La Xina commemora el 25è aniversari del traspàs de Hong Kong

El model, que va ser negociat entre Londres i Pequín quan l’antiga colònia britànica va ser tornada a la Xina, atorga certa autonomia i llibertats garantides a Hong Kong i s’espera que duri uns cinquanta anys més. Jinping ha defensat en el seu discurs que és «un sistema tan bo que no hi ha cap raó per canviar-lo, i per això ha de mantenir-se a llarg termini», afegint que tot el que Pequín havia fet era «pel bé de Hong Kong». Tanmateix, els crítics amb el Govern diuen que la Llei de Seguretat Nacional imposada el 2020 per Pequín després de les protestes del 2019 ha desfet les llibertats promeses.

«Veritable democràcia»

Des de l’esclat de la covid-19, Xi no havia viatjat fora del territori continental de la Xina i tampoc havia tornat a Hong Kong des de les manifestacions i protestes del moviment prodemocràtic del 2019. En aquesta ocasió, s’ha desplegat un fort dispositiu policial per evitar qualsevol tipus d’aldarull. Les commemoracions van començar amb una cerimònia d’hissada de bandera al Moll de la Victòria de la ciutat, incloent el pas d’avions militars i una flota naval que llançava plomalls d’aigua. Els espectadors, una multitud, en què hi havia el futur cap de l’Executiu local, John Lee, han observat la marxa dels soldats que han hissat les banderes de Hong Kong i la Xina. Xi no hi ha sigut present i els mitjans locals han informat que tampoc ha passat la nit a la ciutat.

Durant el seu discurs Xi també ha assegurat que la «veritable democràcia» va començar amb el traspàs de poders. «Després de la reunificació amb la mare pàtria, els habitants de Hong Kong s’han convertit en els amos de la seva pròpia ciutat», ha dit el president xinès.

Presa de possessió

El cap d’Estat ha assistit a la cerimònia de presa de possessió del nou cap de l’Executiu, l’excap de seguretat de Hong Kong, John Lee. El seu nomenament serà clau en la repressió del moviment prodemocràtic i el converteix en un parell de «mans segures» per a Pequín. «És un gran honor per mi assumir aquesta missió històrica que m’han confiat les autoritats centrals i el poble de Hong Kong», va dir Lee en el seu discurs inaugural, agraint a Pequín el seu suport.

Notícies relacionades

Inèdites protestes a la Xina contra la política de tolerància zero contra la covid

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Lee, de 64 anys, va ser nomenat al maig cap de l’Executiu de Hong Kong amb el 99% dels vots d’un comitè de 1.461 personalitats afins a Pequín. Xi va dir que el Govern de l’expolicia obriria «un nou capítol per al desenvolupament de Hong Kong».

El nou cap de l’Executiu era el cap de seguretat de Hong Kong en el moment de les grans protestes prodemocràtiques del 2019. Com a tal, va supervisar la repressió de les protestes i la greu presa de possessió política que va seguir. Això li va valer un lloc en la llista de funcionaris xinesos i de Hong Kong sancionats pels Estats Units. Però també es va guanyar la confiança de Pequín, que sovint ha sospitat de la deslleialtat o la incompetència de les elits de Hong Kong.