Boris Johnson, d’escàndol en escàndol

Va ser el seu moment de més glòria. Però havia de ser efímera. Al març va esclatar la pandèmia de la covid i contràriament al que feien els països de la resta d’Europa, al principi va minimitzar la pandèmia, va apostar per la immunitat de grup i va postergar el confinament. Fins que ell mateix va acabar contagiat. Primer amb símptomes lleus, que van empitjorar fins al punt d’haver de ser hospitalitzat i ingressat a l’uci, on va estar tres dies.

Johnson va reconèixer el seu error en la gestió inicial de la pandèmia, que va poder esmenar a mitges amb la ràpida campanya de vacunació empresa pel seu Govern amb la injecció de l’Oxford-AstraZeneca, la primera a ser autoritzada. Però no va ser aquesta la seva pitjor equivocació, sinó saltar-se els estrictes confinaments que ell mateix va ordenar amb la celebració de diverses festes il·legals a Downing Street, mentre per als britànics estaven prohibides les reunions socials.

Els «excessos etílics»

L’escàndol va sortir a la llum el desembre del 2021, quan en forma de degoteig es van anar coneixent les celebracions i «reunions de treball» amb vi en dependències governamentals durant les tancades, a algunes de les quals va assistir Johnson, quan no es podien reunir més de dues persones a l’interior i sis a l’exterior. Una de les festes va ser per celebrar el seu 56è aniversari. Una altra va tenir lloc en vigílies del funeral del duc d’Edimburg. I la investigació oficial encarregada va documentar «excessos etílics i menyspreu per les normes» en les trobades, en el pitjor moment de la pandèmia.

Primer Johnson va negar haver tingut constància de moltes d’aquestes festes, per després negar que hagués incomplert les regles i va acabar demanant disculpes diverses vegades. Va ser multat per la policia, una cosa inèdita per a un primer ministre.

Notícies relacionades

Reportatge il·lustrat: Boris Johnson, ‘the party is over’

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A l’escàndol del ‘partygate’ s’afegeix la traïció de qui va ser la seva mà dreta, Dominic Cummings, una figura tan polèmica com ell que després d’abandonar el Govern va començar a criticar en públic la gestió del primer ministre. I sempre ha estat present el desviament de fons canalitzats pel Partit Conservador per finançar una gran reforma de la residència del primer ministre a Downing Street.

Els escàndols sexuals que afectaven Chris Pincher quan va ser nomenat per Johnson cap de disciplina del grup parlamentari conservador, i que el primer ministre coneixia, ha sigut la gota que ha fet vessar el vas dels conservadors amb qui fins ara ha sigut el seu controvertit líder.