La primera ministra Borne anuncia la nacionalització de la principal elèctrica de França

«Els francesos ens demanen que parlem més, que parlem millor i que construïm junts». La primera ministra francesa Élisabeth Borne ha resumit amb aquestes paraules la seva voluntat de governar en minoria i buscar el suport de l’oposició en funció de cada llei. La segona dona que dirigeix l’Executiu en la història de la V República va pronunciar aquest dimecres a la tarda el seu primer discurs de política general davant l’Assemblea Nacional, on els partits macronistes només disposen d’una majoria relativa.

La seva intervenció va aportar poques novetats sobre el projecte del president Emmanuel Macron per al seu segon mandat, amb l’excepció de la nacionalització de l’empresa elèctrica EDF. Bàsicament, va ser una repetició del programa presidencial del dirigent centrista, presentat al març. I va estar centrada en com vol aprovar les lleis davant l’insòlit escenari polític a França, en què els partits afins al president no disposen de majoria absoluta al Parlament.

Amb la remodelació governamental de dilluns, Macron va confirmar que no formarà un Executiu de coalició amb Els Republicans (LR, afins al PP) ni amb altres grups d’oposició. Després d’haver perdut la majoria absoluta en les legislatives del juny, interpretades per l’opinió pública com un vot de sanció per al president, ara pretén governar en minoria. 

De fet, Borne no es va sotmetre al vot de confiança –una pràctica no obligatòria però molt habitual a França–, ja que segurament l’hagués perdut. L’oposició, dividida entre l’esquerra i la dreta radical, resulta majoritària a l’Assemblea, però difícilment actuarà de manera coordinada. La NUPES, la coalició unitària de l’esquerra –principal força d’oposició amb 151 diputats (d’un total de 577)–, va presentar aquest dimecres una moció de censura. Tanmateix, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen (89 escons) i LR (62) van anunciar que no la recolzarien.

«No és el moment de comptar-nos, sinó de parlar»

«No és el moment de comptar-nos, sinó de parlar»«Ara no és el moment de comptar-nos, sinó de parlar. La confiança no es decreta a priori. Aquesta es formarà llei rere llei, ja que treballarem en funció de cada llei», va assegurar Borne, una dirigent amb perfil tecnocràtic, malgrat haver exercit com a ministra de Treball i de la Transició Ecològica en l’última legislatura.

El seu discurs va semblar, en nombrosos aspectes, un calc del programa electoral de Macron. Va defensar una rebaixa dels impostos –per exemple, amb la supressió de la taxa del servei audiovisual públic– i reduir el dèficit públic per sota del 3% abans del 2027. Va reivindicar el polèmic retard de l’edat mínima de jubilació dels 62 als 65 anys (amb 43 de cotitzats). Va apostar per la construcció de reactors nuclears, així com un sistema de lloguer de vehicles elèctrics, per fer front a la urgència climàtica. També va prometre la contractació de 50.000 infermers els pròxims cinc anys amb l’objectiu de millorar la situació dels precaritzats hospitals públics.

La nacionalització d’EDF

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La nacionalització d’EDFLa novetat més destacada va ser l’anunci que el 100% del capital d’EDF passi a mans públiques. L’Estat francès ja disposa actualment el 85% de les accions de la principal empresa elèctrica del país veí. Gràcies a això i al fet de disposar d’unes factures reglamentades, França va limitar l’augment del preu de la llum i això va servir perquè la inflació, del 5,8% al juny, resulti menys elevada que la mitjana de la UE. 

Aquesta política, tanmateix, va afectar la tresoreria d’EDF. La seva nacionalització tindrà un cost d’uns 5.000 milions d’euros, però l’erari públic s’hauria de fer càrrec de la totalitat dels elevats deutes d’aquesta empresa. Una mesura presa per l’actual context turbulent, de crisi econòmica i energètica, en què Macron aspira a governar en minoria.