Donald Trump va voler anar al Capitoli amb una massa que sabia que anava armada

Donald Trump sabia que el 6 de gener del 2021 hi havia un bon nombre de persones armades fins a les dents a Washington, però va insistir que els permetessin assistir al seu discurs. «M’importa una puta merda que tinguin armes, no són aquí per fer-me mal a mi», va dir. «Traieu els putos magnetòmetres. Deixeu que entri la meva gent, poden anar al Capitoli des d’aquí», va clamar, aïrat perquè els controls de seguretat estiguessin limitant el nombre d’assistents.

Donald Trump va voler anar personalment al Capitoli després de la seva intervenció, fins i tot sabent que havia començat ja la revolta, fins i tot quan els seus assessors legals sabien que havien d’evitar-ho tant sí com no perquè so ho feien, com va dir Pat Cipollone, «ens imputaran tots els delictes imaginables a tots». De fet va pujar a la limusina presidencial per fer-ho. I quan el seu personal li va dir que havien de tornar a la Casa Blanca per seguretat va replicar: «Soc el puto president. Porteu-me al Capitoli ara mateix». Estava tan furiós que va arribar a intentar agafar el volant de ‘La bèstia’.

Donald Trump no va fer res quan va esclatar la violència, quan la turba que havia arengat va assaltar el Capitoli. Quan va saber que entre els protagonistes de la revolta s’estava cridant «pengeu Mike Pence», el vicepresident que acaba de qüestionar en un tuit per suposada «falta de coratge» per negar-se a seguir una trama que hauria impedit la certificació aquell dia de la victòria legítima de Joe Biden en les eleccions presidencials, no va voler fer res. És més, va arribar a dir davant un dels seus assessors legals: «Mike s’ho mereix. (Els assaltants) No estan fent res de dolent».

Les tres revelacions s’han escoltat aquest dimarts en la sisena vista pública celebrada pel comitè que investiga l’assalt al Capitoli, una sessió que es va afegir per sorpresa la vigília i que ha resultat encara més explosiva del que s’anticipava. I la protagonista absoluta de la sessió, la persona que ha fet el que per a alguns historiadors és el testimoni creïble més xocant que s’hagi escoltat mai contra un president dels EUA en el Congrés, hagi sigut una dona de 25 anys, Cassidy Hutchinson, que com a assistent de Mark Meadows, cap de gabinet de Trump, tenia accés privilegiat a la Casa Blanca i fos testimoni directe del que allà va passar.

L’‘arma fumejant’

El testimoni de Hutchinson és, per a alguns experts legals, una «arma fumejant» que hauria de ser suficient perquè el Departament de Justícia decideixi presentar contra Trump càrrecs per «conspiració sediciosa». Ha deixat altres bombes, com la revelació que a la Casa Blanca els dies anteriors a l’assalt es va parlar de la presència el 6 de gener de grups organitzats extremistes com els Proud Boys i els Oath Keepers.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

De moment ha sigut, en qualsevol cas, un cop demolidor per a l’expresident. També, per a aliats pròxims com Meadows, el que va ser cap de Hutchinson, que segons ha revelat ella, va ser un dels que va buscar perdons presidencials després de l’assalt, una cosa que també va fer l’advocat i exalcalde de Nova York Rudy Giuliani. Meadows, per exemple, no va semblar preocupat quan el president es va aïllar el dia 6 i va desatendre els precs d’alguns perquè urgís als assaltants a abandonar la violència. I va continuar gairebé impassible quan Cipollone, l’assessor legal, es va plantar al seu despatx i el va increpar: «Cal fer alguna cosa o morirà gent i la sang estarà en les vostres putes mans».

Hutchinson ha traçat el retrat d’un Trump desfermat, fora de control, que va arribar a llançar un plat de menjar contra la paret quan el fiscal general William Barr va donar una entrevista rebutjant en públic les acusacions de frau electoral (una cosa que Barr també havia rebutjat directament davant el president). I la seva fúria i la seva desconnexió van alimentar la possibilitat que es busqués treure’l de la Casa Blanca apel·lant a la 25 esmena, un dels pocs factors que el va portar a acceptar gravar un vídeo el 7 de gener (en aquest missatge el van convèncer que no inclogués una menció al potencial perdó per als assaltants, però es va negar a parlar d’imputar-los).