Així és el procés d’elecció del nou primer ministre britànic

La dimissió de Boris Johnson obre ara la porta a un nou procés d’elecció de la persona que s’instal·larà en el número 10 de Downing Street, partint de la premissa que el sistema britànic implica que la reina, Isabel II, ordeni la formació de Govern al líder del partit en disposició aritmètica d’aconseguir-ho.

D’aquesta manera, els ‘tories’ celebraran una elecció interna per designar el nou ‘premier’. Es tracta d’una espècie de primàries, amb efecte directe (si no passa cap incidència) a l’Executiu, a l’estar previst que aquesta legislatura duri fins a la primavera del 2024.

Així doncs, els nous candidats poden presentar les seves cartes davant els òrgans del partit. Com és lògic, Johnson, una vegada ha perdut la confiança dels seus col·legues, no podrà optar a mantenir-se en el càrrec.

Posteriorment, entre tots els candidats acceptats, es faran una sèrie de votacions internes, en què participaran únicament els 359 diputats ‘tories’ i s’aniran eliminant progressivament els candidats fins que en quedin únicament dos.

En la primera d’aquestes votacions cauran els candidats que no superin el 5% de suports (18 vots), en la segona, el 10% (36 vots), i a partir d’allà, s’eliminarà en cada ronda el candidat que menys suport tingui. Els percentatges, no obstant, podrien variar si així ho decidís prèviament el comitè del partit.

Notícies relacionades

«Les claus de la dimissió de Boris Johnson: per què ha caigut el «rei del món»

Espanya es juga 21.000 milions en exportacions als EUA pels aranzels

Quan únicament quedin dos candidats, la votació definitiva passarà a fer-se per tota la militància dels conservadors (prop de 200.000 persones), en un procés que podria demorar-se aproximadament un mes des de la proclamació d’aquestes candidatures finals. D’aquesta manera, si es compleixen les previsions, des de la renúncia passarien uns dos mesos fins a tenir nou primer ministre.

La persona elegida serà l’encarregada de reconduir la legislatura en el seu últim any després d’un escàndol que ha acabat per costar el lloc a Boris Johnson i que ha perjudicat notablement la imatge pública de la formació conservadora.