Arrenca la peregrinació a la Meca després de dos anys de parèntesi per la covid

La temporada de peregrinació ha començat a l’Aràbia Saudita, que rep aquests dies milers de musulmans que viatgen fins a la sagrada ciutat de la Meca per celebrar el hajj, el cinquè pilar de l’islam, que estipula que tot musulmà ha de peregrinar una vegada en la vida, sempre que s’ho pugui permetre, a la ciutat de la Meca, del 7 al 12 de juliol.

Després de dos anys en què la peregrinació s’ha vist afectada per l’esclat de la covid-19, el país espera que un milió de fidels assisteixin a les cerimònies. En les dues últimes edicions, només uns quants milers de ciutadans i residents saudites van poder assistir a la peregrinació anual. En canvi, aquest any, pelegrins estrangers podran realitzar el hajj.

Tot i així, les autoritats prefereixen ser cauteloses i s’ha estipulat un màxim d’assistents, a més d’instaurar mesures d’accés: només hi podran accedir els que tinguin entre 18 i 65 anys, que estiguin totalment vacunats o immunitzats contra el virus i que no pateixin malalties cròniques.

Accidents mortals

Amb el record constant dels accidents mortals que han sacsejat la peregrinació fins a Masjid al-Haram, també coneguda com la Mesquita Sagrada, els agents de seguretat han instal·lat una xarxa de càmeres de vigilància per estar atents davant qualsevol problema que pugui ocórrer als voltants i accessos a la ciutat. D’aquesta manera, volen garantir que es faci un hajj sense incidents, com ara incendis, estampides mortals o disturbis.

Notícies relacionades

Comença la gran peregrinació a la Meca amb estrictes mesures pel coronavirus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El pelegrinatge anual a la Meca és una gran font d’ingressos per al Govern per l’allotjament, el transport, les taxes i els regals dels fidels. Les dades oficials prèvies a la pandèmia indiquen que durant les festivitats el país guanya 12.000 milions de dòlars anuals. El 2019, 2,6 milions de persones van fer el hajj, i 19 milions van participar en la umra, una altra forma de peregrinació a la Meca que es pot realitzar en qualsevol moment de l’any.

Les cerimònies

El primer dia de la festivitat, es reuneixen a Miqat, es desfan de les vestimentes i es col·loquen l’ihram, una túnica blanca. Després, peguen voltes al voltant de la Kaaba, un edifici situat al centre de la Meca i el lloc més sagrat de l’islam. El consideren la casa de Déu, el lloc on s’uneix el món diví i el terrenal, i resen. Durant els dies següents, acudeixen a la muntanya Arafat i a un altre lloc conegut com a Muzdalifa, una zona oberta i plana a prop de la Meca on continuen resant i busquen les pedres que utilitzaran durant les cerimònies de lapidació dels pilars del diable, també coneguts com Jamrat al-Alqaba. Posteriorment, el tercer dia, se celebra l’Eid o sacrifici del be i els creients tornen a la Meca per pegar, una altra vegada, voltes a la Kaaba. Després d’aquestes voltes, els fidels es desplacen, de nou, de la Meca a Mina, on es queden dues o tres nits i tornen a lapidar els pilars. Finalment, tornen a la Meca per fer l’última circumval·lació, coneguda com a Tawaf, la de l’adeu. Després d’això, els creients surten de l’estat d’Ihram i és costum que els homes es rapin el cap i que les dones es tallin uns petits flocs.