Així documenten els fiscals ucraïnesos els crims de guerra comesos per Rússia

Investigadors de la fiscalia, policies i experts a desactivar artefactes explosius es juguen la vida des de fa setmanes per documentar possibles crims de guerra comesos a Ucraïna. Només a Khàrkiv, una de les ciutats del front més perjudicades pel conflicte bèl·lic, hi ha fins ara prop de 1.300 investigacions obertes, de les quals 700 són a la zona que inclou Saltivska, explica Novikov. «Hem obert també tres investigacions per violència sexual, però la gran majoria de casos que estem investigant són atacs a edificis de civils», puntualitza Olaksandr Filtxakov, fiscal en cap i superior de Novikov, ja que és el responsable de tota la regió de Khàrkiv.

Oleh Ponomarenko, el corpulent oficial del Servei Estatal per a les Emergències d’Ucraïna, apareix amb un petit maletí de color fosc. A dins hi ha les bosses de plàstic que serveixen per conservar les proves que troben, el tipus de fragments de projectils, la seva longitud i forma.

Proves i testimonis

Decideixen pujar fins a les plantes superiors i veure des d’allà els danys provocats. Pugen per les escales fins a l’última planta i s’enfilen entre les estretors d’una petita finestra que condueix a la teulada. Allà la càmera de la fiscalia comença a gravar mentre el grup d’investigadors va anotant el que veu. Des de les altures, Saltivska apareix com un pessebre d’edificis blanquinosos tacats de negre. A baix, hi ha alguns veïns que caminen entre cables elèctrics solts, pols, cendres i monticles de runa, amb vista a façanes polvoritzades pels trets.

«Inspeccionem l’escena, fem fotografies i ho deixem tot gravat en vídeo. Després analitzarem les proves amb experts militars. L’examen ocular mostrarà el tipus de projectil i quins països utilitzen aquest armament, entre altres aspectes», s’afanya a explicar l’investigador Maxim Dtuk, col·laborador de Novikov. «En aquest procés establim la naturalesa del mal. Si s’estableix que el mal és causat per un míssil, quedarà clar que és un crim de guerra», continua, i afegeix que també entrevisten els veïns de les vivendes atacades i inspeccionen els seus apartaments si els ho permeten.

Això últim, afirmen, poques vegades té una resposta negativa. Els riscos d’investigar delictes de guerra enmig d’una guerra són d’altres. «En una ocasió ens van disparar, però vam aconseguir amagar-nos a l’interior d’un edifici», afirma Novikov, que assenyala Rússia com l’únic responsable dels suposats crims de guerra comesos a la ciutat. «Els crims comesos pel nostre exèrcit, si n’hi ha, són competència de la justícia militar ucraïnesa», precisa Filtxakov, el fiscal en cap.

Tribunals internacionals

«Nosaltres ens encarreguem del que se sospita que ha comès Rússia. En particular, la zona més afectada pels bombardejos és la del nord de Saltivska, on no hi ha infraestructures ni edificis militars. Abans de la guerra vivien només aquí 90.000 persones», assegura Novikov, que explica que tota l’àrea està integrada per quatre barris més.

Però la tasca no és tan fàcil. Perquè en un futur aquestes investigacions puguin prosseguir i arribar a fer seure els criminals al banc dels acusats, s’ha de provar la procedència i la intencionalitat de cada cas, com estableix el dret internacional. Per això els fiscals tenen l’afany de documentar cada detall amb experts de diferents àmbits, perquè els casos arribin als tribunals internacionals.

Notícies relacionades

Saltivka, la zona zero de la guerra a Khàrkiv

L’ONU conclou que hi ha «evidències creixents» de crims de guerra a Ucraïna

Però, tot i així, segons molts juristes, els processos judicials internacionals duraran anys i hi haurà poques condemnes, ja que el Govern rus ha negat repetidament la seva responsabilitat en els atacs contra civils. En canvi, Moscou acusa Kíiv de muntatges i no reconeix –com els EUA, la Xina i Ucraïna, que no han ratificat la seva adhesió– organismes com el Tribunal Penal Internacional (CPI) de la Haia. Tot i que tampoc hi ha claredat sobre quin és el tribunal competent.

També es desconeix si la possibilitat de la creació d’un tribunal ad hoc –com va ser al seu moment el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII)– tindria prou suport internacional perquè la proposta tingui èxit. Per això Ucraïna ha decidit intervenir en l’assumpte. Ja a finals de maig, va jutjar i va condemnar un home a cadena perpètua per l’assassinat d’un avi al llogarret de Txupajivka en el primer procés d’aquest tipus. El primer pas d’un camí encara incert.