L’‘històric’ judici dels atemptats del Bataclan arriba a la seva fi

L’‘històric’ judici dels atemptats del Bataclan i les terrasses parisenques acaba aquest dimecres. El Tribunal de París pronunciarà a partir de les cinc de la tarda la sentència dels 20 acusats –sis de jutjats en la seva absència–, entre ells, Salah Abdeslam, l’únic supervivent del comando gihadista que va ensagnar la capital francesa el fatídic 13 de novembre del 2015. Ha passat gairebé un any des de l’inici, al setembre, d’aquest procés, que es mantindrà als annals de la justícia gal·la, tant per la seva dimensió com per la seva rellevància. Milers de víctimes, centenars d’advocats i cinc jutges van participar en el judici dels presumptes responsables i còmplices de l’atemptat més mortífer d’Estat Islàmic (EI) a Europa.

La fiscalia va demanar unes penes elevades per a la majoria dels acusats. Va sol·licitar un càstig de cadena perpètua no revisable per a Abdeslam i Mohamed Abrini, involucrat en la preparació dels atemptats a París i després també en els de Brussel·les del març del 2016. També pesa un possible càstig de cadena perpètua revisable, després d’un empresonament de 22 o 30 anys, per a altres membres d’aquest comando, com el suec Osama Krayem o l’algerià Adel Haddadi. Després les penes decreixen quan afecten els considerats com a segones espases dels atacs a la sala de concerts Bataclan, a les terrasses i a l’Stade de France. Una violència gihadista que va deixar una reguera de 131 morts i més de 400 ferits.

Els acusats van tenir, dilluns, les últimes paraules davant el tribunal presidit per Jean-Louis Périès. Els testimonis més emotius van ser els dels presumptes còmplices, que compareixen lliures després d’haver col·laborat presumptament sense conèixer les conseqüències reals dels seus favors. «Tinc molta por que cometeu un error. […] No soc un terrorista, mai no he sigut un terrorista. Vaig acompanyar Abrini a l’aeroport, però no sabia el que estava planejant», va dir Abdellah Chouaa, que pot ser condemnat a sis anys de presó. «Espero recuperar la meva vida d’abans, però mai no tornarà a ser el mateix», va afegir Ali Oukaldi, per al qual demanen cinc anys de presó després d’haver acompanyat Abdeslam en un sol viatge a Brussel·les.

L’«evolució» del discurs d’Abdeslam

L’«evolució» del discurs d’Abdeslam«He comès errors, però no soc un assassí», es va defensar Abdeslam en la seva última compareixença davant el tribunal, i es va queixar de l’«assetjament dia i nit» durant el seu empresonament sota un règim d’aïllament. Després d’haver protagonitzat interrogatoris desconcertants amb els jutges, l’únic supervivent del comando present a París –els altres nou es van immolar o van ser abatuts per la policia– va canviar el seu discurs al llarg del procés judicial. En la primera audiència al setembre, després d’anys d’un mutisme gairebé permanent, es va presentar com «un servidor d’EI». Però, sis mesos després, va dir que havia «renunciat a fer esclatar el seu cinturó amb explosius». 

En una altra audiència a l’abril, es va posar a plorar quan recordava la seva família, «a la qual vaig fer patir molt». També va demanar perdó a les víctimes. Uns dies abans havia sorprès el tribunal al referir-se a un projecte d’un altre atemptat aquella nit en un altre bar de París al qual es va dirigir després d’haver acompanyat uns gihadistes a l’Stade de France. Però al final hi va renunciar per «humanitat». Un altre dels membres del grup ja havia donat una versió semblant en un interrogatori. 

¿Realment hi va renunciar Abdeslam? ¿O no va poder immolar-se perquè el seu cinturó d’explosius era defectuós, com apunta un informe de la policia? Segons la fiscalia, «s’ha mantingut fidel a la seva ideologia i no ha mostrat cap remordiment». Els jutges dirimiran si el condemnen a una pena que podria deixar entre reixes per la resta de la seva vida aquest francès, de 32 anys, amb arrels marroquines.

«Una reparació simbòlica»

«Una reparació simbòlica»«No hi ha hagut un veritable penediment d’Abdeslam», afirma Dominique Kielemoes, vicepresidenta de l’associació de víctimes 13Onze15: Fraternité et Verité. «Hi va haver moments durs en què els acusats van reprendre el seu discurs salafista, mentre que en d’altres van mostrar un costat més humà», afirma en declaracions a EL PERIÓDICO. Malgrat haver perdut el seu fill Víctor Muñoz, un jove francès que va passar la seva infància a Barcelona, en l’atemptat a la terrassa de La Belle Equipe, Kielemoes defensa que «la justícia en un país democràtic no ha de ser la llei del talió». «Crec que s’haurien d’alleugerir les condicions d’empresonament d’Abdeslam. Tot i que compleixi una pena llarga a la presó, això no significa que s’hagi de tornar boig», afegeix.

Malgrat tractar-se del judici dels responsables i còmplices, les víctimes i familiars van tenir un rol preponderant, sobretot en les audiències de l’octubre en què van expressar a l’estrada el seu dolor inesborrable. «El judici ha format part d’una reparació simbòlica», declara l’advocat Grégory Doranges, que representa una de les centenars de parts civils. A la històrica seu del Tribunal de París, al cor de la ciutat, s’ha desenvolupat, al llarg d’aquests nou mesos, tot un microecosistema, amb cert caliu humà, entre víctimes, advocats i periodistes. 

Notícies relacionades

13-N: la nit en què es va apagar París

La vida banal dels gihadistes del Bataclan

«Temo un cert sentiment de nostàlgia i de buit una vegada s’acabi», reconeix Christophe Naudin, professor de secundària i supervivent dels atemptats. L’autor del llibre Journal d’un rescapé du Bataclan destaca com un aspecte positiu «que no s’hagi produït una instrumentalització per part de la ultradreta, malgrat alguns intents del polemista Zemmour». Les audiències no es van retransmetre per la televisió, com estableix la llei a França. I, malgrat la presència de l’expresident François Hollande en una de les sessions, aquest no va influir en la llarga campanya de les presidencials i les legislatives.

Amb el final d’aquest procés judicial, França tancarà en part les ferides de l’onada d’atemptats de l’última dècada. Una cicatriu que només serà parcial, ja que al setembre els jutges s’ocuparan d’un altre atac gihadista: el que va ensagnar Niça el 14 de juliol del 2016.