divendres passat–. Els assalts són cada vegada més violents. Mig centenar de guàrdies han resultat ferits. Els guàrdies civils no poden ser escuts humans davant el problema de la immigració».

Tots els sindicats policials reclamen la declaració de Melilla i Ceuta com a zones especials, amb el seu complement salarial per als agents per perillositat.

Notícies relacionades

La fiscal general encarrega a la responsable d’Estrangeria investigar les morts de la tanca de Melilla

Tanca de Melilla: ¿per què hi ha cada vegada més migrants i més morts?

Des del Sindicat Unificat de Policia (SUP), el seu secretari general a Melilla, Jesús Ruiz, insisteix a demanar «la devolució al Marroc dels que han aconseguit entrar a Melilla», diu, i afegeix: «Volem que es compleixi la llei. I la llei d’estrangeria és llei, tan llei com totes les altres lleis».

Aquests dies Ruiz pensa en el torn del lloc fronterer del Barri Xino, i recalca l’estretor i la perillosa inclinació lateral d’aquest punt, que coneix bé. «En matèria d’immigració, Melilla és dels pitjors punts del món», comenta. Segons la seva opinió, ningú pot garantir avui que no passaran més desgràcies: «No es pot deixar només en mans dels que custodien la tanca un problema enorme. La gestió policial de la immigració no pot ser una batalla campal».