«Les claus de la dimissió de Boris Johnson: per què ha caigut el «rei del món»

Quan, de petit, el jove Boris Johnson s’imaginava a si mateix de gran, es veia convertit en «el rei del món». L’hi va dir a la seva germana quan tenia cinc anys, segons explica un dels seus biògrafs, i ho manté més de cinc dècades després. El 2019 va arribar al tron de primer ministre amb una majoria absoluta tan contundent que va recordar els temps de Margaret Thatcher, però avui, mentre entrega una corona que feia mesos que portava decantada, la cascada de dimissions entre les files del partit conservador pels seus escàndols ha forçat una sortida que el converteix en un dels premiers  conservadors que menys temps ha durat a Downing Street. 

Ell espera aguantar al poder fins a ser substituït com a líder dels tories  en el congrés del partit a la tardor, però la seva sortida ja es dona per feta i el seu llegat quedarà enfosquit per protagonitzar un dels períodes més convulsos de la història recent en el càrrec. El desafiament a la Unió Europea pel protocol d’Irlanda, les festes durant la pandèmia, l’assetjament de dos assessors per un dels seus diputats... El seu moment havia arribat fa temps, coincideixen al Regne Unit, però ell sempre es va veure capaç de mantenir el pols.

Una personalitat devastadora

Boris Johnson és un home de partit, però, fonamentalment, Boris Johnson és un home de Boris Johnson. La confiança en el seu carisma és tan gran que l’encara primer ministre segueix convençut que, si hagués forçat la situació i hagués plantejat unes noves eleccions amb ell com a candidat, hauria tornat a guanyar-les amb contundència.

Malgrat que es veia governant més enllà del 2030, segons confessava als periodistes britànics, el cert és que ha acabat la seva etapa en el poder deixant els tories per sota del partit laborista en els sondejos d’opinió.

Moció de confiança interna

El premier no ha acabat d’entendre com és possible que fa només un mes els seus companys el ratifiquessin en el càrrec i, ara, just unes setmanes després, tot s’hagi enfonsat al seu voltant. El que oblida el líder conservador és que la seva predecessora en el càrrec, Theresa May, també va superar una moció de censura interna, però la divisió era tan forta dins del partit que se li va permetre sortir pel seu propi peu.

Ara, Johnson, que la va superar amb 211 vots a favor, però que també va veure 148  companys votar en contra seu, també està intentant negociar amb la seva formació la millor manera d’abandonar Downing Street.

Una sortida digna

Les més de 50 dimissions que s’han produït en el seu Govern durant els últims dies han fet insostenible la seva continuïtat com a primer ministre, però l’exalcalde de Londres continua intentant aferrar-se tot el temps que pugui al càrrec amb què somiava des de petit.

La idea que ha plantejat al Comitè 1922 que regeix el partit, segons ha informat The Times, és que li permetin mantenir-se al càrrec fins que s’elegeixi un nou líder a la tardor, però els tories saben que mantenir Johnson durant tant temps pot dessagnar encara més un partit que per primera vegada en una dècada veu perillar la seva posició dominant en el panorama polític del Regne Unit.

A més, hi ha un factor amb què Johnson no ha hagut de comptar mai, i és que no hi hagi ningú que vulgui governar amb ell durant els pròxims mesos. Els seus últims nomenaments al capdavant dels ministeris no només han dimitit tot just 36 hores després d’acceptar el càrrec, sinó que li han demanat que se’n «vagi ara». A més, i segons es va filtrar durant la nit d’ahir, cap diputat conservador acceptava ja ocupar els llocs que han anat quedant vacants.

Va sobreviure al ‘Partygate’

La seva capacitat de resiliència és tan gran que havia aconseguit resistir més de mig any malgrat l’esclat del Partygate. Mentre la resta de la població s’enfrontava a restriccions de mobilitat i agrupació, tant ell com el seu equip celebraven festes a Downing Street. Festes per les quals tant el primer ministre com alguns dels pesos pesants del seu Gabinet van acabar sent multats.

A això cal sumar altres escàndols com el que ha protagonitzat recentment el que era el seu número dos del grup parlamentari, Chris Pincher, que va ser acusat per dos assessors d’assetjament sexual, i les ombres que continuen planejant sobre el finançament de la reforma de la seva residència a Downing Street.

Contra tot pronòstic va aconseguir sostenir-se en el càrrec durant tot aquest any gràcies, en part, segons apunten alguns analistes al Regne Unit, a l’esclat de la invasió d’Ucraïna per Rússia i al seu ferm compromís amb Volodímir Zelenski.

Pugna amb la Unió Europea

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquesta desviació del focus d’atenció derivat de la guerra a Europa va regalar una treva al primer ministre, però no ha aconseguit salvar-lo. Johnson, que va escalar posicions ràpidament dins del partit gràcies al seu carisma i al seu compromís amb l’ala dura de l’euroescepticisme conservador, va intentar, sense èxit, repetir la fórmula l’últim mes.

Després de sobreviure a la disputa del seu lideratge va agreujar la pugna a la Unió Europea a propòsit del protocol d’Irlanda, però va errar a l’hora de calcular el poder que tenen en el dia d’avui els brexiters en el partit conservador.