Boric rep el projecte de la nova Constitució de Xile: «És l’hora de la veritat»

«És l’hora de la veritat, amb els articles a la mà», ha dit aquest dilluns el president de Xile, Gabriel Boric, al rebre la nova Constitució, que es votarà en plebiscit el 4 de setembre. «Serà novament el poble el que tindrà l’última paraula sobre el seu destí», ha assenyalat el jove mandatari, de 36 anys. «El plebiscit no és ni ha de ser un judici al Govern, és el debat sobre el futur per a les pròximes dècades: debatem amb aquesta altura de mires», ha afegit, en clara al·lusió a les enquestes segons les quals s’imposaria el ‘no’ al text redactat al llarg de gairebé un any pels convencionals, i de tall marcadament progressista. L’últim sondeig de Pols Ciutadà informa que el rebuig de la Carta Magna de 388 articles i 57 normes transitòries obtindria el 44% dels vots, contra el 25% del ‘sí’. Altres estudis d’opinió estrenyen les diferències.  En pocs dies començarà la campanya electoral, que serà decisiva. Boric ha demanat «no desqualificar el qui pensa diferent».

«Se’ns va encomanar escriure aquest text, i avui amb molta humilitat i satisfacció l’oferim complint tots els terminis establerts. Sabem que és perfectible, i esperem que sigui el pis mínim d’una societat amb més equitat, fundada sobre fortes bases ètiques», ha manifestat María Elisa Quinteros, la principal autoritat de la Convenció, a l’entregar-n’hi l’esborrany al cap d’Estat. Boric ha convidat la ciutadania a discutir-lo «intensament», sense «falsedats, distorsions o interpretacions catastrofistes alienes a la realitat». Una recent enquesta de l’Associació de Municipalitats de Xile (Amuch) va donar compte que un 56,4% dels consultats no han llegit el projecte. Bona part de la ciutadania se n’ha informat pels comentaris a les xarxes socials, on imperen les fake news i les desqualificacions, que els promotors dels canvis constitucionals atribueixen a fàbriques d’una dreta que no ha tingut capacitat de veto a l’Assemblea.

La Carta Magna inclou novetats importants sobre el funcionament de l’Estat, que es defineix com una «república democràtica» i «plurinacional», i incorpora drets relacionats amb el medi ambient, l’ús de l’aigua i la paritat de gènere. Assegura al seu torn les condicions per a la interrupció de l’embaràs, les pensions i la salut dels ciutadans. «Desdramatitzant, el text no és una refundació que liquida Xile, com alguns el presenten; tampoc és la creació d’un nou ordre revolucionari, com potser d’altres el van pensar. En síntesi, és una proposta respecte als drets que l’Estat ha de cautelar, junt amb una nova forma de govern», considera l’analista Gabriel Gaspar.

🔴 #ConvenciónxCNN | Presidente Boric: “Más allá de las legítimas diferencias, hay algo en lo que todos tenemos que estar orgullosos: en el momento de la crisis más profunda que ha vivido nuestra patria en décadas, optamos por más democracia”

📡 https://t.co/gzbexhwyUi pic.twitter.com/Hwl6SZ8OFx

— CNN Chile (@CNNChile) 4 de julio de 2022

La paradoxa

Arturo Zuñiga, de la ultradretana Unió Democràtica Independent (UDI), afirma que aquesta constitució «no uneix el país» perquè es tracta d’«una proposta radical». S’acosten dies de disputes a l’espai públic, els mitjans i les xarxes. En cas d’imposar-se l’‘aprovo’, començarà l’edificació del sistema polític proposat a la Carta Magna. La transició seria d’anys. Però, en cas que passés el contrari, com per ara auguren els sondejos, Xile enfrontaria una situació paradoxal: arran de l’esclat social del 2019, un 80% de la població va aprovar reformar la Constitució en un plebiscit. Una part d’aquests xilens han decidit en els 359 dies que ha treballat l’Assemblea donar-li l’esquena a aquests canvis i preferir, en els fets, que es mantingui el text redactat durant l’última dictadura militar. Aquella carta de 1980 va ser esmenada en dues ocasions, amb diferent nivell de profunditat, però sense modificar la matriu heretada de l’era del general Augusto Pinochet.

Perills en l’horitzó

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

«Més enllà de les legítimes diferències sobre el text, hi ha una cosa en la qual tots hem d’estar orgullosos. Que en el moment de la crisi més profunda que ha viscut la nostra pàtria en dècades els xilens optem per més democràcia», ha afirmat Boric sobre la manera en què la societat va buscar apagar el foc de l’esclat sobre la base de la reforma constitucional. «Han hagut de passar moltes coses, molts sacrificis de vides, per poder discutir una Constitució que neixi d’un debat democràtic». La popularitat del president ha experimentat per primera vegada una alça després de mesos de deteriorament, des de la seva assumpció, l’11 de març. L’aprovació va passar del 36% al 44%. La millora està relacionada amb la posada en marxa d’una agenda social que inclou la reforma tributària i de pensions, i una política habitacional.

Camilo Escalona, el secretari general del Partit Socialista (PS), que forma part de la coalició de Govern, ha advertit del perill que representa la derrota de l’«aprovo». Al seu criteri, «els sectors més durs de la dreta diran que han tingut una victòria política que ratifica la institucionalitat i no voldrà modificar-li absolutament res». Agustín Squella, un destacat jurista i filòsof que va exercir com a convencional constituent, ha puntualitzat que, en cas que es compleixin aquestes temudes prediccions, la iniciativa que va ser entregada a Boric aquest dilluns «quedarà com una altra baula, si bé la més important, d’una cadena que no hem sabut completar exitosament en un lapse superior a 30 anys».