5 claus de l’escàndol ‘partygate’

Fins al moment, ha transcendit la celebració de 16 festes «il·legals» entre el maig i el desembre del 2020 en què no es van respectar les mesures sanitàries de la covid imposades pel Govern de Johnson. El 19 de juny del 2020 el primer ministre britànic va celebrar el seu aniversari amb una festa a Downing Street a la qual van assistir unes 30 persones, malgrat que les reunions socials en interiors estaven prohibides en aquell moment. En la mateixa línia van transcendir «reunions de feina», algunes en dependències interiors de la residència oficial i la seu del Govern en què no es respectaven les distàncies socials, es bevia alcohol i fins i tot hi havia música i ball. Johnson va mirar de justificar la presència en aquesta i altres reunions similars de comiat d’algun membre del personal. Per exemple, després de la festa de comiat del director de Comunicacions James Slack, que va acabar a la matinada, els netejadors es van trobar esquitxades de vi a les parets i missatges en què s’advertia els participants que deixessin l’edifici per la porta del darrere, segons l’informe

La Policia Metropolitana de Londres va conduir una investigació quan feia poc que havia esclatat el fenomen. Després, es va encomanar a l’alta funcionària Sue Gray a escala parlamentària. L’informe parlamentari de 37 pàgines estudia 16 festes i conté nou fotos. Quatre són de l’aniversari de Johnson el juny del 2020, a la sala on se celebren els consells de ministres. Els detalls a l’informe sobre les festes a Downing Street durant la pandèmia revelen el clima d’indiferència a les normes i la llei que regia a la residència oficial del primer ministre.

La cadena de filtracions d’informació i imatges de les festes prohibides en el número 10 de Downing Street va començar el desembre del 2020. En aquell temps, Johnson va negar que hi hagués hagut festes a la residència i va assegurar que les recomanacions de seguretat sanitària s’havien complert sempre a la seva residència i entre el seu equip. No obstant, unes hores després d’aquesta declaració, es va filtrar un vídeo del personal de comunicació en què assajaven entre bromes com es podia explicar en una roda de premsa les festes a Downing Street. El vídeo es va gravar el 22 de desembre. Des d’aleshores, no s’han deixat de conèixer detalls de què va passar. Després de la investigació, que ha anat posant durant sis mesos detalls sobre la taula, Boris Johnson va encaixar els resultats demanant disculpes a la Cambra dels Comuns, que va repetir en una conferència de premsa posterior, com ja havia fet en ocasions anteriors. «Assumeixo completament la responsabilitat de tot allò que va passar sota el meu control».

Johnson va negar de totes les maneres possibles l’existència d’aquestes festes en diverses ocasions fins que es va filtrar el primer vídeo. Llavors, el desembre del 2020, es va fer públic un vídeo en què la seva secretària de premsa, Allegra Stratton, feia broma fingint una roda de premsa en què li preguntaven per unes «festes a Downing Street» en meitat de la segona onada de contagis de coronavirus. Molts han sigut els escàndols durant el govern de Johnson, però les festes a Downing Street durant el confinament, l’anomenat ‘partygate’, han provocat una enorme onada de rebuig entre els seus propis diputats i entre els ciutadans. La primera a anunciar la dimissió pels escàndols va ser Munira Mirza, responsable del departament polític i una de les fidels assessores de Johnson des de fa més d’una dècada. Després, nombrosos càrrecs van fer el mateix. Jack Doyle, Director de Comunicacions de Downing Street, Martin Reynolds, Secretari Privat del primer ministre i convocant d’una ‘party’ amb 100 persones durant la pandèmia i Dan Rosenfield, Director del Personal a l’equip de Johnson, en són alguns dels noms. 

De les 126 multes interposades per la policia britànica, 53 han anat dirigides a homes i 73 a dones. A més, 28 persones han rebut més d’una sanció. La policia va explicar que les multes es refereixen a vuit de les dates en què es van celebrar esdeveniments a la residència del primer ministre i altres oficines governamentals entre el maig del 2020 i l’abril del 2021.