Suècia i Finlàndia firmen el protocol d’adhesió a l’OTAN

Finlàndia i Suècia han fet, aquest dimarts, un pas de gegant en el seu procés d’adhesió a l’Aliança Atlàntica amb la firma del protocol d’adhesió. El ministre d’Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, i la seva homòloga sueca, Ann Linde, van finalitzar, aquest dilluns, en temps rècord, les negociacions al quarter general aliat a Brussel·les, la qual cosa permetrà als seus respectius països convertir-se en membres de ple dret de l’OTAN tan aviat com els altres 30 països aliats ratifiquin el protocol. «És un moment històric per a Suècia, Finlàndia, l’OTAN i la nostra seguretat compartida», ha dit el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, abans de la firma.

Fa només uns mesos la incorporació de Suècia i Finlàndia a l’OTAN no era sobre la taula. Tot i que per raons diferents els dos països havien optat per mantenir la neutralitat. Tanmateix, la guerra iniciada pel president de Rússia, Vladímir Putin, contra Ucraïna el 24 de febrer va fer saltar pels aires la sensació de seguretat als dos països, que, en només unes setmanes, van fer un gir de cent vuitanta graus a la seva política de defensa i van decidir sol·licitar l’ingrés el 18 de maig. 

La resposta va ser positiva en el bàndol aliat, però les reticències de Turquia, a causa del que consideraven una política massa blanda dels països nòrdics cap als militants kurds i, particularment, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG), van complicar enormement les negociacions.

Decisió a Madrid

De fet, no va ser fins a la vigília de la cimera de caps d’estat i de govern aliats, celebrada la setmana passada a Madrid, quan Ankara va acceptar aixecar finalment el seu veto després d’una trobada a tres bandes entre el president Recep Tayyip Erdogan; la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, i el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, en què van firmar un memoràndum conjunt pel qual es comprometien a revisar les seves lleis antiterroristes i la seva política cap al PKK i el YPG i a posar fi a l’embargament d’armes contra Turquia. 

«Vam trobar terreny comú i la setmana passada a Madrid els líders van acordar convidar-hi Finlàndia i Suècia», ha resumit Stoltenberg aquest dimarts en una firma que posa en marxa el procés de ratificació final. «És un bon dia per a Finlàndia, Suècia i l’OTAN», ha celebrat el noruec. «Estic convençut que Finlàndia contribuirà a fer més forta l’OTAN políticament i militarment», ha dit Haavisto, que ha destacat les dècades de col·laboració del seu país amb l’Aliança Atlàntica. «La firma d’avui és una confirmació i un pas important», ha remarcat Linde. La firma del protocol d’adhesió suposa el tret de sortida al procés de ratificació que hauran de completar els 30 països aliats. Un procés que es prolongarà mesos, ja que en alguns països implicarà la ratificació parlamentària.